C.M / Ciutadella – La Unitat de Conductes Addictives (UCA) de Menorca, especialment a Ciutadella, està baix mínims per manca de metge a temps complert. Quins passos concrets s’hauran de donar per garantir una cobertura suficient d’aquest servei?
És ver que l’any passsat no hi havia metge a Menorca. Antonio Zamora, el cooordinador de les UCAs, que és de Mallorca, es desplaçava a Menorca dues vegades al mes i atenia telemàticament els usuaris. Des que se’n va anar l’anterior doctora, hem estat dos anys amb aquesta situació. Finalment, però, hem aconseguit comptar amb un metge psiquiatra. Consideram que hi ha una part de prevenció que és competència del Consell, però una altra part, que és la d’atenció, que és competència de l’Ib-Salut. Amb el nou conveni que hem signat amb l’Ib-Salut, el psiquiatra (o metge) i l’infermera són responsabilitat seva. Nosaltres assumim la contractació dels tres auxiliars d’infermeria. La finalitat és que, a poc a poc, tota la competència d’atenció sigui de l’Ib-Salut, i que nosaltres ens fem càrrec de la prevenció.
El Consell acaba d’aprovar fa un mes una convocatòria extraordinària per reforçar els serveis socials de l’illa. Quins perfils professionals són més necessaris?
La borsa que hem tret és per cobrir diferents perfils professionals per al nou centre de Trepucó III. Tenim el repte de posar en marxa Trepucó III i diferents residències per a persones depenents. A més, volem fer un Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) insular. Creiem que aquest nou SAD permetrà millorar les condicions del personal i incrementar les hores d’atenció. Pensam que aquest és el camí perquè les persones puguin envellir a ca seva.
“El futur Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) insular permetrà millorar les condicions del personal i incrementar les hores d’atenció. Aquest és el camí perquè les persones puguin envellir a ca seva”
Anem a repassar quin és l’estat d’alguns dels projectes principals que estan actualment en marxa, com Trepucó III, el nou geriàtric del quarter de Santiago, a Maó, les residències d’Es Migjorn i Es Castell, o el centre de físics de Ciutadella…
El centre de físics de Santa Rita serà un centre polivalent per a persones amb discapacitat. A la darrera junta de la Fundació per a Persones amb Discapacitat ens va arribar el document de cessió dels terrenys de l’Ajuntament de Ciutadella perquè el signem, tot i que la cessió administrativa ja s’havia formalitzat, de fet, el passat desembre per acord de ple. En principi, l’acord establia que la Fundació era l’encarregada de fer el projecte, però estem fent feina perquè sigui el Consorci Sociosanitari de les Illes Balears qui se n’ocupi. La idea és que el centre pugui encabir tots els serveis amb què la Fundació per a Persones amb Discapacitat compta a Ciutadella, a l’estil del que passa amb el centre Carles Mir a Maó, i incloure també 10 habitacions per a persones amb discapacitat física. Creiem que ja que es fa, ha de ser un centre polivalent, amb espais de rehabilitació, i que pugui centralitzar el càtering i tota la resta de serveis de la Fundació a Ciutadella.
I quant a la resta de residències?
La previsió és estiguin acabades i es posin en marxa entre finals de 2025 i el 2026. El projecte que està més avançat és el del nou geriàtric del quarter de Santiago, a Maó. La data de finalització estava prevista el desembre de 2023, però hi ha hagut tota una sèrie de circumstàncies que han endarrerit les obres; la darrera, el trasllat de l’antic transformador d’Endesa. Fins que no s’ha resolt aquest problema, no s’ha pogut acabar l’exterior de l’edifici. Mentrestant, ja s’havia fet la licitació del mobiliari, que ja s’està començant a instal·lar.
“Estem fent una revisió de totes les persones en llista d’espera de dependència. El llistat, des què jo vaig arribar al càrrec, era de 397 persones. Però, sorprenentment, la xifra real és de 200. Abans de posar en marxa nous recursos, hem de saber cap on anam”
Què passarà amb la residència actual del Consell a Maó?
Tenim una idea de projecte. Ara mateix, estem fent una radiografia de tots els recursos que tenim a Menorca, especialment, dels que gestiona el Consell. Les necessitats i els perfils van canviant; per açò, creiem que s’ha de fer feina tenint en compte el que tenim, de manera que els recursos que posem en marxa cobreixin les necessitats reals d’atenció dels usuaris. Mentre fem aquesta radiografia dels recursos, hem creat una comissió tècnica per detectar quines necessitats tenim. El projecte que teníem en ment és que hi hagués una part de places socials; una altra, adreçada a persones grans amb problemes de salut mental; i una tercera planta, per a persones depenents. Mentre fem aquesta radiografia, però, estem fent una revisió de totes les persones en llista d’espera de dependència. El llistat, des què jo vaig arribar al càrrec, era de 397 persones. Però, sorprenentment, les dades que estem extraient són molt diferents.
Com, de diferents?
