C.M. / Ciutadella – Als seus 85 anys, Joan Benejam Camps (Ciutadella, 1939) presideix l’Associació de Vesins de Cala en Blanes, que l’any que ve arriba al seu primer quart de segle de vida, afligida per la manca de relleu generacional. Entre les pedres gastades i els carrers que s’endormisquen, la seva constància és un far: la seva veu manté vida una urbanització que en les seves millors èpoques va assolir les 2.500 persones censades i que a l’estiu arriba a les 9.000. Benejam, el veí de ferro de Cala en Blanes, apareix avui com una peça decisiva per evitar que la urbanització caigui definitivament en l’oblit.
Què en recordau, dels començaments de la urbanització?
Record que la llum s’apagava cap a les nou i mitja o les deu de la nit per ordre del Baró. Un grup de gent d’aquí a dalt érem qui ens encarregàvem de cobrar els rebuts casa per casa. El Baró deia que li costava doblers i que havíem de pagar-la noltros. El 1976, l’Ajuntament finalment va recepcionar la urbanització.
Quanta gent vivia aleshores a Cala en Blanes?
Hi devia haver unes mil persones, no massa gent.
El 19 de juny de 2026 l’Associació de Vesins de Cala en Blanes compleix els seus primers 25 anys vida. Què en recordau dels primers moments?
Després que ens constituíssim com a associació, el 2001, vam començar a fer les primeres passes. La primera va ser demanar l’Ajuntament que llevés la capella de la plaça Espanya, a Los Delfines.
Per què?
Perquè era un desastre. Els turistes seien a la terrassa, venien a combregar i se n’anaven amb l’hòstia dins la boca… [rialles]. Vam celebrar diferents reunions amb el vicari general, Sebastià Taltavull. Era una cessió que havia fet Laureano García, quan un grup de bilbaïns van comprar Los Delfines. Des de la junta vam cercar espai per fer una altra capella, devora l’Hotel Cala en Blanes, al carrer de sa Torre de s’Aigua. Al costat, hi vam obrir el nostre local social.
Com us ho fèieu fins aleshores?
Havíem de celebrar les reunions a qualque bar o a qualque casa particular.
Quan agafau la presidència de l’associació, quines coses hi mancaven per fer?
Per exemple, la carretera que anava de Ciutadella a Cala en Blanes. El 2009, el Consell va fer un projecte de carretera. Havia d’incloure un carril-bici, però no hi havia prou doblers per fer-ho tot, perquè l’Ajuntament havia d’expropiar els terrenys. Vam decidir prioritzar la vorera. La lluminària va ser un fracàs. Durant tots aquests anys hi ha hagut molts accidents perquè la carretera es quedava a les fosques. Fa quatre o cinc anys, però, la van baratar i no ha passat res més.
Què ha passat perquè Cala en Blanes deixés de ser la gallina dels ous d’or durant els anys 80 i 90 per acabar convertint-se en un dels nuclis turístics més degradats de Menorca?
Recordau el restaurant Las Brasas? Quan encara estava en funcionament, es va fer un projecte per fer un bulevard en el tros comprès entre l’arc de l’entrada i el rellotge.
Però aquell projecte va quedar en no res…
S’hi havien de gastar força doblers, i els doblers no arribaven d’aumón. L’Ajuntament va dir que allò costava una doblerada, i el projecte va quedar mort. Als anys noranta es va començar a construir un centre comercial a la urbanització, que avui està tot ensorrat.
…i que s’ha convertit, a més, en un niu d’okupes…
Els terrenys eren dels mateixos bilbaïns que van comprar les parcel·les de Los Delfines. Als anys noranta hi va haver una crisi econòmica molt gran i es van deixar caure en l’abandó. Un dels propietaris va ser assassinat per la ETA. L’altre no en va voler saber res més. Des de l’associació, hem arreplegat 300 firmes i les hem fet arribar davant l’Ajuntament de Ciutadella i la Policia Nacional.
“A noltros ens agradaria que ens arribés una part dels 15 milions de l’ITS, però primer cal que hi hagi projectes. I sense projectes, no hi ha doblers”
I què se n’ha fet?
De moment, l’Ajuntament no ha badat boca. Els vesins que hi estan al costat, en tenen por, dels okupes, perquè de vegades senten renous i crits, i hi circula la droga.
Se n’ha fet alguna gestió amb els propietaris?, quina informació heu rebut per part de l’Ajuntament?
Cap ni una. Només de la Policia Nacional. La Policia Nacional hi ha anat i diuen que ho tenen controlat, però, és clar, el primer que hi ha d’haver són denúncies per poder fer alguna cosa.
Heu fet alguna reunió amb l’Ajuntament?
Hem fet diverses reunions. Ens van dir que anirien a veure-ho i declararien l’espai com a zona ruïnosa. També hem rallat amb el president del Consell, Adolfo Vilafranca. Ens va dir que si l’Ajuntament enderrocava els immobles, el Consell es comprometia a comprar la parcel·la per convertir-la en una zona verda.
