
Itziar Lecea / Ciutadella – Aquesta setmana comença el curs escolar. I, amb ell, tota una sèrie de reptes que des de la Conselleria d’Educació s’han posat per aquest any 25-26. Entre les novetats més importants, es troba la reducció de les hores d’ús de pantalles, però també la implantació d’un nou currículum educatiu i les diverses obres que s’han fet i s’estan fent als centres de Ciutadella. Alejandra Marqués, la delegada territorial de Menorca, veu amb tranquil·litat la situació d’escolarització, ja que diu que és l’única illa on no hi ha problemes de places per a nous infants. Amb ella xerram aquesta setmana de les novetats d’aquest curs.
La novetat que més afectarà dins l’aula és la reducció de pantalles. Com es durà a terme?
És un dels majors canvis, que s’ha fet a petició de les famílies. A infantil ja està prohibit l’ús. A primer cicle, fins a tercer de primària, es permetrà un ús molt esporàdic -però estan prohibits els dispositius individuals-, restringit a una hora setmanal. I a partir de quart de primària, es podrà fer ús, però molt controlat, restringit a una hora diària. Als nivells de secundària, s’amplien aquests límits, però sempre establerts amb criteris pedagògics. A Menorca tenim el grup d’Aules Lliures, que es van començar a queixar de l’ús de pantalles durant les hores lectives. Aquest moviment es va estendre a Mallorca i també a Eivissa, pel que, des de Conselleria, s’ha fet la reflexió baix la demanda de les famílies. Per prendre aquesta decisió s’ha fet un estudi, i els pediatres també aconsellaven reduir el temps de pantalles. A banda, també està previst fer formacions a les famílies en referència a l’ús de pantalles.
També canvien els currículums educatius. Com és?
És l’altra gran novetat. Els nous currículums escolars reforçam la lectura, les matemàtiques i s’amplien les hores de música. S’han reduït les hores de lliure disposició dels centres, per poder afegir hores d’aquestes matèries i, a partir de tercer cicle, ampliar també amb l’assignatura de Medi. A secundària s’augmenten les hores de matemàtiques a segon i quart, s’afegeixen noves optatives per reforçar la llengua i les matemàtiques, i s’afegeix una nova optativa que es diu Entorn digital i multimèdia. A batxillerat, la novetat més important és que el treball de recerca passa a ser optatiu, perquè les Balears era l’única comunitat autònoma, junt amb Catalunya, que el tenia com a obligatori.

D’on venen aquests canvis i amb quin criteri?
Es va crear una comissió amb professors voluntaris per fer una revisió del currículum. Hi han participat professors de totes les Illes, tant d’escola pública com concertada. A banda, s’ha comptat amb l’ajuda d’un grup d’experts, que han fet una feina important junt amb el professorat voluntari durant tot l’any, perquè van començar l’estiu passat. Ha estat un canvi de currículum molt pensat i estudiat, i amb molta participació per part dels docents, que són els que finalment l’apliquen.
Per què s’ha fet aquesta revisió?
Veiem que era imprescindible fer una revisió dels currículums. Hi havia queixes de les famílies dient que els criteris no s’entenien, que els objectius no eren clars. Els professors mateixos eren els primers que tenien dificultats per poder avaluar aquests objectius. Per açò s’ha fet aquesta feina.
En referència a les famílies, hi ha altres novetats?
Posam en marxa, com a pla pilot, el nou programa de gestió, el Llull, que englobarà tota la gestió de la Conselleria d’Educació. La idea, entre altres, és poder millorar la comunicació i gestió amb les famílies, i és una eina que vindrà a substituir el GestIB actual. D’aquesta manera, les famílies podran fer de manera telemàtica molts de tràmits que ara són presencials. També gestions com els pagaments de menjador o les excursions. Aquesta prova pilot s’iniciarà amb 26 centres a les Balears, encara hem de determinar quins de Menorca. A partir del mes de febrer, el que és la part econòmica, ja s’haurà implantat a tots els centres educatius.

