Silve Pons / Ciutadella – Ens trobam a l’Espai Sant Josep amb en Francesc Florit Nin, autor de l’exposició Capcims i Caus, que fins el proper 27 d’agost es pot visitar distribuïda en dos espais separats i propers alhora, però amb la mateixa unitat de sentit. A l’Espai Xec Coll hi trobam els gravats i poemes del llibre Cau i a Sant Josep els Capcims, la part superior d’un element com el capitell d’una columna, per exemple, o com el cap d’una persona.
Embolcallats, idò, de desenes de caps de 10 x 10 cm i amb la presència destacada d’un enorme quadre de 183 x 183 cm que presideix la sala de Sant Josep representant “El nou designi de Jonàs”, ens disposam a entrar dins el món ple de possibilitats que ens ofereix Florit Nin. I ho fem recordant la primera vegada que mostrà públicament la seva obra pictòrica: en una exposició col·lectiva als 17 anys. I a la mateixa edat publica per primera vegada el seus poemes, juntament amb Damià Coll en un quadern que anomenen “Orfenesa poètica”.
Li deman a Florit Nin, què hi ha d’aquells primers quadres i poemes en els Capcims i Caus que ens presenta cinc dècades després. “Molta experiència acumulada” diu, i explica que “l’art és una mena de joc d’adults que fa pensar. Quan crees mantens la curiositat de quan ets un al·lot però hi sumes l’experiència acumulada”. I ell segueix jugant a un joc que li va com un vestit a mida: el d’unir poemes i quadres. “En jo és habitual aquest transvasament de les meves dues passions, el text i la imatge. De fet m’agrada crear Llibres d’artista, en tenc molts. En ells hi ha textos i les imatges que els motiven. És obra única, exemplars únics”. I ara li faig la pregunta aquella de què fou primer l’ou o la gallina? I ell em respon contundent: “Els textos han de venir motivats per les imatges! Pintar a partir d’idees és una mala idea. S’ha de crear primer el dibuix deixant anar la imaginació, després l’observes i sorgeix el text.”
Jonàs
El quadre de gran format que presideix l’Espai Sant Josep és un exemple del que ens explica Florit Nin, és representatiu del seu quefer pictòric. Em parla del Principi de Variació que existeix en moltes àrees des de la ciència a l’art i que en aquest cas consistiria en la creació de diverses textures, formes i colors sobre un mateix concepte. Fa temps que Florit Nin pinta caps i en aquesta ocasió, en els Capcims, hi ha afegit color – “Habitualment no som gens colorista”, matisa -. Idò a partir d’un cap d’aquests de 10 x 10 cm crea el quadre de gran format, hi afegeix color blau i hi veu aigües profundes, pensa que un peix hi vindria bé i hi pinta una balena, l’animal més gran de la terra, en perill d’extinció, tot un símbol…I en Florit Nin se n’adona que acaba de pintar la història bíblica de Jonàs, però a la inversa, aquí no és la balena qui engoleix l’home sinó l’home que té la balena dins el cap. “I aquí – explica l’artista – és on faig la posterior reflexió: quin seria el nou designi de Jonàs? Què predicaria Déu (Natura) avui en dia? Clarament la defensa de la biodiversitat i del Medi Ambient que alimenta aquest món que està en perill. Aquest és l’exemple del que parlàvem: la reflexió posterior a la imatge. Primer crear formes i després donar-lis significat.”
Passa igual amb la música, li dic, i em respon: “Clar, totes les arts són creació de formes que després dotarem de sentit, de simbologia. L’art és una resposta al medi i es va adaptant a diferents formes i varietats”.
El joc
Seguim la conversa i tornam a parlar del joc; de com l’artista fa temps que “juga” amb els caps, i que aquest “encaparrotament” li ve d’enfora. “Jo vaig començar fent textures vegetals, jugant a transformar formes de fulles i d’aquí van aparèixer cares, rostres, i aquests es van anar convertint en caps”. Vull saber quina és la corrent que l’ha empès per aquest camí evolutiu i ell resol que és “El joc, altra vegada! Jugar amb formes i composicions, conèixer els materials i experimentar amb ells, jugar, jugar, jugar…”
Els visitants
Abans d’acabar encara tenim temps d’afegir jugadors al tauler: una parella de visitants a l’exposició, que observen amb detall els Capcims que ens envolten. Els deman que m’expliquin quin significat hi han trobat al què han vist. Ella considera que els quadres mostren molt més que un simple cap com a contenidor, que ens conviden a veure fins la profunditat de la ment i la gran varietat d’individus diferents que existeix. Ell veu en cada color un estat d’ànim diferent, cada to de color representa una emoció i un estat d’ànim.
Florit Nin exposarà a Dènia el proper mes de setembre de la mà de la Fundació Baleària, serà obra diferent d’aquests Capcims i Caus. Mentre, si voleu anar a trobar-vos amb l’artista, encara podeu fer-ho a l’Espai Sant Josep, on hi guarda els Capcims, però us recoman visitar abans els Caus a l’Espai Xec Coll, i així, amb la visió conjunta de tots els elements, el gaudi serà major.
