Itziar Lecea / Ciutadella – Mireia Martí i Pla és la presidenta de l’AMAC (Associació Menorquina d’Altes Capacitats), una entitat jove que ja agrupa més de 50 socis i que té com a objectiu donar suport, visibilitat i acompanyament a infants, joves i adults amb altes capacitats a Menorca. Parlam amb ella sobre els reptes de detecció, els mites que encara pesen i la importància de crear xarxa per fer comunitat i defensar els drets d’aquest col·lectiu.
Com va néixer l’AMAC?
És una associació molt jove, d’uns tres anys d’antiguitat. I va néixer amb la necessitat d’ajuntar i coordinar a totes les famílies de l’illa, també a adults, que tenguin altes capacitats. Ha estat una manera de crear comunitat per estructurar drets, fer xarxa. Menorca ja és prou petita per a no ajuntar-mos.
Quina és la feina que fa l’associació en el dia a dia?
Donam suport a les famílies, organitzam tallers, xerrades, activitats d’enriquiment perquè els infants es puguin conèixer entre ells i es trobin entre iguals. També intentam fer divulgació per combatre mites, perquè només es parlen d’aquestes divergències des del punt de vista negatiu, quan realment estem xerrant de talent natural.
Quins són aquests mites més habituals?
Moltes vegades es tracta com una cosa elitista, i no ho és. Les altres capacitats són un tret positiu per a la societat si aconseguim fer un acompanyament d’aquest talent, perquè és un motor de futur. Sembla que per ser una persona d’altes capacitats, ja ho té tot fet, quan la realitat és que es necessita acompanyament per tractar els diferents talents múltiples, hi ha molta sensibilitat social al darrere. Vivim en una societat diversa, i des de l’associació trobam que s’ha de cuidar i treballar.
Com està la situació de diagnòstic a les Balears i què diu la recerca científica?
El diagnòstic de les altes capacitats és realment molt baix, al voltant de l’1% de la població, quan, segons l’Organització Mundial de la Salut, la prevalença hauria de ser d’entre el 3% i el 5%. A més, es diagnostiquen molts més fillets que filletes, perque elles solen emmascarar aquestes altes capacitats amb l’afany d’encaixar dintre de la societat. Així, 2 de cada 3 infants diagnosticat amb altes capacitats són fillets, quan hauria de ser 50% de cada gènere.
Segons les dades oficials del Ministeri d’Educació (curs 2022-23), a les Illes Balears hi havia 2.545 alumnes identificats amb altes capacitats intel·lectuals, el que suposa només l’1,3 % del total d’escolars i un 8,3 % dins el col·lectiu d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NEAE). Aquesta xifra queda molt per sota de la prevalença real estimada per la recerca científica internacional, situada entre el 5 i el 7 % de la població escolar. Això significa que a les Balears hi hauria d’haver més de 13.000 alumnes amb altes capacitats, és a dir, quatre de cada cinc continuen sense ser identificats ni atesos adequadament.
Tot i que la xifra d’identificats ha augmentat recentment —arribant als 3.128 alumnes el curs 2023-24—, encara es manté molt allunyada del que seria esperable. Aquesta infradetecció evidencia la necessitat urgent de reforçar els protocols de detecció precoç, millorar la formació del professorat i destinar més recursos específics. Diverses entitats i associacions de referència, com CONFINES o l’AMAC, utilitzen el 7 % com a punt de comparació orientatiu perquè respon a una concepció més àmplia i multidimensional de les altes capacitats, que no es limita al quocient intel·lectual sinó que també integra talents específics i pensament creatiu.
Com es pot descriure una persona amb altes capacitats?
Cada persona és diferent, però alguns trets són que aprèn molt ràpidament; té connexions naturals i extraordinàries. Quan a una persona així li expliques una cosa, amb una o dues vegades ho entendrà, crearà connexions naturals amb altres coneixements i mai se li oblidarà. També són persones amb molta curiositat, molt creatives, amb una sensibilitat intensa. Aquesta combinació de trets, els fa infants molt potents per poder-hi fer feina, ajustant els seus interessos es poden fer activitats extraordinàries. També tenen molta memòria, un pensament divergent, que els empeny a cercar solucions diferents. A més, es preocupen per temes molt profunds des de ben petits, com pot ser la mort. No és normal que a un infant de tres anys li preocupi la mort, però sí que pot ocórrer en una persona amb altes capacitats. Un altre tret diferencial és el sentit de justícia elevat, per ells, les regles del joc són sagrades. Són perfeccionistes, a la vegada que molt autoexigents.
Hem de tenir en compte que, a pesar d’aquestes capacitats, segueixen essent infants, i emocionalment causa una divergència. Encara que els hi sol agradar estar rodejats d’adults, de persones majors que ells. Mentre que als adults amb altes capacitats els agrada rodejar-se de persones amb interessos similars.
A quina edat es pot diagnosticar?
Oficialment es pot diagnosticar des dels tres anys. Però a l’associació aconsellem a partir dels sis. Cada infant és un món a l’hora del desenvolupament. L’OMS distingeix entre els coeficients intel·lectuals que passen de 130 punts, que solen ser persones que destaquen en molts de camps; i entre els talents concrets, per açò és important veure cada cas.
Quina és la situació dels adults amb altes capacitats?
És un dels sectors al qual ens costa més arribar, perquè fins fa poc no es diagnosticava tant. Fa uns anys no es posaven etiquetes a l’aula, com passa ara. Crec que és bo poder posar aquestes etiquetes, però en el sentit de què ens indiquen quines necessitats té cada alumne, pel que es poden posar els recursos necessaris. Sinó, queden invisibles, desatesos. També som conscients de què no sempre és possible potenciar en allò que són bons, però almanco es pot fer un acompanyament especialitzat. Un dels problemes que tenim és que les persones més adultes no van tenir ni l’oportunitat de fer-se proves de petits, pel que és a través dels fills, a vegades -les altes capacitats tenen un component genètic-, que es diagnostiquen també els pares. Sol ser una alliberació, perquè poden donar respostes a preguntes que sempre s’han plantejat, relacionat amb la seva manera de ser. Tot i que hem de dir que a l’AMAC tenim pocs adults que no hagin entrat a través dels fills; per açò animaria a la gent a fer-se sòcia, per poder compartir entre iguals.
Les activitats de l’AMAC són només per a persones amb altes capacitats?
Són obertes a tothom, perquè trobam que no ens hem de tancar a persones amb altes capacitats. Ens trobam amb activitats que generen interès per part del públic general, pel que també animam a persones que no tenen altes capacitats a formar part de l’associació. Des que vaig entrar com a presidenta, la idea és poder generar més activitat, però formant xarxa amb altres entitats de l’illa. Som pocs, però si ens ajuntem podem fer coses més grans, perquè compartim recursos amb altres associacions.
Per què és tan important trencar el tabú que envolta les altes capacitats?
Tothom es pensa que una persona amb altes capacitats no necessita suport, quan és just al contrari. Si no els oferim reptes, suport emocional, suport educatiu, poden acabar desmotivats, frustrats o invisibles. Quan, amb acompanyament, estem cultivant un talent natural, però s’ha de cuidar. És futur per a la societat.
