A Menorca, igual que a la resta de les Illes Balears, no existeixen platges oficialment declarades “nudistes”, però és una pràctica tradicionalment tolerada en moltes cales verges. Espais com Macarelleta, El Pilar, Cales Coves, Binigaus i Atalis han estat històricament escenari habitual per a naturistes, especialment fora de la temporada alta .
Legalment, el nudisme al litoral públic espanyol, incloses les Balears, és permès tret que una ordenança municipal l’interdisca explícitament. Segons la Federació Espanyola de Naturisme, la pràctica és legal i s’ha defensat amb recursos inclosos contra sancions, moltes vegades amb resolucions favorables al defensar l’autorització legal del nudisme.
Davallada del nudisme a Menorca
La massificació turística és una de les causes principals de la disminució del nudisme. Platges abans tranquil·les com Macarelleta o Bingaus han passat a ser molt concurrides, la qual cosa genera incomoditat entre els naturistes, que prefereixen entorns més solitaris.
La Federació destaca que els naturistes tendeixen a apartar-se i agrupar-se entre ells, però la saturació d’usuaris vestits els fa migrar a llocs més remots. Quan aquestes àrees també es massifiquen, la pràctica minva més encara.
Tant a Mallorca com a Menorca, els nudistes denuncien que els banyistes amb banyador (“tèxtils”) ocupen les cales tradicionals per al nudisme, moltes vegades sense respectar la pràctica. Això altera l’ambient de calma i respecte necessari i genera inseguretat, especialment per al cos propi i la intimitat.
També hi ha una preocupació creixent per ser gravat amb mòbils o drons sense consentiment, especialment entre dones joves, fet que augmenta la sensació de vulnerabilitat.
La pràctica del nudisme mostra una mitjana d’edat elevada entre els practicants, amb poca incorporació de joves. Aquest estancament genera preocupació entre les organitzacions naturistes sobre el futur del moviment.
L’antropòloga Livia Motterle apunta a una ruptura generacional: els joves han centrat la seva relació amb el cos a través de les xarxes socials, fent selfies, i no perceben el nudisme com una reivindicació social; per ells, formes de lluita i expressió es donen en entorns digitals, no en col·lectius naturistes.
Macarelleta, El Pilar, Es Talaier, Cales Coves, Cavalleria…
Macarelleta: antigament un refugi naturista, avui està massificat i ha perdut molta de la seva identitat com a paradigma del nudisme tranquil a Menorca.
Cales Coves: va ser un santuari nudista per joves i hippies a partir dels anys 60. Actualment, les coves han estat tancades i vigilades per preservar el patrimoni, lo que ha reduït moltíssim l’afluència naturista, encara que hi ha raconades on es practica.
Es Talaier i Cavalleria: tot i no comptar amb mencions directes als mitjans recents, formen part del mateix conjunt de cales verges, abans tolerades, que han perdut la seva funcionalitat naturista per sobreexplotació i turisme massiu.
El Pilar: aquesta platja del nord de Ciutadella on sols s’hi pot arribar a peu, ha estat qualificada com una de les millors platges on es tolera en nudisme a nivel mundial per un portal especialitzat. Possiblement la dificultat en acceder-hi en pot ser una de les causes, però poc a poc, també, els tèxtils van guanyant terreny.
Aquestes zones formen part de la xarxa de 22 platges amb tradició naturista que la FEN identifica a Menorca, però avui moltes d’elles gaudeixen de menys pràctics i d’un ambient menys favorable al nudisme.
Per què els joves s’allunyen?
Estigma i sexualització del cos: El nudisme és vist erròniament com sexual o exhibicionista entre els joves, que poden sentir vergonya o rebuig social pels estereotips encara vigents.
Pressió estètica i inseguretat corporal: Els estàndards de bellesa i inseguretat amb el propi cos són més intensos entre la joventut, minant la confiança per a la pràctica nudista.
Exposició digital i control del cos a les xarxes: Els joves prefereixen escenaris digitals per expressar-se, compartint el cos en formats controlats (selfies, stories), en lloc de pràctiques naturistes col·lectives sense control de públic ni entorn.
Manca de punts segurs per començar: La reducció d’espais naturistes i el fet de ser observat en entorns majoritàriament tèxtils crea una barrera psicògica per a qui vol començar a practicar nudisme.
La pràctica del nudisme a Menorca està clarament en retrocés per diverses raons:
Increment de massificació turística que desvirtua les cales naturistes.
Presència invasiva de banyistes amb roba, que altera l’ambient naturista.
Estigma social i inseguretat corporal, especialment entre persones joves.
Falta d’espais designats o amb senyalització clara de tolerància, que dificulten la iniciació.
Manca de renou generacional, amb dades de representació més adulta i poca adhesió dels joves.
Conclusions
El nudisme a Menorca, amb tradició consolidada en cales com Macarelleta, El Pilar, Es Talaier, Cavalleria o Cales Coves, està experimentant una fragmentació i davallada progressiva. El principal protagonista d’aquest declivi no és un canvi legal, sinó una transformació social i turística. La massificació de llocs abans recollits impedeix que els naturistes s’hi sentin còmodes; la presència majoritària de banyistes vestits crea un ambient d’observació i pressió. El factor generacional és clar: els joves, exposats a una cultura de cos hipersexualitzat, amb inseguretats corporals i immersos en l’escenari digital, no identifiquen el nudisme com un espai de llibertat, sinó possiblement de vulnerabilitat. L’estigma persisteix i la manca de relleu juvenil posa en perill aquesta pràctica que es tolerava amb naturalitat a l’illa.
No obstant això, el nudisme no ha desaparegut del tot: segueix viu en cales més allunyades o en les cales tradicionals on es practicava fora de temporada alta, con són els mesos de setembre i octubre, i entre persones que valoren l’ètica naturista.