Els 15 milions d’euros del Govern de l’Impost de Turisme Sostenible per a l’adquisició i enderrocament d’oferta turística obsoleta poden ser l’oportunitat que la urbanització duu tant de temps esperant?
A noltros ens agradaria, però primer cal que hi hagi projectes. Sense projectes, no hi ha doblers.
L’antic centre comercial de la Plaza Domingo s’ha convertit avui en un dels principals espais degradats de la urbanització. Què pot fer-se per recuperar aquest espai?
Actualment la zona està delimitada amb una tanca. La primera, els okupes la van treure. Ho van desmantellar tot. Se van endur llums i portes. Sembla que d’okupes, ara mateix no h’hi ha.
Al darrer número d’EL IRIS llancàvem algunes idees, com, per exemple, convertir aquest espai en un parc, una plaça pública o un espai verd. Quina idea en teniu?
Noltros hem demanat al Consell que hi faci un centre social per a la gent gran. Penseu que aquí dalt hi viuen durant tot l’any més de dues mil persones.
I què us han comentat des del Consell?
Que és cosa de l’Ajuntament, ell és qui ha de donar la primera passa.
Fa la impressió que tant l’Ajuntament com el Consell es llancen la pilota l’un a l’altre…
Sí. Al Consell ens diuen que és cosa de l’Ajuntament, i a l’Ajuntament, que és cosa del Consell. Va passar el mateix amb les lluminàries de la carretera, fins que finalment van decidir canviar-les.
L’antic centre comercial de Los Delfines que tots coneixem com la plaça de toros, és un altre dels maldecaps de l’associació. Quina solució us donen els polítics?
Que són coses dels propietaris, que ho han de vendre o ho han de tirar abaix.
I l’Ajuntament no sap qui són?
Açò diu. Passa pel mateix que amb els locals de l’Avinguda de Cales Piques. Si no hi ha voluntat política, no hi ha res a fer.
Què en diueu de la possibilitat que la urbanització es declari zona turística madura?
Vam fer una reunió amb els comerciants per impulsar la declaració de zona madura. Des de PIME ho van veure molt complicat, perquè els primers que han de tenir les coses més aclarides són els propietaris dels bars i restaurants.
I què us comenten les administracions?
Que hi ha molts doblers a gastar. El primer que cal fer són els projectes. Per exemple, vam denunciar davant l’Ajuntament l’estat de sa Torre de s’Aigua de davant el restaurant L’Àncora. El mateix propietari del restaurant estava disposat a invertir-hi els doblers. Però ens van dir que era de l’Ajuntament i que s’hi havia de fer una reforma perquè hi havia finestres que queien. Però fa quatre anys d’ençà aquestes converses i l’Ajuntament no ha fet res, ni un fil.
Un altre problema és el de la velocitat dels cotxes que circulen per l’Avinguda de Cales Piques…
Des del 2013 s’hi han produït 32 accidents de trànsit. El consistori anterior es va comprometre a posar radars durant una temporada per controlar la velocitat, però ha acabat fent ulls grossos.
“Aquesta una feina molt altruïsta. Fa poc ens han deixat la secretària i el tresorer. Estan cansats, com jo. Vam començar amb 250 socis, però des de la pandèmia hi ha hagut força baixes. Els socis paguen una quota de 10 euros a l’any, però així i tot ens tornen els rebuts”
La netetja, us preocupa?
El problema és que fa uns anys es van llevar contenidors de diversos carrers de la urbanització per concentrar-los a les places, a l’aparcament de sa Torre de s’Aigua i a la davallada de Cales Piques, que s’han convertit en focus de brutícia. No en culp l’Ajuntament, perquè és culpa en bona part de l’incivisme de la gent, però els contenidors, els haurien de fer nets de tant en tant.
Quants socis teniu actualment a l’associació?
Va començar amb 250 socis, però de la pandèmia ençà hi ha hagut força baixes. Els associats paguen una quota de 10 euros a l’any, i encara n’hi ha que tornen els rebuts.
També s’ha de fer autocrítica. Si el nivell d’implicació és aquest, entenc que de vegades els directius no tingueu ganes de seguir…
És una feina molt altruïsta, que l’únic que et dona són disgusts. A més, fa poc ens han deixat la secretària i el tresorer. Estan cansats i senten que la junta s’ha de renovar. Jo també ho estic, cansat. De moltes coses, per exemple, del repartiment de cartes.
No us arriben?
Només les multes i els certificats. Per les cartes, hem d’anar a Correus.
I les bústies comunitàries?
Joana Gomila ens ho va proposar, però com associació, vam trobar que no podíem fer-les. Per trobar una solució, hem proposat a l’Ajuntament que s’unesquin els 5 polígons en què està divivida la urbanització amb el nom de Cala en Blanes. No n’hem sabut res més. La meva dona i jo vivim al carrer de s’Aljub. Som catorze vesins. Seria tan fàcil com numerar les cases de l’u al catorze perquè ens arribassin les cartes.
