Itziar Lecea / Ciutadella – La península crema. I, des de Menorca, ens ho miram a través del tel enterbolit que ha arribat aquesta setmana pel fum causat per tots els incendis actius. Afortunadament, només som espectadors. Per ara. A casa, vam tenir un ensurt a Macarella fa unes setmanes. I aquest dilluns passat, vam entrar en risc extrem per possibilitat d’incendi. Davant aquesta situació, xerram amb Joaquin Salvador, redactor tècnic del Pla d’Emergències Municipal, i expert en emergències, qui avisa de que el perill, per ara, ens ha evitat. Però no ho farà sempre.
Quin és el major risc davant d’un incendi, ara mateix?
El perill més gran en un incendi -i en qualsevol situació d’emergència- és que no tenim consciència de prevenció, sempre esperam que ens solucionin la papereta els altres. Poder tenir consciència de prevenció és vital.
Què creu necessari fer, per augmentar aquesta consciència?
Hem de tenir clar que comprar producte de quilòmetre 0 és comprar seguretat per noltros i pel futur, no podem abandonar el camp, perquè si l’abandonam és combustible per incendis. Està molt bé que comprem d’aquí per ajudar als pagesos, perquè és producte local, perquè és bo… Però és que estem comprant seguretat per ara i pel futur.
Una bona actitud també és avançar-nos, com a ciutadans, a la pròpia seguretat, i no esperar que l’administració la subministri. Mirem què podem fer per la seguretat de noltros mateixos.
Aquestes dues actituds són canvis necessaris a la nostra societat per reduir el risc d’incendis, perquè petites actuacions és el que provoca, a la llarga, que l’emergència es pugui gestionar dintre d’un control, i no dintre d’un caos. Per exemple, no és lògic que es faci una poda i es deixin les restes a la tanca del costat perquè està buida. O, com passa a Cala Morell, tenir una parcel·la a un límit forestal i posar bruc, que pren moltíssim. O no podar les copes dels pins, pensant que estan protegits; hi estan, però a casa s’han de mantenir per evitar que el foc boti. Són petites accions, que podem fer tots, però el que hem de canviar és la consciència, perquè n’hi ha poc envers el perill d’un foc. En part, perquè fins ara hem tingut molta sort.
Molta sort, diria?
Aquesta sort no durarà sempre. I hem de tenir per segur que Macarella es cremarà. Hi haurà una gran diferència si ho fa un agost o un novembre, però cremarà, i estem fent feina per evitar el màxim de risc possible.
Què ens diu el Pla d’Emergències Municipal, en situacions així?
El Pla d’Emergències Municipal o PEMU, va ser el primer a Menorca i el cinquè a Balears, i el primer que vam redactar de manera interna a la policia local, amb ajuda dels tècnics de la Direcció General d’Emergències. Vam estudiar 23 riscos i com actuar davant cada una de les situacions, entre ells un incendi. Per aquest risc, ja hem desenvolupat un pla d’acció local -que hem fet també per altres cinc riscos-, pel fet que són els que es repeteixen més en el temps i la gravetat és major, en referència a com pot afectar a les persones.
I en el cas concret d’incendi?
El que ens permet el PEMU és poder estar organitzats davant qualsevol situació d’emergència. En el cas concret d’un incendi forestal, com va ser el de Macarella de fa unes setmanes, el responsable de l’equip d’intervenció és en Jorge Casado, cap de l’IBANAT; per part de la policia, posam la sala CECOPAL, i el PEMU ens permet anar totalment organitzats i coordinats amb altres cossos de seguretat i emergències. Què fem en cas d’estar en risc extrem per incendis, com ha passat aquest dilluns? Pujam el risc d’operativitat, cosa que ens suposa una sèrie de mesures abans que aparegui l’emergència. El primer ha estat avisar a empreses d’excavació perquè preparin camions cisterna i els tengui plens d’aigua i els xòfers localitzats, en cas que es necessitin. També hem avisat les embarcacions de salvament que se separin de la costa i donin avís si veuen cap columna de fum a la massa forestal. De la mateixa manera, s’ha avisat als socorristes perquè passin qualsevol avís.
Què podem fer els particulars per ajudar a aquesta prevenció?
Especialment, atenció al que fem al Camí de Cavalls: res de fumar, anar alerta amb deixar qualsevol objecte reflectant o vidre, anar amb una bicicleta elèctrica, que és fàcil que cremi el motor si es sobreescalfa. Hem de tenir en compte que el Camí de Cavalls està aïllat, i on arriben les bicicletes, no arriba un camió de bombers, essent un focus aïllat, amb molta pressió calorífica. Hem d’evitar també les hores de calor. Però, a casa, també podem fer petites coses: no posar bruc si som a prop d’una massa forestal, procurar no tenir el dipòsit de combustible a prop d’un canyís… Són petites actuacions que eviten grans desastres.
Hi ha zones amb més perill que d’altres que mereixin una atenció especial?
Macarella, perquèens hem creat el risc noltros mateixos. De fet, ara mateix estem acabant un pla d’acció local específic per Macarella. Hem de tenir en compte que tothom que arriba a la platja ho fa amb un dels 36 viatges d’anada que es fan diàriament amb l’autobús, o arriben caminant des d’altres platges. Amb més d’un milenar de persones, com les treim en cas d’emergència? Açò és el que estem mirant amb el pla d’acció local. Hem de tenir en compte que, davant un incendi forestal, estar dintre de l’aigua no serveix, perquè les elevadíssimes temperatures fan que l’aire cremi, a banda que la configuració del terreny i el vent poden fer del tot inviable ser a la mar. Per açò, estem desenvolupant un projecte per fer una passarel·la de llenya per fer l’evacuació de la platja amb les golondrines, que poden transportar fins a 300 persones.
EL PEMU assenyala l’incendi com una emergència de risc alt al municipi.
Hem de tenir en compte que a Ciutadella, el 38% del territori és superfície forestal. L’IBANAT fa una boníssima feina netejant durant l’hivern, però no arriba a tot. No arriba com s’arribava quan, a cada lloc hi havia un pagès que cuidava l’entorn. I la superfície agrícola de Ciutadella, l’afegim, és de més del 54%. Fa anys, tothom necessitava anar a fer llenya, o s’empraven els forns de calç, o els pagesos, ajudats de la ramaderia, feien net el bosc. Però açò ja no passa. Per açò deia que, el que realment importa, és canviar la consciència, mirar què podem fer cadascun de noltros, especialment en l’abandonament del camp. Així, el producte de quilòmetre 0 és comprar seguretat. Tenim una massa forestal abandonada, per açò, pensar que Macarella pot cremar i suposar un problema greu, no és gens descabellat. I, fins ara, hem tingut molta sort.
