Bep Al·lès / Ciutadella – Quan el Ministeri d’Indústria i Turisme va notificar a les principals plataformes digitals que havien de retirar centenars d’anuncis de pisos turístics il·legals, un nom va destacar amb força dins l’extens mapa de les Illes Balears: Ciutadella de Menorca. Amb 299 habitatges revocats, el municipi concentra per si sol el 12% de tots els pisos irregulars detectats a l’arxipèlag. Una dada que situa aquesta localitat no només en el focus mediàtic, sinó també en l’ull de l’huracà de les polítiques públiques contra l’oferta il·legal d’allotjaments.
La xifra resulta encara més significativa si es té en compte que Ciutadella, amb poc més de 30.000 habitants, no és dels municipis més poblats de les Illes, però tot i així, esdevé un dels punts calents de la batalla institucional contra la proliferació del lloguer turístic al marge de la normativa.
Una pressió creixent sobre el mercat immobiliari
El fenomen no és nou. A Menorca, com a la resta de Balears, la pressió turística ha estat una constant en les darreres dècades. Però la irrupció de les plataformes digitals ha multiplicat les opcions de posar un habitatge en el mercat turístic sense complir els requisits legals.
En el cas de Ciutadella, això ha tingut un impacte directe sobre el mercat immobiliari local. Les mateixes immobiliàries tenen pocs o pràcticament cap pis per a oferir a la modalitat de lloguer de tot l’any.
També hi ha que apuntar que Diverses entitats veïnals i sindicats d’inquilins denuncien que el desplaçament d’habitatge cap a usos turístics il·legals ha contribuït a disparar els preus i a reduir l’oferta de lloguer de llarga durada per als residents.
Segons dades del Consell de Menorca, el lloguer residencial a Ciutadella ha pujat prop d’un 40% en els darrers cinc anys, un percentatge que se situa per damunt de la mitjana insular. Encara que no tot és atribuïble al lloguer turístic, els experts coincideixen a assenyalar-lo com un dels factors determinants.
L’estratègia del Consell: més inspectors i tecnologia
Davant aquesta situació, el Consell Insular de Menorca ha decidit intensificar la seva estratègia de control. A principis d’any, l’administració anunciava una inversió de 1,8 milions d’euros per combatre el lloguer turístic il·legal. Els fons es destinen a projectes diversos: des de la captura d’imatges aèries per identificar possibles irregularitats fins a l’ampliació del cos d’inspectors, passant per campanyes informatives i millores en els sistemes de detecció en línia.
El departament d’Ordenació Territorial i Turística, que coordina les actuacions, assegura que la lluita ha donat fruits. L’any passat es varen obrir 47 expedients per lloguer turístic il·legal, amb sancions que gairebé fregaven el milió i mig d’euros. Enguany, i només fins al setembre, la xifra acumulada de multes ja arriba als 870.000 euros, i el Consell espera superar de llarg les quantitats del 2024.
“Estam parlant de sancions molt greus en més de la meitat dels casos”, expliquen des del Consell. “No és una qüestió menor: darrere hi ha un model econòmic que posa en risc l’equilibri territorial i l’accés a l’habitatge dels residents”.
Es Mercadal, també al punt de mira
Ciutadella no és l’únic municipi menorquí que destaca en aquest balanç. Es Mercadal s’ha col·locat en el top-5 de municipis de les Illes amb un major nombre de sol·licituds rebutjades. Tot i ser un municipi molt més petit, amb poc més de 5.000 habitants, ha patit un creixement notable de l’oferta turística irregular, especialment en zones costaneres com Fornells.
Aquest fenomen reflecteix la pressió turística creixent que pateix l’illa sencera, on la marca “Menorca Reserva de Biosfera” conviu amb un debat intens sobre el model turístic. L’equilibri entre preservació ambiental, activitat econòmica i dret a l’habitatge es troba en el centre de la discussió.
Plataformes digitals sota pressió
El paper de les plataformes digitals és clau en aquesta història. El Ministeri d’Indústria i Turisme ha exigit a empreses com Airbnb, Booking o Vrbo que retirin els anuncis corresponents als habitatges revocats. La notificació, que afecta centenars de pisos arreu de Balears, ha tingut un impacte directe a Ciutadella, on molts dels habitatges irregulars encara es publicitaven en línia.
Tot i això, els experts alerten que la retirada d’anuncis és només una part del problema. “Sempre hi ha qui intenta esquivar els controls, canviant noms, adreces o fins i tot utilitzant plataformes menys conegudes”, adverteix un inspector turístic. La tecnologia, en aquest sentit, esdevé una arma de doble tall: facilita la difusió del lloguer il·legal, però també permet als governs desplegar sistemes de rastreig cada vegada més sofisticats.
El debat social i polític
La qüestió del lloguer turístic il·legal ha esdevingut també un camp de batalla política. Partits i entitats empresarials discrepen sobre la duresa de les mesures. Mentre que el sector hoteler sol·licita més contundència per acabar amb la competència deslleial, altres veus reclamen regular de manera flexible per no ofegar iniciatives familiars o petits propietaris.
A Ciutadella, el debat s’ha fet especialment intens. Els comerciants i restauradors, que es beneficien de l’afluència de visitants, miren amb recel qualsevol mesura que pugui reduir el flux turístic. En canvi, les associacions veïnals exigeixen més fermesa i celebren la línia adoptada pel Consell. “No es tracta d’anar contra el turisme”, apunten, “sinó d’assegurar que sigui sostenible i compatible amb la vida al poble”.
Mirant al futur
El repte de Ciutadella, i de Menorca en general, passa per aconseguir un equilibri que garanteixi la viabilitat econòmica del sector turístic sense sacrificar el dret a l’habitatge ni l’entorn natural. Les dades actuals mostren que encara hi ha camí per recórrer: gairebé 300 habitatges només en un municipi evidencien la magnitud del problema.
Amb tot, les administracions confien que la combinació de més recursos, tecnologia i sancions exemplars contribuirà a reduir l’oferta il·legal. A llarg termini, la clau serà definir un model turístic capaç de conviure amb les necessitats reals de la població local.
Un cas paradigmàtic
El cas de Ciutadella és paradigmàtic: un municipi de mida mitjana que concentra un percentatge desproporcionat de pisos turístics il·legals. El seu exemple mostra la complexitat d’un fenomen que afecta l’economia, l’habitatge i la cohesió social. La lluita institucional és més intensa que mai, però el debat sobre el futur del turisme a Menorca i a les Illes Balears continua obert.
