Costums del nostre país, moltes ja extingides i altres en decadència que segons l’apotecari i historiador Josep Cavaller Piris, encara existien a Ciutadella als anys 40 del segle passat, anotades al manuscrit “Història de Ciutadella” que ens ha facilitat el seu nét, el també apotecari Josep Cavaller Cavaller i que reproduïm tot seguit.
Entre elles, la que fins no fa gaire encara era viva consistia a col·locar un ram de murta damunt la porta dels cellers per indicar que s’havia destapat una bota de bon vi fresc.
També la d’encastar una olleta o tros de la mateixa a la porta de les botigues de queviures per indicar que encara hi quedava llet per vendre.
A la peixateria encara perdura la costum de col·locar unes petites banderetes per avisar al públic que el peix assenyalat no és fresc, sinó pescat el dia anterior.
I respecte al mateix producte, continua la tradició que tot peix que no s’ha venut abans d’una determinada hora del matí sigui pregonat i venut pels mateixos pescadors pels carrers de la ciutat amb la coneguda cançoneta:
– Àla dones, que s’acaba! Serrans a vint-i-quatre!
– Àla dones, ratjada viva a de-vuit!
Perdura també la costum de moltes famílies de traslladar-se a les platges, principalment Santandria, el dimarts de Carnaval per passar-hi el Darrer Dimarts amb guitarres i balls populars com el bolero i el fandango.
Relacionat amb això, era costum d’alguns pagesos preparar el dia de les porquejades una sobrassada enorme destinada a ser menjada a la platja el darrer dia de Carnaval amb la família.
No és estrany tampoc, avui dia, veure com les famílies ciutadellenques, el Dilluns de Pasqua (pan-caritat) i el Dia de Difunts, van a menjar lletugues i magranes respectivament al canal dets Horts, lloc proper a la ciutat on infants i joves juguen i els grans recorden els seus temps de joventut.
En anys anteriors, quan les dones feien pa a casa, amb la mateixa pasta preparaven coques de tota casta: amb sucre, pintades, amb albercocs, cireres, tomàtigues…
No s’ha perdut tampoc la tradició de preparar els saborosíssims crespells i crespellets dels Darrers Dies i les ensaïmades de Sant Joan i de la Mare de Déu del Roser, aquestes darreres ofertes com a exvots i exposades al presbiteri de l’església el dia de la festa.
