Es fan dir ‘latinos’ o ‘latinas’ perquè parlen una llengua romànica descendent del llatí a pesar de viure o ser originaris d’un continent, l’americà, separat per un oceà i per milles nàutiques de la península itàlica que és d’on va sorgir aquesta llengua indoeuropea parlada antigament pels romans. Perpetrada aquesta perversió semàntica i lingüística la marea s’estén i a la música que practiquen l’anomenen música llatina, la gastronomia rica i saborosa que elaboren gastronomia llatina i l’accent acolorit i meravellós que pronuncien accent llatí. D’aquesta manera, si una persona que parla una llengua provinent del llatí se l’anomena llatina també s’haurien de denominar així els quebequesos del Canadà que parlen francès, els brasilers del Brasil que parlen portuguès, els africans de Guinea o de la República Democràtica del Congo, el país francòfon més poblat del món. Però, ai, no. Feta la definició, feta la trampa. Només seran llatines i llatins els parlants de la llengua romànica coneguda com a castellà que, mira quines casualitats, són descendents dels antics habitants de les colònies espanyoles. Així es forma, de manera artificiosa, poc científica i molt política, un grup internacional de parlants que tenen com a llengua materna el castellà i que no inclou parlants del propi estat generador d’aquesta perversió cultural, com són els gallecs i com som els catalans, els valencians i els balears del propi estat que tenim com a llengua materna el català. I ja ho patim. Una nació basada en la llengua de composició virtual, que deixa exclosos els ciutadans de l’estat i que, després de passar-hi per damunt, acaba incloent-hi estrangers que odien i menystenen el gallec i el català llengües llatines a les quals consideren d’una divisió inferior. Aquesta aberració només pot passar a Espanya que sempre ha odiat la ciència i la raó i el sentit comú i en la qual les seves elits -en aquest cas Miguel de Unamuno- han estat capaces de pronunciar frases lapidàries com per exemple “¡Que inventen ellos!” o una segona versió molt semblant “¡Que inventen otros!” i que, després de ser assimilada ha servit perquè a Espanya sigui menyspreada -com en aquest cas des del punt de vista semàntic i lingüístic- la ciència i la tecnologia: la prova és que a Espanya, tret de Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa y de Albornoz no ha tingut mai científics de renom o guanyadors del Premi Nobel a diferència d’Itàlia que, amb una població similar, n’ha tingut a bastament en disciplines com ara la genètica, la virologia o la neurologia. El somni de la raó produeix monstres, com va pintar i escriure Goya, i una societat acientífica produeix caos, pobresa i ments submises i, per tant, ciutadans i ciutadanes fàcilment controlables per l’estat. I d’aquesta manera s’ha reclutat un exèrcit de mercenaris lingüístics i culturals hostils amb les cultures i les llengües espanyoles que consideren inferiors i que van des d’escriptors com el peruà Mario Vargas Llosa a dones de la política com ara l’argentina Cayetana Álvarez de Toledo o companyies de teatre com ara Teatro Sin Papeles amb la seva obra subvencionada pel Govern de la Generalitat de Catalunya del PSC titulada precisament Esas latinas, o gelaters com ara l’argentí del barri de Gràcia que va insultar una clienta per parlar en català al seu establiment i que té prohibit als seus empleats parlar en català encara que siguin catalanoparlants i que, a pesar de les lleis i ordenances municipals, no rebrà cap sanció com està estipulat perquè compte amb el beneplàcit i encoratjament de l’estat que l’ha reclutat.
LLATINA. Natural de l’antic Laci. Que parla una llengua derivada del llatí.
