
El Consell Insular de Menorca, a través del departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, ha presentat aquest dijous, 11 de setembre, els resultats de l’estudi “Criteris de tipificació de les masses forestals madures de Menorca”, realitzat per l’especialista en botànica de Menorca Pere Fraga Arguimbau, i que entre els seus principals resultats identifica 35 zones boscoses que podrien reunir les condicions per ser considerades boscos vells o madurs.
L’estudi té com a finalitat establir les bases per a la caracterització dels boscos madurs a Menorca, centrant els seus objectius en la identificació i localització d’aquestes masses forestals, en l’establiment de criteris clars per reconèixer tant els boscos madurs com aquells que estan en procés de maduració, i en la proposta de mesures de gestió preliminars destinades a afavorir la seva consolidació i conservació.
La gestió i conservació forestal

La gestió forestal a Menorca és un element essencial per garantir la sostenibilitat de la Reserva de Biosfera, ja que contribueix de manera directa al desenvolupament del sector primari, a la conservació de la biodiversitat, a evitar incendis forestals i a la mitigació i adaptació dels nostres boscos al canvi climàtic. Des de diferents enfocaments —econòmic, energètic, prevenció de riscos i adaptació climàtica—, s’estan impulsant iniciatives per promoure un major aprofitament dels recursos forestals de l’illa.
Tanmateix, aquestes accions han de ser compatibles amb la conservació dels boscos madurs i de les seves funcions fonamentals. Aquestes masses forestals actuen com a reservoris de carboni i sustenten una biodiversitat associada que només es troba en aquestes formacions. Aquesta importància està avalada per evidències científiques acumulades en els darrers anys i reconeguda en instruments normatius de la Unió Europea i de l’Estat espanyol, com el Reglament Europeu UE 2024/1991 sobre restauració de la natura, que dedica un apartat específic als boscos madurs, establint criteris i indicadors per a la seva identificació i conservació.
En aquest context, el Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació va encarregar l’any 2024 aquest estudi per establir criteris de tipificació de les masses forestals madures de Menorca. “El treball ha estat realitzat amb base a l’experiència i normativa mediterrània, i posa un èmfasi especial en la realitat insular de Menorca, identificant criteris específics que permetin caracteritzar, identificar i gestionar de manera sostenible aquestes formacions forestals úniques. És una eina de referència que garanteix que l’aprofitament forestal es dugui a terme de manera compatible amb la preservació d’aquests boscos madurs”, ha explicat el conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornès.
Quatre grans àrees boscoses a Menorca

L’estudi delimita quatre grans àrees boscoses a Menorca:
– Migjorn de Ciutadella, Ferreries i es Migjorn Gran (entre Son Saura i Binigaus).
– Tramuntana de Ferreries fins a la Vall d’Algaiarens.
– Des de s’Albaida – Santa Eulàlia fins a la Mola de Fornells.
– Tramuntana de Maó, des dels freus de la Mola fins a Binillautí.
En aquestes quatre àrees s’han identificat 35 zones d’especial interès forestal que podrien ser categorizades com a boscos madurs o vells, albergant espècies i ecosistemes únics a l’illa. Si fos així, la seva identificació i coneixement per part de tots els organismes encarregats de la gestió de la massa forestal de Menorca resulta fonamental.
De moment, els resultats preliminars de l’estudi han estat presentats als tècnics de la Direcció General de Medi Natural del Govern balear, que és l’òrgan competent en la gestió forestal de Menorca.
Conclusions i recomanacions

Tot i ser un estudi preliminar, les dades permeten extreure conclusions valuoses que orienten la preservació i gestió futura d’aquestes masses forestals.
Una de les recomanacions més urgents és la realització d’una cartografia que permeti visualitzar la distribució dels boscos madurs i d’aquelles masses forestals amb potencial per convertir-se en tals, sense que la seva mida sigui un factor limitant, ja que fins i tot àrees molt petites poden presentar un valor significatiu.
L’estudi també posa en relleu la necessitat de caracteritzar millor certes castes de bosc, algunes gairebé exclusives de Menorca, sobre les quals es disposa d’informació escassa o nul·la.
Els boscos de ribera, en particular, es troben en una situació crítica tant per l’estat de conservació com per la limitada extensió que ocupen, malgrat la seva importància en la regulació de torrentades i inundacions. De manera similar, es subratlla la urgència de catalogar i protegir els oms de l’illa, únics a Europa pel fet de no haver estat afectats per la grafiosi agressiva, així com d’identificar aquells exemplars més representatius i, si escau, declarar-los com a arbredes singulars o monumentals.
Pel que fa als boscos més emblemàtics de Menorca, l’estudi confirma que els ullastrars i els alzinars són els més representatius de l’illa, i que alguns dels ullastrars més importants del món es troben a Menorca, tot i que encara no compten amb figures de protecció específiques ni amb una cartografia detallada.
Finalment, l’estudi posa el focus en formacions menys conegudes però singulars, com els tamarellars, especialment presents en terrenys silícics i impermeables de la tramuntana, la dinàmica i funcionament dels quals requereixen un major coneixement per poder integrar-los en la gestió natural de les torrentades, i les mosqueres, pràcticament desaparegudes i actualment presents únicament al terme d’Alaior, que precisen exploracions, protecció i caracterització per assegurar-ne la conservació.
Una cartografia de les masses forestals madures

Presentades les principals conclusions de l’estudi, Simón Gornés ha informat que el Consell Insular encarregarà en les pròximes setmanes iniciar els treballs per a la realització de la cartografia de zones boscoses madures de Menorca que recomana l’estudi. “Definits els criteris per a la seva tipificació, podrem comptar amb una cartografia en el primer trimestre de l’any que ve, disposant així d’una delimitació clara dels boscos madurs de Menorca”, ha afirmat.