Molt inferiors. Passem de 397 persones a només 200. Per açò, pensam que abans de posar en marxa nous recursos és important que sapiguem què tenim, on estem i cap on anam. Hi ha persones d’aquesta llista que ja disposen d’un recurs; altres que, desgraciadament, han mort, i moltes d’altres que en aquest moment no desitgen entrar en una residència, o que no tenen el grau de dependència necessari per fer-ho. És a dir, molta d’aquesta gent, el que vol és poden envellir a ca seva. Per tant, creiem que han de conviure diferents recursos. Les residències són essencials, però hem d’incrementar el SAD perquè la gent vol estar en el seu entorn. Pensam que quan estiguin acabades les tres residències, la llista d’espera de persones amb dependència quedarà coberta. El que sí ens ha arribat és la necessitat de persones grans amb problemes de salut mental que no tenen el grau suficient per entrar en una residència. Per açò, estem treballant amb el centre de Santa Rita la possibilitat de disposar d’algunes habitacions adreçades a aquests perfils.
“Estem treballant amb el centre sociosanitari de Santa Rita la possibilitat de disposar d’algunes habitacions per a persones grans amb problemes de salut mental que no tenen el grau suficient per entrar en una residència”
Les residències d’Es Migjorn i Es Castell seran de gestió municipal?
La voluntat verbal és que les gestioni el Consell insular. Calculem que ens faran falta uns 120 professionals. El nou geriàtric de Santiago està previst que quedi enllestit de cara al novembre. Estem posant en marxa un equip per poder coordinar el trasllat dels 70 residents de l’actual residència del Consell. La residència d’Es Migjorn, confiam que també estarà acabada a finals d’enguany, i la previsió per a la d’Es Castell és de mitjans de 2026.
L’IBAVI va cedir fa uns mesos al Consell un habitatge a Ciutadella, destinat a l’atenció especialitzada i integral de menors amb problemes de conducta. En quin estat es troba el projecte?
Actualment, estem treballant en la licitació per poder dur la gestió del pis. Paral·lelament, hem recuperat el pis pont per a dones víctimes de violència domèstica de Ciutadella, que estava ocupat per un altre col·lectiu.
Fa un any, vau anunciar la decisió d’obrir una segona Casa de la Infància per separar els menors tutelats. En quina fase es troba el projecte?
El tema dels menors de la Casa de la Infància arrossegava una motxilla pesada. Per açò, crec que és molt important desestigmatizar els menors tutelats. Pens que hem fet una feina molt important. Primer de tot, vam separar els usuaris per perfils i per edats, en part, també, perquè hi havia un problema de sobresaturació. Va arribar un moment que només hi havia 14 places per a 24 menors residents. L’objectiu final és que aquests menors puguin tornar al seu entorn familiar. Actualment estem fent el projecte per a la reforma de la casa definitiva, que ens va cedir l’Ajuntament de Maó. Per altra banda, hem fet diferents campanyes de famílies d’acollida, i la veritat és que hem d’agrair la solidaritat de la gent, perquè hem passat de 23 famílies d’acollida a 33. També hem posat en marxa un equip d’intervenció familiar format per set persones que actua amb les famílies en situació de risc per donar pautes i evitar que s’arribi a una situació de desemparament. Cal dir, finalment, que el desembre estaran finalitzades les obres per poder fer efectiu el trasllat del Servei d’infància i família del carrer Artrutx al carrer Vasallo.
El maig de 2024 el Consell va habilitar un nou punt d’atenció presencial de Benestar Social a sa Platja Gran, a Ciutadella, per facilitar consultes i tramitacions dirigides a persones en situació de vulnerabilitat. Quins han estat els primers resultats?
Tot i que l’administració electrònica representa un avanç, els perfils de persones en situació de vulnerabilitat amb què tractem no disposen moltes vegades de mitjans electrònics. No tenim dades encara per avaluar els resultats, però puc avançar que hem passat de dues-centes sol·licituds d’ajuts per a persones grans i amb discapacitat a gairebé sis-centes.
“Hem demanat la paralització del repartiment de menors migrants, no per manca de solidaritat, sinó per manca de recursos. Crec que el que s’han de fer són polítiques d’immigració als punts d’origen i aplicar mesures per evitar aquesta situació”
En els darrers mesos han arribat a Menorca diverses famílies procedents de zones en conflicte, com Ucraïna o Gaza. Fa només uns dies, a més, les autoritats rescataren 11 migrants d’una pastera a la deriva al sud-est de l’illa, on viatjaven també menors. Quins recursos d’acollida i integració es posen a disposició d’aquestes famílies a nivell insular i com es coordina tota la feina?
La ruta entre Algèria i Balears és una ruta consolidada i és un problema que ens ocupa al nivell de la Comunitat. Nosaltres el que hem demanat és la paralització del repartiment dels menors, no per manca de solidaritat, sinó per manca de recursos i perquè aquests menors es mereixen ser atesos amb millors condicions. Allò que no podem permetre és el que hem passat aquests dies amb aquests menors, que han viscut unes situacions extremes, i que han vist, a més, com havien de llençar al mar alguns companys de travessa. Crec que el que s’han de fer són polítiques d’immigració als punts d’origen i aplicar mesures per evitar arribar a aquesta situació, perquè ningú no es mereix arriscar la seva vida. Fa poc vaig participar en una conferència sectorial que va durar quatre hores. Totes les comunitats autònomes demanaven informació sobre els perfils i les edats dels migrants, una informació que no se’ns ha donat. Nosaltres mateixos ho hem vist. Han arribat tres menors, i açò ens ha obligat a coordinar l’acollida i l’assistència en un temps rècord. Però no n’hi ha prou amb això. S’ha de preveure un seguiment i un acompanyament d’aquests menors cap a l’emancipació. Això és importantíssim, perquè sinó, aquests menors, quan ja no tinguin el suport de l’Administració, tindran un problema greu.
