Miriam Triay / Ciutadella – El passat 22 d’agost el poble ciutadellenc veia néixer un nou grup musical. Conformat per quatre amics, de joves músics, que volien mostrar el seu amor per la música de la terra -i de la mar-, per les cançons tradicionals, es que tots coneixem. Gaudir d’un moment entre família, amics i veïns. Dur-ho més enllà. I explorar la seva passió per la música.
Els quatre integrants són n’Aleix Capó (percussió), n’Albert Pons (guitarra i melòdica), en Pau Moll (guitarra i percussió) i en Miquel Font (bandúrria i guitarra). Nascuts el 2002, amb vint-i-tres anys, conformen un tàndem ben avingut, i complementat. Sorgit de l’amistat, ha evolucionat cap a més. Abans, amics que sonaven junts; ara, músics que són grans amics. Tots quatre són ‘Fet a mar’. Des del setmanari, i després de la seva segona actuació, el passat 7 de setembre, a la plaça des Born, hem volgut parlar amb ells.
Quan i com sorgeix aquest projecte?
Som un grup d’amics als que sempre ens ha estirat molt la música. N’hi ha que hi dediquen més temps i interès, i n’hi ha que menys, però ens aveníem molt en aquest sentit. Sempre que fèiem una bereneta, un sopar, una campada… agafàvem guitarres, melòdica, percussió, el que tinguéssim a mà, i ens ho passàvem genial. Al final, consideram que la música és açò, fer comunitat. Crear unió.
I el grup en si, la decisió de començar a sonar més enllà del nostre ambient, va sorgir a principis d’estiu, el mes de juliol. En aquest moment, va començar l’aventura com a tal.
Feia temps que ho teníem pensat, que ens rondava la idea, però no ho hem armat fins ara.
Com vos coneixeu els membres?
Tots quatre som amics des de l’institut. N’hi ha que ens coneixem d’abans, i n’hi ha que més tard. Però per A o per B, ens vam acabar ajuntant.
I el nom de ‘Fet a mar’, com se vos acut?
Va ser molt espontani. Quan ja dúiem un parell d’assajos, i havíem quedat per gravar el primer vídeo que volíem publicar a xarxes, en Pau va dir: “i si ens deim ‘Fet a mà`?”. La idea no ens va desagradar gens a cap dels altres, però sí que li vam voler donar la puntualització de la mar. Del ‘Fet a mar’. Amb ‘r’ final.
I en si, ens va encaixar molt bé, perquè la música que sonam és propera, feta amb els instruments que tenim, no hi ha postproducció ni muntatges. Per tant, per aquesta banda, és feta a mà, música artesana. I després, afegir la paraula ‘mar’ era clau, perquè sonam havaneres, cançons marineres, de tradició de la mar.
Com definiríeu el vostre estil? Què és el que oferiu al vostre públic?
No tenim un estil ben definit com a tal. Tocam els gèneres que ens agraden, i que també hem anat escoltant tota la vida. Músiques que han agafat popularitat a Menorca, o que en altres èpoques n’han tingut. Tant fem boleros, com alguna ranxera, havaneres, balades… no tenim un camí molt definit, en aquest sentit. No tenim els límits molt marcats.
De fet, estem oberts a escoltar i a incorporar tot tipus de cançons, de qualsevol país i procedència, de qualsevol estil.
Però bé, sobretot, i per dir-ho en pla, és la música d’anar a vega. Que, a més, tothom pot conèixer, és intergeneracional. Ens la passam d’uns a altres.
Pel que fa al que oferim al públic, més enllà de tota aquesta música, també ens agrada que s’ho passin bé. Que no només seguin i escoltin, sinó que puguin intervenir, interactuar. Que també cantin i ballin.
Seguireu per aquest camí, amb aquest tipus de música?
Sí que volem seguir en aquesta línia. Però tampoc tancar-nos i centrar-nos només en açò.
Voelm fer el que ens agrada. No tenim una planificació com a tal.
Però sí que hem parlat alguna vegada que ens agradaria recuperar cançons menorquines encara més antigues i més abandonades. Els nostres pares a vegades ens demanen que toquem peces que ni coneixem. I voldríem fer un poc aquesta feina de recuperació de les cançons que els nostres pares i avis cantaven, i s’han anat oblidant. Però, com deim, tot està per veure encara.
S’ha sorprès la gent que un grup jove seguesqui aquest camí? Quines han sigut les primeres impressions que heu rebut?
Sí, s’ha sorprès molta gent. I ens ho fa arribar. Que estan molt contents que seguim cantant aquestes cançons. I ens remarquen que s’ho passen molt bé als concerts. Gent major, sobretot. I açò ha sigut una sorpresa molt agradable per noltros. Perquè, al final, és el que duim fent tota la vida, des que ens coneixem. Encara que ara ho hem obert. I ha caigut en gràcia.
Esteu treballant en algun projecte personal? Pel que hem vist fins al moment, vos heu centrat molt en els ‘covers’. Escoltarem prest una cançó pròpia de ‘Fet a mar’?
No està del tot fermat, ni xerrat, ni assegurat, però la idea és arribar a aquest punt algun dia. Ara per ara no tenim res en marxa, però sí que hi ha un parell de cançons que vam escriure fa uns anys, i que estan guardades esperant l’oportunitat.
Són cançons que ens agraden, i que voldríem treure a la llum. Però, de moment, ens volem centrar en les pròximes actuacions i ja veurem. Ens adaptam al que surt, al moment.
El passat 22 d’agost va ser la vostra estrena davant el gran públic, i seguidament, el 7 de setembre, hi vau tornar… com vos heu sentit? Per ser un grup tan novell, per què diríeu que heu aconseguit tant de reconeixement en tan poc?
Perquè és un tipus de música molt estesa, que agrada tant a gent de la nostra edat, com a gent major. Peces que tota la vida hem sonat quan hem anat a fora, a romandre, a vega. I que ara uns joves ho facin davant un públic, ha caigut en gràcia. Hem tingut molt bon recolzament en aquest sentit, ja que no només el públic ha gaudit i ens ho ha fet saber, sinó que s’han compartit els nostres vídeos a través de les xarxes.
I no hi ha res que ens alegri tant, ni que ens faci sentir tan contents i orgullosos, com quan rebem elogis del públic. Ens anima a continuar fent el que fem.
Vos podrem escoltar en alguna plataforma?
De moment només som a Instagram i a Facebook. Quan puguem treure temes propis, o enregistrar una ‘cover’ ben gravada, i amb tots els detalls polits –no és cap tonteria, i dur molta feina-, ja ens trobareu a Spotify o YouTube, entre altres. Però ara per ara, no.
Alguna cosa més que vulgueu afegir?
Ens agradaria posar en valor tota aquesta cultura popular, aquesta música d’arrel que tenim, tant a Menorca com també en altres llocs. Ens agrada que se soni, que les cançons es vagin transmetent entre generacions, i valoram açò, que tengui un paper rellevant dins el panorama musical. No hem de deixar que s’oblidin aquestes cançons.
Però, alhora, també ens hem de reinventar, que surtin coses noves. Experimentar.
