Dissabte i diumenge seré a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona que ha estès des de divendres 19 les seves parades de llibres al Passeig Lluís Companys. Dissabte 27 de setembre, en un acte multitudinari organitzat per l’Institut d’Estudis Baleàrics, presentaré El gos de Camus a l’Espai Mallorca a les 19,15 acompanyat de l’admirat escriptor i pensador, sobretot d’aquest àmbit tan necessari i ara injustament oblidat, de les religions Miquel Àngel Maria. Ensoldemà diumenge 28 a les 12,00 hores signaré -o no- exemplars de la novel·la publicada per l’editorial menorquina Llentrisca -quin nom més ben trobat; ara, el fruit de la mata, és d’un color vermell esclatant i, en poc temps, tal vegada aquesta cap de setmana mateix, es tornarà negra com la gropa banyada d’un cavall i, a través de les seves molècules ocultes que els humans som incapaços de percebre, iniciarà la crida al tord que tresca per les terres del nord, escarrufant les plomes, preparant-se, tot agafant forces per acumular greix i poder volar fins a Menorca i, d’aquí, fins a les regions on habita la girafa i el lleó- i ho faré al mòdul 35 de la fira, com he dit, situada al Passeig Lluís Companys. El gos de Camus és una biografia novel·lada de l’escriptor francès nascut a Algèria que va ser criat per la branca menorquina materna perquè el seu pare va morir -ara que hi ha guerres a Europa i també d’altres més allunyades però molt sentides com ara a Gaza- a la Primera Guerra Mundial i que, escrivint en francès, va obtenir el Premi Nobel de Literatura l’any 1957; tres anys després va morir en un accident de cotxe quan anava en direcció a París. Una vegada publicada la novel·la vaig veure la pel·lícula El cavall de Torí dels hongaresos Béla Tarr i Ágnes Hranitzky que parteix de la famosa escena de la fuetejada cruel d’un cavall per part del carreter que va tenir lloc a l’esmentada ciutat i que va precipitar la crisi mental del filòsof Friedrich Nietzsche -s’ha de recordar que, entre les pertinences d’Albert Camus trobades dins el seu maletí de pell hi havia el mecanoscrit de la futura novel·la El primer home i un exemplar de La gaia ciència del filòsof alemany- i, el punt de partida d’aquesta obra mestra filmada en blanc i negre, és la visió de l’animal. El mateix que en el cas de la meva novel·la ja que dins el Facel Vega accidentat hi viatjava el ca de Michel Gallimard anomenat Floc que va desaparèixer sense deixar rastre a diferència dels humans. Contar la vida d’Albert Camus a través de la mirada del ca com a la pel·lícula Tarr i Hranitzky ho fan a través de la mirada del cavall. La novel·la, sense que hagi estat publicitada pels mitjans de comunicació, ha tingut moments preciosos a més de la coberta obra de Tónia Coll, dels elogis de l’admirat Pau Faner, de la dissecció intel·ligent de l’estimat Eduard Riudavets, del pròleg meravellós de Michel Bourret, de les presentacions de Fina Salord, d’Ismael Pelegrí i de la professora de Geologia de la Universitat de París Agnès Elmaleh (precisament a les Trobades Albert Camus): una mare que ha llegit el llibre en veu alta a la seva filla de poc menys d’un any, una dona de noranta anys que ha xalat desastres -paraules literals- i que no havia llegit res semblant abans o les dotzenes d’opinions de gent que ha sabut gaudir d’aquesta literatura no contada per herois sinó per petits i modestes veus capaces de commoure lectors i filòsofs.
SETMANA. Període de set dies naturals que acaba en dia festiu.
