Bep Al·lès / Ciutadella – El Govern de les Illes Balears ha fet un pas inèdit en la seva política turística: destinarà per primera vegada una partida de 15 milions d’euros provinents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) a finançar l’adquisició i l’enderrocament d’establiments turístics obsolets o infrautilitzats. L’objectiu declarat és reduir places d’allotjament, millorar la qualitat ambiental dels destins i avançar cap a un model més sostenible i equilibrat.
La mesura, inclosa en el Pla Ordinari ITS 2024-2025, respon a una voluntat clara de reconduir el model de creixement turístic i obrir noves possibilitats per a la regeneració urbana i social de zones degradades. El programa, que s’articularà mitjançant convocatòries públiques de subvencions dirigides als ajuntaments i entitats locals, es desplegarà prioritàriament en aquelles zones catalogades com a «àrees madures», és a dir, aquelles on la saturació turística ha deixat empremtes visibles en l’espai urbà, el paisatge i la convivència veïnal.
Entre els cinc eixos estratègics que guien el projecte hi trobem l’esponjament urbà i litoral en àrees saturades, la reducció efectiva de places turístiques, la renaturalització ambiental, la creació de nous espais d’economia social i l’impuls d’iniciatives d’adaptació climàtica. Uns objectius ambiciosos que, tanmateix, troben un exemple molt clar a Ciutadella de Menorca: la urbanització de Cala en Blanes.
Cala en Blanes: una zona madura que reclama solucions
La urbanització de Los Delfines a Cala en Blanes va viure un boom turístic durant les dècades dels vuitanta i noranta. Allò que en el seu moment es va concebre com una oportunitat per atraure visitants i dinamitzar l’economia local, avui presenta símptomes evidents d’envelliment i saturació. Bona part del parc d’allotjament turístic ha quedat obsolet, i alguns espais que havien de ser centres de dinamització econòmica o social han derivat en focus de degradació.
Els veïns de la zona, que conviuen amb les restes d’aquest urbanisme de rendiment ràpid, apunten a tres casos paradigmàtics que podrien encaixar de ple en el programa de l’ITS: la Plaza Domingo, l’antic centre comercial i un grup d’apartaments ocupats.
La Plaza Domingo: runa al cor de la urbanització
La Plaza Domingo, un conjunt d’edificis que en el seu moment pretenien ser l’eix central de la vida turística i comercial de Cala en Blanes, fa anys que es troba en estat de runa. Els locals estan buits, les estructures metàl·liques rovellades i els murs plens de grafits. On abans hi havia terrasses de bars i botigues de records, avui només queda la imatge d’un espai abandonat, que genera inseguretat i projecta una imatge nefasta del destí.
Els residents insisteixen que aquest punt podria reconvertir-se en una plaça pública, un parc o fins i tot un espai verd que doni aire a una urbanització que pateix l’excés de ciment. Amb els nous fons de l’ITS, l’Ajuntament de Ciutadella tindria la possibilitat d’adquirir la propietat i enderrocar les restes, donant així una segona vida a un indret clau per a la cohesió veïnal o bé convertir aquestes edificacions, un cop restaurades en allotjaments per als treballadors de temporada turística a preus de lloguer raonables.
L’antic centre comercial: una ferida urbanística
Si hi ha un element que destaca negativament en el paisatge de Cala en Blanes és l’antic centre comercial. Construït amb una alçada desproporcionada, el seu volum genera un impacte visual que fa anys que és criticat. L’edifici mai no ha complert del tot la funció per a la qual va ser pensat i, amb el pas del temps, s’ha convertit en una carcassa buida que fa mal a la vista.
Els fons del programa de turisme sostenible podrien permetre, en aquest cas, una actuació de gran calat: enderrocar l’edifici i substituir-lo per un espai públic obert, amb zones verdes i ombra, que actuï com a pulmó urbà enmig d’una trama densificada. Es tracta d’una intervenció que connecta directament amb l’eix de renaturalització i adaptació climàtica que marca el Govern.
Apartaments abandonats i amb okupes: la convivència en joc
El tercer exemple el trobam en un grup d’apartaments turístics que, abandonats fa anys, han estat ocupats il·legalment. La situació ha generat conflictes veïnals, queixes per inseguretat i un malestar creixent entre els residents permanents de la urbanització. Més enllà de la imatge de degradació, el problema afecta directament la convivència i la qualitat de vida.
La possibilitat d’adquirir aquests immobles amb fons de l’ITS i enderrocar-los obriria la porta a destinar el sòl a habitatge de protecció oficial o equipaments comunitaris, donant resposta a una necessitat creixent a Ciutadella: l’accés a l’habitatge assequible.
Una oportunitat per redefinir el model
El cas de Cala en Blanes exemplifica a la perfecció l’esperit de la nova línia d’inversió del Govern balear. Els veïns reclamen solucions des de fa anys i ara, per primera vegada, existeix una eina financera específica per afrontar el problema. Però més enllà de les tres actuacions concretes, el programa ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre el futur del turisme a Menorca i sobre la necessitat d’un equilibri real entre activitat econòmica, qualitat de vida i preservació del territori.
«És un pas necessari, perquè no podem continuar amb un model basat només en la quantitat de places», explica un portaveu veïnal de Cala en Blanes. «Necessitam menys saturació, més espais verds i serveis que millorin la vida dels residents. Si aquest fons es destina bé, podria ser un punt d’inflexió».
Els reptes de la implementació
Tot i l’entusiasme inicial, el camí no serà fàcil. La complexitat jurídica de les adquisicions, la negociació amb propietaris privats i els costos reals de l’enderrocament i la renaturalització poden endarrerir els projectes. A més, el debat sobre l’ús posterior dels espais —si han de ser parcs, habitatges públics o equipaments socials— requerirà consens polític i veïnal.
D’altra banda, hi ha el risc que la iniciativa es quedi curta si no s’hi destinen més fons en el futur. Els 15 milions inicials són un primer pas, però la magnitud del problema a moltes zones madures de les Illes Balears fa pensar que caldran inversions sostingudes al llarg del temps.
Una mirada de futur
El Govern balear ha expressat la voluntat de situar les Illes com a referent internacional en turisme circular i sostenible. Si les actuacions es materialitzen, Cala en Blanes podria convertir-se en un exemple tangible d’aquesta estratègia: un destí que ha sabut reconvertir el seu passat d’explotació intensiva en un futur de qualitat, sostenibilitat i equilibri.
La transformació, però, no serà immediata ni senzilla. Requerirà voluntat política, implicació ciutadana i una gestió acurada dels recursos. El que és indubtable és que, per primera vegada, hi ha un instrument econòmic i legal que permet pensar en el desmantellament de l’oferta obsoleta com una opció real. I això, per a zones com Cala en Blanes, és una notícia que arriba amb esperances renovades.
En definitiva, l’aposta del Govern de les Illes Balears no només busca reduir places turístiques o enderrocar edificis envellits. Pretén repensar el territori, guanyar espai públic, millorar la convivència i preparar els nostres pobles i ciutats per als reptes climàtics i socials del segle XXI. Cala en Blanes pot ser un primer laboratori d’aquest canvi de model que, si s’executa amb èxit, podria inspirar altres zones madures de Menorca i de la resta de l’arxipèlag.
