Emília Mercadal neix a Maó el 7 de febrer de 1932. És filla de Pere Mercadal Seguí (Maó, 1888) i Catalina Goñalons Escrivà (Maó, 1899). Pere és fill del propietari, Antoni Mercadal Escudero (Maó, 1853-1911) i d’Emília Seguí Oliver (Maó, 1862), oficial de telègrafs que servirà a Barcelona, Sóller i Maó, i directiu del Círculo Monárquico de Mahón a principis del segle xx. Catalina Goñalons Escrivà és filla del procurador Guillem Goñalons Vidal (Maó, 1860) i Antònia Escrivà Pons (Maó, 1865) i germana de coneguts advocats i procuradors. Potser una causa que els pares d’Emília es coneguessin és que eren veïns al carrer de l’Àngel.
Pere i Catalina van tenir quatre fills, però en van morir dos molt joves i van quedar Emília i un germà seu. La seva família pertanyia a la societat benestant maonesa, la qual cosa fa que els seus membres puguin seguir estudis superiors. Seguin els costums de l’època, el germà segueix estudis i Emília no. Decidida, Emília fa la carrera de Magisteri seguint la modalitat d’estudis lliures. Quan té vint-i-un anys ja té el títol a les mans i es presenta a unes oposicions que li atorguen una plaça al col·legi nacional de Ciutadella. Amb vint-i-tres anys, la maonesa arriba a Ciutadella. Això serà el 1955. Aquí coneix prest a Miquel Florit Anglada (Ciutadella, 1922-1998), amb qui es casarà. Miquel ha fet tres carreres: Química, Veterinària i Magisteri, encara que és conegut com a veterinari i per haver estat professor a l’institut de Ciutadella (1955-1963). Miquel i Emília tindran tres filles i un fill. A la popularment denominada “escola de sa Plaça”, Emília exercirà de mestre i de directora i serà recordada com una ensenyant decidida a millorar l’ensenyament que rebien aquells anys les filletes a Ciutadella. El 1979, a conseqüència de la seva bona reputació en el món educatiu i la participació en iniciatives socials, la criden per entrar a la candidatura d’UCD a l’Ajuntament de Ciutadella. Amb el segon lloc a la llista, serà la dona que ocupa un lloc més alt en totes les que es presenten a Ciutadella. De fet, serà l’única dona en el primer consistori democràtic. UCD obté la majoria i Joan Sintes és investit alcalde, mentre que ella, tinenta d’alcalde, tindrà la responsabilitat de les polítiques educatives i s’esforçarà sobretot per obtenir el finançament que va permetre la construcció de l’actual col·legi Mare de Déu del Toro i perquè s’avancés en l’educació mixta. Quan fa dos anys i mig que és regidora, dues circumstàncies la decideixen deixar el càrrec: en primer lloc, la greu malaltia del seu espòs, i en segon, el clima de crispació que es viu en aquell primer Ajuntament democràtic que havia despertat tantes esperances. Emília dimiteix i ja mai més no participarà de la vida partidista i podrà tornar a dedicar-se de ple a l’educació, a la qual dedica trenta-set anys de la seva vida, fins a la seva jubilació el 1992. Durant aquesta llarga trajectòria serà professora i directora del que aleshores s’anomenava Colegio Nacional Virgen de Monte Toro i promourà la implantació de la Universitat Oberta per a Majors, i altres iniciatives. L’any 2013 rep la Medalla de la Gent Gran de Ciutadella, com a testimoni de la gratitud per la seva feina en la millora dels recursos educatius al poble. Emília Mercadal mor a Ciutadella el 12 d’octubre de 2018.
