Bep Al·lès / Ciutadella – Quan parlam de Ciutadella, inevitablement pensam en les seues platges verges. Macarella, Macarelleta, La Vall, Turqueta, Son Saura… Són noms que desperten emocions, records i imatges que han donat la volta al món en guies de viatges, blocs i xarxes socials. Aquest patrimoni natural, que sembla tan fràgil i alhora tan imprescindible per a la identitat menorquina, ha de ser accessible d’una manera que sigui respectuosa i segura.
Tanmateix, la realitat és que molts dels camins rurals que condueixen a aquestes cales es troben en un estat deficient. Asfalt deteriorat, clots, trams estrets sense espai per maniobrar, enderrosalls a les parets seques i una càrrega de vehicles estiuenca que supera amb escreix la capacitat de la via. La situació no només genera incomoditat i perill per als usuaris, sinó que també posa en risc elements patrimonials (com les mateixes parets seques) i l’experiència turística que tant defensam.
Per això, cada vegada més veus reclamen que una part de l’impost de turisme sostenible (ITS) que recapta el Govern balear es destini específicament a la millora i manteniment d’aquests camins. La idea és senzilla: si el turisme utilitza i sobrecarrega aquestes infraestructures, té sentit que sigui també el turisme qui contribueixi a la seua conservació.
L’estat actual dels camins: una situació preocupant
Molts dels accessos a les platges verges de Ciutadella són camins rurals que, fa unes dècades, tenien un ús limitat: petits desplaçaments agrícoles, accés puntual de veïns o visitants locals. Però la pressió turística de l’estiu ho ha canviat tot.
Durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre, el flux de cotxes i motos és constant. Les imatges de vehicles fent cua per entrar a l’aparcament de Son Saura, La Vall o Turqueta ja s’han convertit en habituals. Aquest ús intensiu accelera el desgast d’un asfalt que sovint no rep manteniment amb la freqüència que caldria. Els clots i les irregularitats no sols són molestos, sinó que poden provocar avaries i accidents.
Al mateix temps, les històriques parets seques que delimiten aquests camins pateixen els efectes d’aquesta pressió. Cotxes que toquen les vores, maniobres forçades en trams estrets i vibracions constants provoquen enderrosalls i degradació d’un patrimoni que és part del paisatge cultural de Menorca i que, recordem-ho, està reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Aquesta situació és doblement paradoxal: el turisme que ve a gaudir de la bellesa natural i cultural de l’illa acaba contribuint, sense voler-ho, al seu deteriorament.
El paper de l’impost de turisme sostenible
L’impost de turisme sostenible (ITS), instaurat l’any 2016, es va crear amb la finalitat de compensar l’impacte que l’activitat turística té sobre el medi ambient i el territori de les Illes Balears. Es recapta a través de l’estada en establiments turístics i, en principi, s’ha de destinar a projectes que reforcin la sostenibilitat i la qualitat del model turístic.
Les línies d’actuació previstes inclouen des de la preservació del patrimoni natural fins a la protecció del patrimoni cultural, passant per projectes d’aigua, energia o recerca. Però, massa sovint, les inversions acaben essent disperses, poc visibles per a la població local i sense un impacte directe en els problemes més urgents del territori.
Destinar part d’aquests fons a l’arranjament dels camins rurals d’accés a les platges verges respondria, precisament, a l’esperit original de l’impost: compensar i gestionar millor la pressió turística. No es tracta de fer grans obres ni d’alterar l’entorn, sinó de mantenir i reforçar unes infraestructures bàsiques que garanteixin la seguretat, la preservació del patrimoni i la qualitat de l’experiència.
Beneficis d’una inversió ben dirigida
Invertir l’ITS en aquests camins tindria múltiples beneficis:
Seguretat viària: uns accessos en bon estat redueixen el risc d’accidents, especialment en una època de l’any en què circulen molts conductors poc habituats als camins estrets de Menorca.
Preservació patrimonial: arreglar i reforçar les parets seques que delimiten els camins és una manera directa de protegir un element cultural i paisatgístic únic.
