Josep Pellicer Pons, historiador: “La defensa heroica de Ciutadella és una mentida de novel·la barata”

C.M. / Ciutadella – Josep Pellicer Pons (Ciutadella, 1946) presenta aquest divendres al Cercle Artístic de Ciutadella el seu últim llibre Barcelona, Menorca, Istanbul. 1558, publicat per la Fundació de Persones amb Discapacitat de Menorca, a qui l’autor dóna gratuïtament l’obra. En aquest treball, Pellicer es dedica a “desmitificar els herois i les fantasies dels defensors de Menorca”. Llicenciat en Historia Moderna per la Universitat de Girona, especialitzat en el món mediterrani al segle XVI, Pellicer ja havia fet altres incursions en el tema del saqueig turc de 1558, amb El metge de l’ambaixador. De Menorca a Constantinoble, a més de signar diferents treballs dins la seva especialitat, com Menorca a la segona meitat del segle XVI o Gironins a Menorca. Als seus 79 anys, aquest jubilat satisfet de la paga que puntualment li arriba cada 25 de mes, i, per tant, sempre engrescat a “fer qualque cosa per la cultura”, gosa també indagar en l’origen de la bandera de les festes de Sant Joan.

Què aporta de nou Barcelona Ciutadella Istanbul 1558 respecte als estudis sobre el saqueig turc de Ciutadella?

L’únic que faig és tornar als documents oficials: què diu el rei, què diu el virrei, què diuen els inventaris de captius, què pot ser ver i què no. L’Acta de Constantinoble, si us la mireu amb deteniment, no és creïble en absolut. Si vint-i-quatre canons haguessin disparat les vint-i-quatre hores del dia durant sis dies, no hauria quedat ni una sola pedra dreta. Un dels escrits més importants que tenim és el de Joana Valls, que és la dona de Bartomeu Arguimbau. Al cap de tres anys d’estar captiva a Constantinoble, escriu al rei per dir-li que les cases del seu marit a Ciutadella estan ocupades per la companyia del capità Saula. Com a copropietària, reclama que el rei li pagui el lloguer de les cases. Aleshores, com quedam? No havíem dit que els turcs ho van arrasar tot i van matar tothom? Segons l’Alcorà, els turcs no podien atacar una ciutat si abans no havien anat amb una bandera blanca a explicar als vilatans les seves intencions. Per tant, tota aquesta defensa heroica de la ciutat i tota aquesta sang vessada pels carrers de Ciutadella, no són més que mentides de novel·la barata.

La narració de l’Acte de Constantinoble és, per tant, fantasiosa?

Totalment fantasiosa. L’escrit més brillant que ha publicat EL IRIS al llarg de tota la seva història el signa un advocat de Ciutadella, Antoni Pons Lluch. En ell, diu que els moros “eren tan dolents que  feien patinatge artístic damunt la sang dels ciutadellencs”. Quan mon pare, Llorenç Pellicer Femenías, matava una gallina a ca meva, al cap de deu minuts la sang quedava presa. Què se’n va fer, de la sang dels ciutadellencs?

“L’Acte de Constantinoble és totalment fantasiosa. Quan mon pare, Llorenç Pellicer Femenías, matava una gallina a ca meva, al cap de deu minuts la sang quedava presa. Què se’n va fer, de la sang dels ciutadellencs?” 

Amb quina intenció es construeix el mite de la defensa heroica de Ciutadella?

El mite neix en el moment en què el virrei de Mallorca, Guillem de Rocafull, es dóna compte que l’ordre que li va donar el rei Felip II des de Brussel·les d’enviar mil soldats ballesters i arcabucers a Ciutadella, podria acabar en un mal pas. Va pensar que si els vaixells turcs anaven a Mallorca en comptes d’anar a Ciutadella es veuria ficat en un embolic. Per açò, el que fa és no enviar cap soldat. Aleshores, quan es sap el que ha passat, ha d’inventar qualque cosa per donar la cara davant del rei. No pot rallar malament de Bartomeu Arguimbau, perquè va ser ell qui el va posar com a governador. El capità Pedro Ezquerra és viu i content al castell de Sant Felip. Negrete, ja vell i mancat d’una cama, és captiu a Constantinoble. Per tant, s’inventa que Negrete és un traïdor. Rocafull escriu al rei sobre la pèrdua de Ciutadella. Però el primer testimoni data del 20 de juliol, i el darrer, del 7 de novembre. Realment necessites tants dies per fer un informe?, Si fas cas d’aquests testimonis, cap d’ells resulta creïble. Aleshores, tots ells han d’escriure i signar el que digui el virrei.

