De les aromàtiques no autòctones conreades a Menorca, possiblement sigui el tem la més coneguda i emprada. És un ingredient imprescindible pel brou menorquí i a més d’aromatitzar altres menjars, també té bones qualitats medicinals, les seves infusions es consideren de les millors pels refredats i pits carregats.
El tem (Thymus vulgaris) és originari de la Mediterrània occidental, però falta a moltes illes d’aquesta regió. A les terres continentals, com la Península Ibèrica, hi ha més d’una trentena d’espècies. Sigui com sigui, el tem s’ha conreat a Menorca de molt antic.
Tant, que la forma tradicional és ja com una raça diferent. Aquest “tem de Menorca” creix com una planta més ajaguda, què amb el temps fa una soca gruixada, les fulles són un poc blanquinoses, petites i la planta desprèn una olor intensa, però agradable.
En un clima humit i marítim com el de Menorca, el cultiu del tem no es pot fer a qualsevol banda. Tradicionalment, en els horts, s’ha sembrat a una vorera calenta, prop d’una paret, allà on les terres són més saulonoses.