Millora de l’experiència turística: els visitants associen Menorca amb natura i tranquil·litat. Un camí ple de clots o parets caigudes trenca aquesta imatge i genera queixes que poden repercutir en la reputació de la destinació.
Reducció de costos futurs: un manteniment preventiu sempre és més econòmic que una reparació d’emergència. Si es deixa deteriorar l’asfalt o s’enfonsen trams de paret, la despesa per reparar-ho és molt més elevada.
Equitat territorial: a diferència de grans projectes que sovint es concentren a les ciutats, aquesta inversió beneficiaria directament zones rurals i perifèriques, amb un impacte tangible sobre la vida quotidiana dels residents.
El debat sobre la capacitat de càrrega
És cert que millorar els camins pot generar un efecte crida i afavorir encara més l’afluència de visitants. Per això, qualsevol actuació ha d’anar acompanyada d’una reflexió sobre la capacitat de càrrega de cada platja i les estratègies de regulació d’accés.
Menorca ja ha fet passes en aquest sentit: el sistema d’aparcaments regulats, l’accés restringit a Macarella amb bus llançadora o la promoció de transport públic i bicicletes. Però aquestes polítiques no són incompatibles amb el manteniment dels camins. Al contrari: un accés en bones condicions pot facilitar la implantació d’alternatives de mobilitat més sostenibles (busos, microbusos elèctrics, rutes ciclistes segures).
La clau és entendre que invertir en els camins no és obrir la porta a la massificació, sinó garantir que la gestió de fluxos turístics es fa de manera segura i compatible amb el patrimoni.
Un retorn visible per a la població local
Una de les crítiques recurrents a l’ITS és que la ciutadania no percep de manera clara on van a parar els doblers recaptats. En canvi, arreglar els camins rurals d’accés a les platges verges tindria un retorn visible i tangible.
Els residents que visiten les cales, els pagesos que encara utilitzen aquests camins, els treballadors del sector turístic que s’hi desplacen… tots se’n beneficiarien. I, al mateix temps, el turista percebria una millor acollida i una experiència coherent amb el relat d’una illa sostenible i cuidada.
En aquest sentit, la inversió als camins es podria convertir en un exemple de com l’ITS repercuteix de manera directa sobre la vida quotidiana i sobre la preservació del paisatge.
Una proposta de futur
La proposta, idò, no és altra que establir una línia específica dins l’ITS per a la millora i manteniment dels camins rurals d’accés a espais naturals d’alt valor protegit o ANEI. Això implicaria:
Un inventari detallat de l’estat dels camins de Ciutadella que condueixen a les platges verges.
Un pla plurianual de manteniment, amb actuacions preventives i correctives.
La incorporació de criteris de sostenibilitat en els materials i mètodes de reparació, evitant l’asfaltat massiu i cercant solucions que respectin l’entorn rural.
La coordinació amb entitats de patrimoni per garantir que la reparació de parets seques segueix tècniques tradicionals i reforça l’ofici de paredador.
La vinculació amb altres projectes de mobilitat sostenible, com el foment de l’ús del transport públic per arribar a les platges.
Un camí compartit
Els camins rurals que condueixen a les platges verges de Ciutadella són molt més que simples vies d’accés. Són part del paisatge cultural, un element de seguretat viària, una peça clau en l’experiència turística i, sobretot, un patrimoni compartit entre residents i visitants.
Ignorar el seu deteriorament és hipotecar el futur. Actuar-hi, en canvi, és apostar per un model que entén la sostenibilitat no només com a preservació del medi natural, sinó també com a gestió intel·ligent dels recursos i infraestructures.
L’impost de turisme sostenible ens ofereix una eina concreta per fer-ho possible. Ara és qüestió de voluntat política i de consens social. Invertir en aquests camins no és només una despesa, és una inversió en seguretat, en patrimoni i en la imatge de Menorca com a destinació que cuida allò que la fa única.
Potser ha arribat l’hora de recordar una veritat senzilla: cap viatge al paradís no hauria de passar per un camí enrunat.
