Dijous dia 18 de setembre vaig assistir a la presentació del llibre de l’eminent filòloga, investigadora i professora ciutadellenca Josefina Salord Ripoll als jardins de la Misericòrdia de Palma. El seu títol “L’afany de coneixement compartit” ja va suscitar el meu interès perquè estic totalment d’acord amb l’autora quan diu que “la cultura no és res si no es una vivència compartida.” El llibre consta només de 100 pàgines però d’un contingut dens i molt interessant. Es tracta d’una mena de memòries de l’autora presentades sota la forma d’una entrevista realitzada per Isabel Graña Zapata, una gran filòloga catalana. Aquest llibre no tan sols ens desvetlla les etapes de la vida de Josefina Salord i les seves vivències sinó que ens apropa a la seva personalitat.
No pretenc amb aquest escrit fer un “spoiler “ d’aquest llibre, – això ho saben fer millor els crítics literaris- només vull expressar com a lectora el meu descobriment d’una dona admirable d’una gran valentia i determinació, que nascuda a una petita illa com Menorca amb les condicions de vida de l’època, -va néixer l’any 1955-, va saber de ben petita el que volia. Tenia clar que havia d’eixamplar horitzons anant a estudiar a Barcelona i viatjant per aconseguir formar-se intel·lectualment fins arribar al seu objectiu tot i ser conscient que havia triat un camí molt llarg abans de retornar a la seva illa estimada.
Són del tot enriquidores les seves reflexions lúcides sobre l’ensenyament i el que ha de ser un bon professor, un ofici transcendental que va exercir amb molt d’èxit i satisfacció a l’educació secundària. Els problemes que representen les noves tecnologies a l’escola i l’educació actual de les famílies són temes dels que també opina. Resulta gairebé redundant assenyalar la seva defensa i foment de la llengua i la cultura pròpies d’aquestes illes amb les seves variants dialectals. També parla del turisme que s’està convertint en un problema social i de la vellesa que malgrat el cruel rellotge biològic ens permet viure en llibertat sense compromisos laborals.
Afegiré que m’ha arribat al cor, perquè m’he sentit identificada, la lectura continguda de la pèrdua massa prematura d’un ésser estimat i del dol que en deriva.
En resum vaig passar molt de gust escoltant la presentació i la posterior lectura d’aquest petit però magnífic llibre. Un missatge per part d’una dona d’una gran saviesa que invita, amb l’entusiasme que la caracteritza, a fer front a la deshumanització que avança arreu del món. Es tracta de mantenir els valors que els nostres pares i mares ens han inculcat de joves com ara l’honradesa, la humilitat, la tenacitat, la rigorositat, l’autoexigència i la cultura de l’esforç.
Crec que és un orgull per a Ciutadella comptar amb un personatge tan rellevant com na Josefina Salord Ripoll que ha ajudat a col·locar, -donant-la a conèixer- la cultura menorquina al lloc que es mereix, tasca que segueix fent malgrat la seva jubilació.
