Antoni neix el dia 19 de gener de 1916. És fill de Bartomeu Caules Sans, mariner, natural de Fornells, i d’Àngela Nadal Colom, nascuda a Capdepera. Perd els pares aviat i ha de criar-se amb una tia. Quan compleix els tretze anys entra llogat a un lloc, amb l’única paga del menjar i dormir. Després treballa de mariner i bastaix. El febrer de 1936 serà elegit vicepresident de l’Agrupació Socialista de Ciutadella. Quan la guerra esclata, ell té vint anys. És un jove amb consciència de classe i es presenta voluntari per entrar com a milicià, posteriorment és mobilitzat. Pel que ens va dir la seva filla, Antoni deu deixar l’illa abans del final de la guerra; per tant, no se’n va amb el Devonshire. En l’exili francès passa per Argelers. Posteriorment, s’instal·la als Pirineus i es dedica a passar refugiats per la frontera. Els alemanys el detenen i el tanquen dins un estable. Segons recorda el seu nebot, ell mateix aconsegueix pegar foc a l’estable i aprofita la confusió dels nazis per fugir. Ingressa en el maquis i viu amagat per les muntanyes. Per fugir dels alemanys, entra a la Legió Estrangera. Acabada ja la guerra mundial, entra en una empresa per a traslladar refugiats jueus fins a Israel, activitat que estava prohibida. Així entra Antoni a l’organització clandestina Etzel, que és com es coneix a l’organització Irgun, una força paramilitar sionista. Antoni és mariner en un vaixell Pàtria, que efectua aquestes operacions encobertes de retorn. A Haifa, es casa amb una marroquina, que el deixa sense una pesseta i ha de començar de bell nou. El 1945 entra en la companyia ZIM, a Israel, com a mariner. Ja assentat a Haifa, amb una bona posició, Antoni, es casarà amb Judith Misrahi (Haifa, circa 1919), una jove d’origen turc que es mou en el cercle dels coneguts com “los espanyoles”. Per poder-se casar amb una jueva, el ciutadellenc també abraça la fe jueva i es posa el nom de Moshe Misrahi Ben Abraham. Antoni i Judith es casen cap al 1951, són anys feliços. L’any 1954 neix l’única filla que tenen, Bela Caules Bereshi. Antoni continua viatjant per tot el món. Durant els anys de la fam a Israel, ell sol tornar carregat de menjar i productes i els reparteix entre el veïnat. Com en conta sa filla, Antoni mai no deixa de viure a Menorca: parla en espanyol i, a vegades, en menorquí. L’any 1990 o 1991, Antoni torna per primera vegada a Ciutadella. Han passat seixanta anys d’ençà la seva partida. Cerca els familiars i es troba amb Galiep Caules, el seu nebot. Amb l’ajuda d’aquest, també pot contactar amb el seu germà, Bartomeu, que viu a Nàpols i amb el que no havia tingut cap contacte des de 1939. Galiep el recorda com una persona molt revolucionària, amb les mateixes idees socialistes. L’any 1992 ve a Ciutadella, la seva filla, ja casada, des de 1975, amb Moshe Yafa Astrogano, que també treballa en la naviliera ZIM. La parella ha tingut tres fills: Ester, Efraim i Isaac. Antoni Caules mor el 1998, a Haifa. La seva esposa, Judith, havia mort el 1995. Els seus fills i els seus nets mantenen la relació amb l’illa i la seva família menorquina.