Fins a quin punt creieu que la historiografia sobre aquest tema -i potser en general- ha pecat de repetir esquemes o relats sense revisar-los prou críticament?, què es pot fer per evitar caure en aquesta inèrcia?

Una mentida repetida mil vegades se converteix en una gran veritat. Vaig assistir al meu primer Nou de Juliol l’any 1958. Va ser un acte extraordinari perquè es celebrava el 400 aniversari de l’arribada de l’armada otomana. Crec que als polítics ja els van bé, aquests actes. Fa més de vint anys ja ho vaig dir Dalt la Sala: aquestes commemoracions no ens haurien de servir com a societat.

De Menorca a Istanbul. El saqueig turc de Ciutadella, de Miquel Àngel Casasnovas i Florenci Sastre, em va semblar un bon llibre, ben escrit i rigorós. Conta la veritat dels fets, tal com van passar?

Pots escriure un llibre d’història magnífic utilitzant només uns documents concrets, però has de posar tots els documents damunt la taula, no només els que t’agradin.

Dubteu que es tractés d’un saqueig violent?

Analitzem els fets. Dotze mil soldats professionals d’entre divuit i trenta anys que fan instrucció cada dia arriben a Ciutadella on, segons el governador Arguimbau, hi ha unes sis-centes persones preparades per a la defensa de la ciutat. Faceu una divisió molt senzilla: dotze mil entre sis-cents. La relació és de vint contra un. Per altra banda, l’informe del capità Negrete al rei explica que “…aquí sólo hay viejos, muchachos y mal armados”. Podeu fer la divisió com vulgueu. Mil homes aptes per fer una defensa de la ciutat són molt pocs.

Al llibre afirmeu que Barcelona no va ser atacada per l’armada otomana perquè patia una forta epidèmia de pesta i que, després del llarg viatge, l’almirall Pialí va decidir anar a Menorca, va agafar quatre mil persones i les va portar a Istanbul…

Un home pot ser tan valent i temerari com volgueu, però vint contra un ho té molt complicat. Per altra banda, en les negociacions amb els turcs, Arguimbau, com a autoritat màxima, el primer que fa és defensar el seu patrimoni. El plantejament és molt clar: quants diners he de pagar de la meva butxaca perquè no m’arruineu les meves cases? I així ho fan tots, del més ric al que menys tenia. A un quants se’ls enduen a Istanbul per a després negociar el seu rescat o per servir com a moneda de canvi dels presoners turcs.

Quines foren les causes immediates del saqueig de Ciutadella?

La qüestió bàsica i més important és que, en aquells moments, les espècies eren tan importants com l’or. La ruta de la seda acaba a Istanbul i es troba sota el control dels otomans. El rei de França, trenta anys abans de l’arribada de l’armada turca a Ciutadella, pacta amb el Sultà unes relacions comercials avantatjoses pels francesos, que es converteixen gairebé en els monopolistes de les espècies. França es sent aïllada perquè el nou rei d’Espanya, Carles V, és el propietari de grans territoris a la frontera francesa, amb els Paisos Baixos i amb Alemanya. Llavors, ataca unes quantes ciutats del nord de Flandes i obliga al rei d’Espanya a intervindre per recuperar-les. Per això es produeix la batalla de Sant Quintí de 1557. El rei d’Espanya s’havia casat amb la seva tia, que era la reina d’Anglaterra. Les actes matrimonials entre Felip i la seva tia, la reina Maria, diuen que en cap cas Anglaterra podia ajudar Espanya en les seves guerres contra França. Per tant, l’armada anglesa no pot intervenir ni a les batalles contra França ni a Sant Quintí. El que sí fa el rei, però, és posar l’armada anglesa davant les costes de Sant Quintí. Per tant, els francesos es rendeixen. Tenim un document a l’Arxiu Nacional de París que conta que Solimà està molt trist i dolgut per la derrota del seu amic, el rei de França, Enric II, i li ofereix el seu suport per venjar-se de la derrota francesa a Sant Quintí. La resposta és el saqueig de Ciutadella.

