Aquesta setmana ha acabat Verge i hem entrat a Balança (Libra). Dilluns dia 22 a les 20:18h, en horari oficial, el Sol passava l’equador i arribava l’equinocci de tardor.
Comentam avui les tres constel·lacions zodiacals de tardor.
Dilluns passat, al migdia el sol passava a 50° d’altura i a 40° del zenit (açò ens dona la latitud de Menorca). Eren 23,5° menys que al solstici d’estiu (açò ens dona la inclinació de l’eix de la Terra respecte al pla de la seua òrbita).
Aquest dia 22, el dia i la nit duren 12 hores (equinocci significa igual nit).
Durant aquest mes, l’ombra del rellotge es mou per la zona Verge/Virgo i, dia a dia, anava cap a la línia recta de l’equinocci.
El dia de l’equinocci les ombres sobre un pla horitzontal es mouen en línia recta de ponent cap a llevant.
Durant la tardor, al planisferi, el Sol passarà 30° a cada un dels signes de tardor (Libra/Balança, Escorpió i Sagitari). La coordenada que determina el signe es diu ascensió recta i es mesura en graus o en hores.
De 180 a 210° (o de 12 a 14h) al signe de Balança.
De 210 a 240° (o de 14 a 16h) al signe de Escorpió.
De 240 a 270° (o de 16 a 18h) al signe de Sagitari.
Al planisferi podem veure els 90° que corresponen als tres signes de tardor i la posició del sol quan comença i quan acaba la tardor.
També podem veure que cada constel·lació es troba desplaçada 30° a la zona que correspon al signe següent.
Podem imaginar que el motiu és que ens trobam al signe zodiacal que es veu a ponent després de la posta.
El dia que comença la tardor i els dies següents, després de la posta, es podran veure a ponent (a les 20 h 30 min) les tres constel·lacions de tardor. L’única estrella brillant és Antares però les tres constel·lacions són aprop de l’horitzó i és posen prest.
Libra: Poc cridanera. Destaca l’estrella Zubeneschamali (beta de Libra) amb només una magnitud de 2,60, a 185 anys-llum de distància a la dreta de la imatge.
Escorpió: Fàcil de reconèixer. L’estrella més brillant (alfa) és Antares de primera magnitud (a 550 anys-llum). Una estrella gegant vermella que rep el seu nom per la seua rivalitat en lluentor vermella amb el planeta Mart (Ares).
Sagitari: Destaca l’estrella Kaus Australis (epsilon de Sagitari) de magnitud 1,75 a 143 anys-llum.
