Plataforma per la Llengua a Menorca té un grup de voluntaris que treballam per viure plenament en català en el seu territori històric. En moments delicats per a la llengua pròpia, la situació es qualifica d’emergència lingüística per la davallada del català en l’ús social, es posen en marxa actuacions per revertir aquesta situació. En aquest cas volem posar èmfasi que mantenir-nos en català a ca nostra i donar a entendre la importància de conèixer la nostra llengua als que no la parlen i/o no l’entenen és bàsic per viure i treballar a la nostra illa. Amb aquest objectiu anirem publicant entrevistes breus amb persones que viuen a Menorca i han après català, o hi estan en procés, per mostrar com l’actitud dels menorquins que estimen la llengua és clau per ajudar-los (i ajudar-nos), d’aquí el títol d’aquesta secció.
El teu nom, edat i país de procedència
Nom Danilo Gerardo, tenc 66 anys i vaig néixer a Monza, aleshores província de Milà (Itàlia).
Per què vas venir a viure a Menorca? En quin poble vius?
Fa més de 20 anys que la meva dona Paola i jo vam decidir que una vegada jubilats ens volíem retirar a Menorca. Mentrestant, anàvem sovint amunt i avall entre Milà i Menorca. Visc as Migjorn Gran, una illa dintre de l’illa.
Quant de temps fa que hi vius?
L’agost passat va fer 10 anys.
Quines són les principals dificultats amb què t’has trobat per integrar-te a la societat illenca?
La pregunta –i resposta– és complexa. Diria que no vam tenir cap dificultat, però alhora som conscient que sempre seré un foraster. Hi ha dinàmiques –com pertot arreu– que puc entendre, però que no comparteixo.
D’altra banda, ningú m’ha obligat a viure a Menorca, hi he vingut amb molt de gust, o sigui que me’n faig càrrec…
Què en sabies prèviament de la llengua catalana?
De fet, no vaig aprendre català a Menorca, sinó a Barcelona, on vaig viure i treballar 8 anys, entre el 1993 i el 2000.
Per què vas decidir aprendre la nostra llengua?
Bàsicament per respecte envers el lloc i la comunitat que m’acollia. I també per enriquiment personal.
On i com vas aprendre o estàs aprenent el català?
A Barcelona, unes poques classes particulars i acte seguit un curs del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Quin ajut has rebut i quines han estat les dificultats?
L’ajut més important que pot rebre un estranger (un no catalanoparlant) és la possibilitat de ser atès en català per part dels catalanoparlants; i aquí comencen els problemes, canvieu de xip (de llengua) de seguida…
Dificultats cap; soc italià, parlem de llengües romàniques.
A més a més, respecte al castellà –que evidentment parlo– el català per a un italià és molt més fàcil, en primer lloc per la pronunciació.
Quines són les primeres paraules en menorquí que vas aprendre?
Garnera, moix, berbiquí…
Les persones catalanoparlants, en quina llengua et parlen majoritàriament?
Al poble des Migjorn evidentment en menorquí, perquè ens coneixen. En general, també; però canvien sovint al castellà quan s’adonen (s’entemen, oi?) que som de fora.
Què penses d’aquesta actitud? Com voldries que s’adrecessin a tu?
Una actitud nefasta. En menorquí, evidentment.
He arribat a la conclusió de preguntar a qualsevol persona si m’entenen si parlo en català i tiro pel dret; no penso canviar de xip.
Com animaries els nouvinguts a aprendre la llengua catalana?
Els diria que són ells que s’ho perden… Perden la possibilitat de compartir una visió de les coses que és pròpia de cada llengua i fins i tot la possibilitat de definir en la manera adient les coses.
Ara estic jubilat, però jo no he anat mai al “curro”, jo sempre he fet feina…
