M’ha sorprès, i molt. També és ver que cada novel·la de Maria Alba Revés és absolutament diferent de les anteriors. Només tenen en comú la vàlua literària. Però, sí, amb La llibreria del carrer Shakespeare la sorpresa ha estat majúscula. És una novel·la tan insòlita com agosarada. Tanmateix, abans d’anar més enllà convindria conèixer l’argument.
Els llibres curen. Cheetra, llibretera, és arribada de Calcuta amb un únic objectiu, receptar llibres als seus clients i així guarir-los sense que ni se n’adonin. Així, Sònia, una mossa d’esquadra que amaga un trist i fosc secret es deixa seduir pels llibres de la Cheetra…
Ara us he de confessar que tinc un problema, he de ser força caut en escriure la ressenya. Una paraula de més hi podria esquinçar el vel de màgia que embolcalla la novel·la. Perquè, això si us ho puc dir, tot llegint-la ens endinsem en terra de meravelles.
Si més no, és indubtable, i evident, que La llibreria del carrer Shakespeare és un veritable cant d’amor a la literatura. A l’immens poder de la literatura.
“… si algú ho ha pensat, ha passat.”
Però hem de fer una passa més. El personatge de la Cheetra, a part dels seus orígens i la missió que té encomanada, és absolutament fascinant. És la mena de persona, tot i els seus dubtes, que voldries trobar en els dies grisos quan viure pesa en excés, és així mateix la saviesa de l’etern retorn… La resta de personatges, i n’hi ha un bon grapat, són així mateix curosament traçats, i això que a l’autora només li calen unes poques paraules perquè en copsem el retrat.
I en aquest sentit, m’ha resultat molt engrescador què, amb una naturalitat esbalaïdora, ens porti amunt i avall en l’espai i en el temps. De la Catalunya interior a la Bengala hindú, de l’actualitat al passat, proper o llunyà. Que aquest incessant viatge no resulti confús ni enfarfegat és bona prova de la seva mestria.
“Mai no m’hagués imaginat ser investit i proclamat emperador de Roma al segle vint-i-u.”
Per altra part, una flaire de misteri teixeix les diferents històries que s’entrellacen, se’ns desvela un món soterrat que és alhora fantàstic i lògic. O millor dit, una fantasia que per una qüestió de lògica, i potser també de justícia, voldríem real. És indubtable que Revés ha fet treballar a fons la seva imaginació per crear un univers alternatiu on topem amb un seguit de situacions, trames, personatges i fets tan suggestius com inesperats. Un univers que se’ns emporta.
Tampoc us vindrà de nou, supòs, que una obra d’aquestes característiques estigui farcida de referències literàries, més o menys, explícites. Si més no, això no és cap mena de trava pel desenvolupament de la narració. Ans al contrari l’enriqueix i, fins i tot, la dinamitza.
Hauria d’anar acabant la ressenya i he decidit fer-ho amb una altra cita textual que, de fet, crec que recull l’essència de la novel•la. No us la deixeu perdre.
“La vida real ess composa d’allò viscut realment i d’allò imaginat; al cap i a la fi totes dues circumstàncies provoquen emocions i això és el que compta.”