El servei de menjador, està garantit per aquest curs?
Les escoletes de 0-3 anys, les dues escoles concertades i Poriol tindran el servei de menjador a través de Càritas enguany, amb un acord al qual han arribat directament els centres. A Ferreries, també donarà el servei a Sant Francesc. La nova licitació de menjador no donava per fer el servei a tots els centres, però Càritas ha ofert aquesta possibilitat, de manera que es podran cobrir tots els centres.
I pel que fa a alumnat, queden infants sense escolaritzar?
La previsió és que arribi molt d’alumnat nouvingut, que anirà fent degoteig durant el curs. Durant els anys previs ja ha passat a Mallorca i Eivissa, i ara ens toca aquí. Tanmateix, sí que és cert que les ràtios a Menorca es compleixen sense problemes, essent a nivells d’infantil de 20 alumnes -25 als centres concertats-, i 25 alumnes a partir de primària. A secundària aquesta ràtio puja a 30, i 35 a batxillerat. En cap cas arribam a cobrir aquestes ràtios, perquè tenim vacants a gairebé tots els centres educatius. Hi ha alguns grups que estan justos, però no hi ha problemes per escolaritzar a cap nivell educatiu.
A Ciutadella, l’escola infantil de Xipell ha quedat sense centre. Com s’ha resolt?
Hem pogut reunir tot l’alumnat de Xipell junt, que aniran a Es Fabiol, gràcies als acords als quals hem arribat amb el Consell Insular, que havia ocupat l’espai, l’Ajuntament i el Bisbat. Hem de tenir en compte que són 5 grups, més de 50 infants, que necessitaven un espai. Es va fer una reunió amb les famílies, que va anar molt bé. Comencen el curs amb normalitat, a un centre diferent.

I pel que fa a la resta de necessitats d’infraestructures educatives?
Hem arreglat els problemes de façana del Joan Benejam i s’ha pintat. Els CEIP són municipals, pel que el manteniment va a càrrec de l’Ajuntament, excepte quan s’han de fer obres d’ampliació o inversions més grans. En el cas de les cornises del Joan Benejam, havia de ser una obra de manteniment, però s’ha arribat a un punt que s’ha convertit en una obra més gran, que hem fet des de Conselleria d’Educació. En aquest centre els hi manca un espai per fer educació física, i estem mirant com fer-ho, perquè l’espai és reduït. Per la seva banda, l’Ajuntament ha fet feiens de manteniment, com posar rajoles i pintar. Però aquesta manca d’espai estem mirant com solucionar-la des de la Conselleria.
Al Margalida Florit s’han fet actuacions a la cuina per tornar-la a posar en marxa quan es necessiti, perquè ara es cuina a Pere Casasnovas, però estem pendents de poder-la reformar d’aquest centre. Així, quan arribi el moment, tindrem l’espai adequat a Margalida Florit per traslladar aquest servei.
Quina és la situació dels centres de secundària?
Ja s’han iniciat les obres, a finals d’agost, del poliesportiu del Mª Àngels Cardona, duraran 15 mesos i s’hi invertiran 1 milió 983 mil euros. No és l’obra més gran, de totes maneres, perquè està en marxa el Centre Integrat d’Hostaleria. Segueix en obres, i la idea és que el curs que ve s’hi pugui començar la formació. Els espais buits que quedaran al Cardona ja estem mirant què s’hi podrà posar.

L’Escola Municipal de Música, tot i no dependre de Conselleria, ocupa aquest curs un espai a l’IES Josep Maria Quadrado.
Sí, hi faran horari de capvespre l’Escola de Música. I ha estat possible gràcies a la bona voluntat de la direcció del Quadrado. De fet, és un centre on s’estan fent canvis. L’any passat es va posar en funcionament l’FP de Tèxtil i Calçat, que necessitava per enguany un espai on posar-hi els tallers. Així, l’Ajuntament ha retornat una bona part de l’espai on s’ubica el Punt Jove -que havia cedit la Conselleria d’Educació-, on s’han pogut fer dos laboratoris, els departaments de ciències i una aula. I, als antics laboratoris, s’hi han fet els tallers de l’FP de Tèxtil i Calçat. Ha estat una obra que s’ha fet durant l’estiu, gràcies a la bona predisposició de la direcció del centre.
Una petició de cada curs més urgent és la de la climatització. Com està a Ciutadella?
Hi ha la intenció de poder climatitzar. S’han fet diferents estudis, perquè no tots els centres tenen les mateixes necessitats. A Ciutadella, per exemple, es va fer al Pere Casasnovas. S’ha fet aquesta primera fase d’estudi, a càrrec de la UIB. I ara ho ampliarem a més centres. Aquesta necessitat ja es tindrà en compte per futures obres, com és el cas de la reforma del Pere Casasnovas. Però la realitat és que no és una actuació que es pugui fer de manera immediata. Fa 15 anys, açò no era un problema, però ara sí.
Es preveuen altres millores els centres de Ciutadella?
Estem pendents de signar un conveni amb l’Ajuntament per fer millores als centres. El consistori ens ha enviat una memòria detallada del que es necessita a cada centre, i la Conselleria posarà el finançament i ells s’encarregaran de licitar i fer les obres. Actualment, estem en fase d’estudi de la memòria de Ciutadella, per veure fins on podem arribar. Són actuacions que hem de veure fins on podem arribar.



