Plataforma per la Llengua – Entre dijous i divendres han tingut lloc a Ginebra les sessions de clausura de l’Examen Periòdic Universal (EPU) a Espanya; el cicle d’exàmens continua dilluns amb una sessió general en què intervindrà Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua, que ha estat present en la sessió dedicada a Espanya, pren nota dels compromisos adquirits i insta l’Estat espanyol a aplicar-los de manera immediata
Aquest abril, en el marc de l’Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l’ONU, quatre estats (entre els quals, Àustria i Irlanda) van demanar a l’Estat espanyol que es comprometés amb els drets de les minories lingüístiques
En els darrers mesos, Plataforma per la Llengua ha estat en contacte amb representants de diversos estats per traslladar-los les vulneracions de drets lingüístics a l’Estat espanyol recollides en un informe presentat a l’octubre
Plataforma per la Llengua celebra que l’Estat espanyol s’hagi compromès, per primera vegada, a reforçar els drets de les comunitats lingüístiques autòctones, en el marc de l’Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l’ONU. L’entitat ha estat present en les sessions de l’examen, que han tingut lloc a Ginebra, i insta l’Estat a aplicar sense demora els compromisos. Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, intervindrà a Ginebra dilluns, en el marc del debat general, que servirà per tancar aquest cicle d’exàmens, en el qual s’han avaluat una quinzena d’estats.
En concret, l’Estat espanyol s’ha compromès a seguir les recomanacions en matèria de drets lingüístics que Plataforma per la Llengua va aconseguir, per primer cop, que li fessin altres estats en el marc d’aquest examen de l’Organització de les Nacions Unides, amb el qual cada quatre anys i mig els estats s’avaluen mútuament per analitzar el grau de compliment dels drets humans. En aquesta ocasió, quatre estats (Àustria, Irlanda, Samoa i la República de les Illes Marshall) li van demanar que promogués la diversitat lingüística, que protegís els drets humans de les minories lingüístiques i que prohibís per llei les discriminacions per raó de llengua. També li van demanar que salvaguardés els drets culturals fomentant l’educació i la pràctica de les llengües dels diferents territoris, que reforcés els esforços per combatre els delictes d’odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques (també a Internet) i que combatés totes les formes de racisme, fent cas a les recomanacions del relator especial de l’ONU per a les minories.
L’entitat en defensa del català se’n felicita, especialment perquè en cap Examen Periòdic Universal de Drets Humans cap estat li havia fet mai cap recomanació en matèria de drets lingüístics. En aquesta ocasió, Plataforma per la Llengua va augmentar la pressió internacional per denunciar les vulneracions d’aquests drets a l’Estat espanyol (recollides en un informe presentat a l’octubre) i es va reunir amb representants de diferents estats perquè assumissin les recomanacions de l’entitat per garantir-los. Finalment, el 30 d’abril, quan Espanya es va sotmetre a l’audiència en què els estats podien fer-li recomanacions, van ser quatre els que li van demanar que respectés, específicament, els drets lingüístics.
Maria de Lluc Muñoz, responsable tècnica d’internacional de Plataforma per la Llengua, ha participat en la sessió d’avui al Palau de les Nacions de Ginebra, i avisa que l’entitat ha pres nota dels compromisos adquirits per l’Estat espanyol i que l’insta a complir-los de manera immediata. L’entitat considera que, tot i que les recomanacions no són legalment vinculants, tenen força política i diplomàtica, i que l’acceptació és un pas important en el reconeixement i la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants. D’entre les 324 recomanacions fetes, l’Estat n’ha acceptat 303 i 3 parcialment. De les relacionades amb els drets lingüístiques, les ha acceptades totes.
