Neix el 14 de gener de 1917, a Barcelona. És fill del comerciant Francesc Martí Tayà (Barcelona, c. 1873) i de Margarita Camps Marquès (Fort de l’Eau, c. 1876). L’avi patern era arquitecte i la família materna era d’ascendència menorquina (Alaior i Ciutadella). Els seus pares es muden a Menorca durant els anys vint i ell entra a cursar estudis al Seminari Diocesà el 1929. Fa Llatinitat entre els anys 1929 i 1933; Filosofia entre 1933 i 1936. Durant la guerra civil, va ser mobilitzat i destinat a un destacament a la Vall; va passar a continuació un temps pres al vaixell-presó Jacinto Verdaguer i, per acabar, va ser destinat a la secció de transmissions de la Plana Major del 5è batalló. Va rebre la tonsura clerical el 1940, l’ostiariat, lectorat i acolitat el mateix 1940. Entre 1939 i 1943 completà els estudis de Teologia. Martí Camps va rebre el subdiaconat i diaconat el 1943. El 19 de juny del mateix 1943 va rebre el presbiterat a la Catedral de Menorca. En l’aspecte més pastoral, va ser vicari de Sant Francesc de Ciutadella (1943 a 1948), beneficiat de la Catedral (des de 1948), capellà de l’església de les Carmelites (des de 1951) i canonge de la Seu de Menorca (des de 1987). Ja professat, va ser nomenat professor del Seminari de Ciutadella, on impartí diverses matèries (història, llengua i literatura, geografia, francès, patrologia, etc.) entre 1943 i 1970, any de l’extinció del claustre del centre. A més, la seva activitat va estar gairebé absolutament relacionada amb la investigació i l’arxivística: va ser cronista diocesà de 1941 a 1973, notari-arxiver de la Cúria des de 1941; president de la Comissió Diocesana del Patrimoni Documental i Artístic (des de 1971). En un marc més ample: va ser director de les excavacions de la basílica paleocristiana de Son Bou (1951-1952); responsable i principal redactor durant molts d’anys de l’edició de la revista Monte Toro. L’any 1966, l’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat i, quan cessà de donar classes al Seminari, va rebre l’encomana d’explicar geografia i història de Menorca a les escoles i grups escolars de Ciutadella. Incansable investigador de sèries genealògiques, el seu interès per la història va abastar gairebé totes les èpoques, amb una acció divulgativa inabastable, açò sí, sense abandonar mai la ideologia nacionalcatòlica. Martí Camps va ser autor de nombrosos articles històrics que van ser publicats a la Revista de Menorca, Revista Monte Toro, Monografies Menorquines, Panorama Balear, així com opuscles i llibres sobre història de Menorca. Entre aquests destacarem: “Breve historia de Menorca (Alcover, 1954); “Iniciació a la història de Ciutadella” (R.M., 1967); “Breve introducción a la historia de Menorca” (Savir, 1971), “Ciutadella en text i imatge” (1971); “Iniciació a la història de Menorca” (Moll, 1979), “Ciutadella de Menorca, contemplada i escrita per Àngel Ruiz i Pablo” (Iris. 1991), etc. També s’ha de destacar la seva obra narrativa, en la que es pot descobrir l’ús de la llengua catalana i una forma especial de narrativa històrica: “Doncel de Gesta” (1944); “Xilografies del segle XVII” (R. Monte Toro, 1963 a 1966); “Xilografies menorquines” (Moll, 1966); “El rellotge de caixa” (Moll, 1967); “Retaule menorquí en quaranta figures” (Maó, 1972); “Vint caires d’un mateix Sant Joan” (Nura, 1974); “Estampes mallorquines del segle XVII” (Moll); “Històries d’un hort des Pla” (Jamma, 2018). Martí Camps va ser autor de quasi totes les cròniques publicades al Butlletí Oficial del Bisbat entre 1941-1973); col·laborà a Hondero, Serra d’or, El Iris, Diari Menorca, Ràdio Popular de Menorca, etc. Bona part de la seva obra roman inèdita. Gran amant de les festes de Sant Joan, fou membre de la Junta Municipal de Sant Joan (1966-1980), guanyador de la biennal literària i artística de Sant Joan els anys 1967 i 1972. Va rebre el premi “Protagonista de la vida menorquina 1970” i el flabiol de plata de “Ciutadellencs de s’any 1974”. Entrà per mèrits com a membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis. El 1992 es publicaren un seguit d’articles sobre ell a la Revista de Menorca. Va morir a l’hospital de Maó l’any 1992, a setanta-cinc anys.