“El saqueig de Ciutadella és el resultat de la batalla de Sant Quintí. Solimà ofereix el seu suport al rei de França. Enric II, per venjar-se de la derrota francesa. La resposta és el setge de Ciutadella”

A la pestanya del llibre parleu de la bandera de Sant Joan. Afirmau que “és, possiblement, l’ensenya piràtica que més segles ha durat a la Mediterrània”…

Els orígens de la bandera de Sant Joan es remunten gairebé mil anys enrere, quan comencen les Creuades. Durant 150 anys, des del 1400 al 1550, les rendes reials es van privatitzar. El rei es queixa que durant 150 anys a Ciutadella els primers delinqüents eren els governadors. L’any 1550 Ciutadella no té arxiu. Com és possible? Per això es dóna l’ordre que els pocs documents que hi queden vagin a parar al castell de Sant Felip, al port de Maó. Si Menorca no tenia autoritat, aleshores era quelcom parescut a una capital de lladres i pirates.

“Aquests suposats cavallers”, escriviu al llibre, “vivien del robatori, saqueig i la venda d’esclaus”. El 1522, segons contau, Solimà els expulsa de Rodes, però l’emperador Carles els deixa l’illa de Malta, “perquè puguessin continuar amb les seves activitats sanguinàries”. La bandera que veim a les festes de Sant Joan és la que portaven aquells cavallers de Malta?

Quan al nord d’Àfrica veien una galera de Malta amb la bandera de Sant Joan quedaven aterrits perquè eren gent d’una crueltat extrema. Malta es converteix en aquesta època en el centre de la venda d’esclaus i prostitutes de tot el Mediterrani. La bandera de les nostres festes és l’estendard dels cavallers de Malta.

“Quan al nord d’Àfrica veien una galera de Malta amb la bandera de Sant Joan quedaven aterrits perquè eren gent d’una crueltat extrema. La bandera de les festes és l’estendard dels cavallers de Malta”

Quines lliçons es poden extreure dels fets de 1558?

La cristiana i la musulmana eren dues cultures clarament oposades, encara que totes dues eren monoteistes. El llibre del Deuteronomi diu que hem de ser generosos amb els altres i ajudar els necessitats. Mahoma recorda també que el més important de tot és estimar Déu i els altres. Recomana que abans de set anys d’esclavitud era obligació moral alliberar els esclaus perquè ja havien pagat amb escreix el preu de compra. Sabem que el 1555 els frares rescatadors arribaven, com a molt, fins a Malta; és a dir, no aconsegueixen avançar més cap a llevant fins al 1600. Això, per una banda. La relació entre amo i esclau era molt diferent al nord d’Àfrica de la que existia a l’Imperi otomà. La llei corànica t’obliga a tractar els esclaus com si fossin membres de la teva família.

La data del 9 de juliol del 1558 s’ha lligat a la celebració del sentiment identitari i nacionalista de Ciutadella. Més enllà del mite, perquè hem de recordar aquests fets?

Cal tenir en compte en quin any es va construir l’obelisc (1857). La pregunta que hem de fer-nos és per què durant segles ningú no n’havia parlat més, del Nou de Juliol. O perquè l’Acta de Constantinoble no duu cap encapçalament. Amb el nacionalisme, s’expliquen totes aquestes coses. Al llibre pos exemples d’altres invencions de la Història. Parlo dels romans, de Colón, i dels indis americans. Dos dels grans esclavistes espanyols es diuen Vinent i resulta que són maonesos. Les grans fortunes menorquines del segle XVI no es poden entendre sense els robatoris.

“Dos dels grans esclavistes espanyols es diuen Vinent i resulta que són maonesos, i tenen un carrer a Maó dedicat a ells. Per açò, jo dic que hem de rallar dels nostres pirates. Les grans fortunes menorquines del segle XVI no es poden entendre sense els robatoris”

 Moltes d’aquestes fortunes es van fer gràcies a la pirateria?

Sense cap dubte. El més famós d’aquests pirates és Miquel Squella. Anava a les boques del Roine i es dedicava a robar a tota la gent que passava per allà. Va tenir la sort que el rei de França havia enviat un arquebisbe al Concili de Pisa. Squella capturà el vaixell reai i deixà la tripulació en pèl. El rei de França va enviar moltes cartes al rei espanyol reclamant que se’ls tornés el que els havien pres. Tot això va caure en sac foradat, els anys van passar i Squella va continuar vivint feliç a Maó.