Àngela neix a Ciutadella el 5 de juny de 1906. És filla de Guillem Seguí Gornés i de Catalina Mesquida Sintes. En Guillem és pagès. Ella comença a fer feina molt jove en un taller de bosses de malla de plata. Ja de major, aprèn a llegir i escriure en classes nocturnes. El 1927, Àngela es casa amb Antoni Serra Benejam, amb qui té tres fills: Joan (Ciutadella, 1927), que mor a dos anys en un accident; Guillem (Ciutadella, 1929 -); i Llibertat (Barcelona, 1932)]. Antoni Serra és un dels primers militants comunistes a Ciutadella. A principis dels anys trenta, la família es desplaça a Barcelona per cercar feina, però prest han de tornar. Durant la guerra, Àngela viu a Ciutadella i fa feina en el bar que la seva tia Dolores té a Baixamar, un bar sempre ple de pescadors i soldats, i forma part de l’Associació de Dones Antifeixistes. El 8 de febrer de 1939, el seu home és a Maó i per açò pot marxar amb el Devonshire a l’exili. No sap de la partida d’Antoni fins passats uns mesos. Durant molt temps no van saber si era viu o era mort. Passa un any i rep la primera carta que Antoni li escriu des de Toulouse. Des d’aquell moment, l’objectiu d’Àngela és el de reagrupar a la família. El 1940 travessaran clandestinament els Pirineus en una partida de refugiats que van a França per a reunir-se amb els seus homes. La seva filla Llibertat (Maria) m’explicava des del Canadà: “tres días y dos noches perdidos en las montañas y en los bosques, sin comida ni ropa, yo tenía ocho años”. Ja a França, Àngela ajuda a Antoni en la feina de sabater a Carcassonne. Torna ser Llibertat Serra que em diu: “no teníamos documentos, ni dinero, ni ropa adecuada para el invierno, éramos clandestinos. Mi padre trabajaba de zapatero en casa, ya que todo lo hacía a mano. La casa en realidad era una sola pieza para los cuatro, sucia, vieja, con el piso podrido que dejaba pasar los ratones, las cucarachas, los chinches, las pulgas” Viuen la Segona Guerra Mundial. El seu home participa en la resistència i és capturat i tancat al camp de concentració de La Vernet. Al final de la guerra, s’estableixen a Toulouse, però la campanya anticomunista del govern francès a finals dels anys quaranta els empeny a marxar a un segon exili, aquest cop a l’Uruguai, on arriba el 1951. La biografia va, a partir de llavors, unida a la d’Antoni Serra. El 1951 marxen a l’Uruguai. Al cap de poc, es fan càrrec de la consergeria del Centro Balear y Valenciano. La crisi econòmica que pateix el país els empeny a un tercer exili i, el 1961, van fins a Canadà, on ja hi viu la seva cunyada, Paula Serra, i on ja s’estableixen per sempre. Àngela només torna en una ocasió, a Menorca. És el mateix 1973, després de la mort del seu marit. Des de llavors va viure al Canadà. Mor el desembre de 1989, a Montreal. He fet aquestes notes a partir de l’entrevista a Maria (Llibertat) Serra Seguí, feta per comunicació electrònica l’any 2014.
