Clair Patterson va determinar l’edat de la Terra i també va aconseguir eliminar el plom dels combustibles.
Patterson va ser un geoquímic americà que, després de treballar en el projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica, va fer investigacions amb espectròmetres de masses.
El 1948 George Tilson mesurava la proporció d’urani i Patterson havia de mesurar la proporció de plom amb la finalitat de conèixer l’edat de les roques. La proporció d’urani coincidia en totes les mostres i, en canvi, la proporció de plom, molt petita, era variable en mostres diferents.
Va descobrir que les mostres estaven contaminades amb plom atmosfèric que es posava com additiu de les benzines des de 1923. Havia de treballar amb mostres no contaminades i en laboratoris extremadament nets per obtenir resultats fiables.
Es mostra la seqüència de desintegracions que van de l’urani fins el plom, estable i no radioactiu, que permet conèixer la quantitat d’urani desintegrat i el temps passat des de la formació d’una mostra.
El 1951, a la seua tesis doctoral va determinar que les mostres de granit del precambrià tenien uns 1.000 milions d’anys antiguitat.
El 1952 van començar estudis de mostres de meteorits per encàrrec de Harrison Scott Brown.
El 1953 va aplicar les tècniques a l’estudi del meteorit del cràter Barringer d’Arizona que va caure fa uns 50.000 anys.
El 1955 Patterson i Tilson van publicar els resultats obtinguts. Suposant que els meteorits s’havien format a la mateixa època de la Terra, van fixar la seua edat en 4.550 milions d’anys amb un error de més/menys 70 milions d’anys.
També va fer estudis del plom en aigües superficials i en aigües profundes i en gels de l’Antàrtida, sempre recollint mostres de diferents capes i amb precaucions de no contaminar les mostres recollides. Volia determinar quines mostres tenien més plom.
A partir dels estudis de Patterson sobre el plom es va investigar els motius de la contaminació per plom i dels seus efectes greus per a la salut.
El plom s’acumula a la sang i arriba a provocar ceguera, insomni, paràlisi, convulsions, càncer, al·lucinacions, etc.
El nivell de plom en sang de les persones havia augmentat molt.
Patterson va lluitar contra els interessos econòmics de molts fabricants per eliminar el plom de la benzina, pintures, etc.
Als Estats Units es va començar a reduir el seu ús a partir de 1970.
A España es va eliminar el plom de la benzina el 2001.
Després de les restriccions del plom el nivell de plom en sang de les persones va tornar a baixar.
Patterson no és molt conegut encara que han tractat sobre ell al llibre de Bill Bryson de 2003: Una breve historia de casi todo (capítol 10) i també a la nova edició de la sèrie Cosmos de 2014 (primera temporada, capítol 7).
Algunes publicacions escriuen malament el seu nom (li posen «Claire») i, fins i tot, hi ha una ressenya que posa que es tracta d’una dona.
Patterson no ha tingut el premi Nobel però té dedicat l’asteroide 2511.
