El departament de Benestar Social del Consell Insular de Menorca ha fet públic aquest dimecres, 1 d’octubre, el resultat del cribratge exhaustiu realitzat sobre les llistes d’espera per accedir a places residencials i centres de dia. Gràcies a una feina intensiva de verificació individual —contacte persona per persona per actualitzar la situació, confirmar l’interès real a romandre a la llista, revisar els graus de dependència i detectar solapaments— el Consell ha pogut depurar el registre històric i obtenir una imatge fidel de la demanda actual.
D’entre les prop de 394 sol·licituds històriques que constaven als registres, 204 persones han confirmat el seu interès a continuar a la llista d’espera després del cribratge; és a dir, la llista efectiva s’ha reduït aproximadament a la meitat respecte al registre acumulat fins ara.
“Aquest sanejament administratiu i tècnic, que ha requerit dedicació i feina de camp per part de l’equip del departament, permet orientar les polítiques socials amb més precisió i prioritzar els recursos cap a qui més els necessita. Tenim una radiografia clara de la demanda real i podem dissenyar polítiques socials més ajustades i eficaces”, ha explicat la consellera de Benestar Social, Carmen Reynés. “D’aquesta manera, podem planificar amb rigor i prioritzar recursos cap a qui més els necessita. Ara sabem quantes persones esperen realment i en quines condicions, i això ens permet actuar amb justícia i responsabilitat”, ha afegit.
Resultats del cribratge
De les 204 persones que continuen a la llista d’espera per a una plaça residencial:
– 146 estan interessades a obtenir una plaça de residència en aquests moments.
– 48 hi estan interessades, però no ara mateix, i prefereixen una atenció domiciliària.
– La resta, 10 persones, ja es troben en una residència. Voldrien canviar-se per proximitat a una altra residència més propera al seu entorn o prefereixen ser ateses al domicili.
– 113 de les persones interessades presenten algun tipus de dependència.
Menorca afronta aquest repte en un context demogràfic d’envelliment marcat. La població de 65 anys o més ha crescut un 77% entre 1998 i 2023, i ja són 17.731 persones, el 17,9% del total insular. L’índex d’envelliment ha passat de 88,2 l’any 1998 a 138,7 el 2023, i el 13,2% de la població major té més de 85 anys —amb una majoria femenina en les franges d’edat més avançades—. Així mateix, la realitat social mostra un augment de les llars unipersonals de persones grans: 3.837 llars, de les quals el 67% corresponen a dones, una circumstància que incrementa els riscos de solitud no desitjada i reclama intervencions específiques des dels serveis socials. Aquestes dades demostren que la pressió sobre les residències i els serveis domiciliaris és estructural i exigeix respostes urgents i planificades.
Paral·lelament a la depuració del registre, el Consell impulsarà un paquet de mesures per reduir les llistes d’espera i millorar l’atenció. “Reforçam la nostra fulla de ruta per respondre al repte de l’envelliment i per atendre les necessitats de tota la ciutadania”, ha indicat Reynés.
Entre les accions en marxa, destaquen:
– La posada en funcionament, entre enguany i l’any que ve, de tres noves residències (Santiago, Es Castell i Es Migjorn), que aportaran de manera neta unes 147 places.
– El disseny i planificació d’una nova residència a Maó, adaptada als perfils i necessitats detectats pels serveis socials dels ajuntaments, així com pels serveis propis del Consell i de la Fundació per a Persones amb Discapacitat.
– L’impuls d’un Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) insular d’alta intensitat, que incrementarà les hores d’atenció, la cobertura territorial i els perfils professionals implicats.
“Aquestes actuacions completen una estratègia que pretén que la residència sigui l’última opció per a qui encara pugui romandre al seu entorn amb qualitat de vida i un suport adequat. La financiació del SAD ha registrat, a més, un increment del 18% per part del Govern balear (de 19,13 € a 22,64 €/hora), la pujada més gran des del 2016, amb clàusules de revisió previstes per a 2026 i 2027 que permetran ajustos futurs en la sostenibilitat econòmica del servei”, ha explicat la consellera.
“Hem treballat casa per casa, telèfon a telèfon, per saber exactament qui necessita una plaça ara mateix i qui figura a la llista per precaució o per criteris ja desfasats. Això ens permet orientar de manera justa i eficient els recursos públics. Ara sabem a qui hem de prioritzar i quines alternatives cal reforçar perquè menys persones hagin d’ingressar en una residència. El nostre objectiu no és només incrementar places, sinó canviar el model: més atenció domiciliària, programes que combatin la solitud i alternatives comunitàries que permetin envellir amb autonomia i dignitat a la llar el màxim temps possible.”
El cribratge també permet identificar prioritats operatives: les 21 persones amb grau III confirmades a la llista passaran a una posició prioritària en l’assignació de places residencials; la resta de persones amb grau II i I podran ser objecte de plans individualitzats que combinin centre de dia, SAD i programes de promoció de l’autonomia; i aquelles que no tenen grau reconegut rebran suport per tramitar la valoració i, quan correspongui, mesures de suport domiciliari que evitin la institucionalització prematura. Actualment, 2.610 persones es van beneficiar del SAAD el 2023, un increment del 89,8% des del 2015, i 266 persones continuen pendents del seu Pla Individual d’Atenció (PIA).
L’estratègia plantejada pel Consell combina mesures d’ampliació de l’oferta —les noves residències i la rehabilitació o redisseny de centres existents— amb polítiques de prevenció de la dependència i de reforç del teixit comunitari: programes contra la solitud no desitjada, iniciatives d’envelliment actiu i licitacions millorades de teleassistència. La meta és doble: reduir les llistes d’espera i millorar la qualitat del servei que es presta a les persones grans i dependents. “Volem que les residències estiguin disponibles per a qui realment les necessita i que la resta pugui triar i disposar de serveis al seu domicili o en centres de dia que els ajudin a conservar autonomia i vincles socials”, ha assenyalat Reynés.
