Itziar Lecea / Ciutadella – Guillem Caldentey (Campos) sap perfectament què és allò de cuidar al cuidador. Cardiòleg de professió, el mallorquí ha superat un càncer de còlon que l’ha reafirmat en la convicció de donar a conèixer les malalties oncològiques. Per aquest motiu, el passat cap de setmana havia de fer la travessia nedant entre Menorca i Mallorca, amb la col·laboració de l’AECC de les Balears, que finalment ha hagut de posposar a causa del mal temps a aquest dijous. El que no posposa és la divulgació sobre les patologies oncològiques i cardiovasculars, de les quals xerram amb ell aquesta setmana.
Com va ser el seu inici en el món de la cardiologia i com va afectar el diagnòstic de càncer de còlon?
Amb la Covid vaig decidir quedar a Mallorca, després d’haver estudiat a Barcelona i fet un any fora. A casa vaig tornar l’any 2019, entre altres per estar a prop dels de casa, i també perquè a Mallorca podia practicar les meves aficions, com són el windsurf, nedar, córrer. Va ser l’any 2022 quan, amb un parell de gotes de sang, em van trobar de tenia càncer de còlon, un procés que es va allargar fins al juny 2023. Afortunadament, l’octubre d’aquell any vaig poder tornar a fer feina. Aquest mes de setembre ha fet tres anys des que me’l van detectar, però he pogut tornar a fer la meva rutina, la meva vida.
No va aturar de fer exercici durant el procés oncològic?
Mai vaig deixar de fer exercici. Sí que és cert que vaig haver d’adaptar-lo per moments. Tanmateix, tot i que sempre és recomanable poder fer exercici i seguir amb una vida més o manco normal, cada procés és diferent, i s’ha d’adaptar a cada cas. En el meu cas, també vaig desconnectar del tot de l’ambient mèdic, sense mirar què m’havien de fer. Un aspecte que també vaig tenir molt en compte va ser l’alimentació, evitant menjar processats i sucres, que és vital.
Quin diria que és el nexe comú entre les malalties cardiovasculars, que tracta com a professional, i les oncològiques, que ha patit com a pacient?
Ara mateix, són les dues principals malalties al món occidental, superant per poc les malalties cardiovasculars en el nostre medi. Tot i que va variant segons el moment. Comparteixen molts de factors de risc, com el tabac, l’alcohol, l’alimentació, la vida sedentària, l’estrès, que hi influeix molt. Tanmateix, el factor genètic també sol influir en alguns casos, pel que fer una vida sana a vegades no basta, però ajuda molt. En el meu cas, la predisposició genètica possiblement va tenir a veure, però amb la de mutacions que hi ha avui en dia, en el cas dels càncers, el que és estrany és no tenir-ne alguna.
Hi ha molta incidència a les Balears?
Sí, tant de l’una com de l’altra. Tothom té coneguts, familiars o amics que han patit un infart, un ictus, que tenen problemes circulatoris, que duguin un bypass… I amb càncers, també és molt freqüent. I en casos de gent jove.
Hi ha més càncer entre la gent jove actualment?
El que crec és que fa 50 anys no es sabien tots els casos de càncer. Una persona estava malalta, però no podien saber de què. Avui en dia se’n detecten molts, crida l’atenció. És molt difícil dir si ara n’hi ha més a causa dels canvis en l’alimentació, l’aparició dels microplàstics a les nostres vides o altres causes. És complicat assenyalar un culpable. El que és cert és que hi ha persones molt joves amb malalties oncològiques. I cardiovasculars.
És més fàcil el diagnòstic amb les malalties cardiovasculars?
Crec que si, perquè és un camp que no és tan heterogeni i està molt més estudiat. El sistema cardiovascular es veu afectat amb tabaquisme, una alimentació desequilibrada, causant molt de colesterol, que fa 60 anys no es donava per la fibra i la verdura que es consumia i ara no. Hem de tenir en compte que ara surten molts de problemes de tabaquisme d’anys enrere. Tot són potencials carcinògens que poden derivar en les dues malalties, les cardiovasculars i les oncològiques.
També hi ha incidència de malalties cardiovasculars en gent jove?
Estem veient infarts en gent molt jove en els darrers anys. Especialment, causats pel consum de cocaïna, que és una causa bastant més habitual del que sembla. S’ha normalitzat tractar pacients de 40 anys o més joves amb infarts o ictus, malalties cardiovasculars greus que deriven del tipus de vida que duim avui en dia.
La travessia prevista per aquesta setmana posa el dit damunt el càncer. Per què?
Perquè sempre fa falta investigar. Hi ha camps on s’ha avançat molt, però és un camp molt difícil i molt subespecialitzat, amb la quantitat de mutacions que existeixen. S’està fent feina des de camps molt diferents, com la immunologia. El nombre de persones malaltes de càncer, en tractament, i que superin la malaltia, segurament anirà a més, perquè la població cada vegada està més envellida. Anam acumulant mutacions, i així es donen les neoplàgies -proliferació anormal i descontrolada de cèl·lules, que pot resultar en un tumor benigne o maligne-, causant problemes de pròstata en els homes i càncers de mama a les dones. Com més viu una persona, més números té de patir un càncer.
Tenim prou oncòlegs i cardiòlegs a les Balears?
Depèn. A l’hospital de Manacor, on faig feina, sempre ens falta personal. Sé que a l’hospital d’Eivissa van estar una temporada sense cap especialista en oncologia, i a Menorca va un especialista una vegada o dues per setmana, sempre canviant de metge, que ve de Palma. Però és un escàndol que una illa quedi descoberta o no tengui els recursos suficients per tractar una de les dues malalties amb més incidència damunt la població. Haver d’agafar un avió un vaixell per anar a una revisió, no hauria de fer falta. No només en aquestes dues especialitats, sinó en totes les comuns. El que no té sentit és que faltin professionals pels dos tipus de malalties que més es veuen en la població.
