Tenc la creença que quan fas i es fan les coses bé i amb el cor a la mà entres a formar part de la navegació a l’interior de fluxos càlids que et duen al territori de les epifanies, de la felicitat. L’analogia s’assemblaria als corrents oceànics que fan servir les balenes durant les seves migracions marítimes o els ocells durant les seves translacions aèries entre continents, ja siguin de sud a nord o de nord a sud, amb escales puntuals i avitualladores a les illes. Com tota construcció de la veritat les balenes tenien els baleners que, descobert el seu secret, seguien les rutes traçades amb els seus velers -ara, amb els radars en tenen suficient- i els ocells segons els canvis climàtics marcats per les estacions, tenen o tenien els caçadors de vesc, ballestes o filats que els esperen -o esperaven- quan reposen a les illes o estacions intermèdies terrestres semblants. I he triat aquesta analogia dels corrents càlids marítims, coneguts també com a circulació termohalina, perquè va ser allà, a la Mediterrània, damunt l’aigua salada navegada, on es va produir la primera trobada fruit de l’atzar. Al pati de butaques Sirena del ferri Margarita Salas, en teoria ràpid, que fa el trajecte entre Ciutadella, Alcúdia i Barcelona -hi deu haver un motiu que desconec però per què el trajecte lineal i per qüestions geogràfiques no és Alcúdia, Ciutadella i Barcelona?- coincidim amb el glosador i cultivador d’agricultura ecològica Marc Barceló, més conegut com Ramallet, i encetam una fluïda i interessant conversa amb una confessió que m’emplena de responsabilitat: la lectura de Sorra a les sabates, quan encara era més jove, va influir en el seu futur arran de la frase “sense vocació no hi ha destí”. I en Marc ha traçat el seu destí gràcies a les dobles vocacions de glosador i de l’agricultura ecològica. M’ho agraeix i m’entra una immerescuda sensació de responsabilitat. Ja a Barcelona, amb els peus a terra, magnífica presentació de Miquel Àngel Maria de la novel·la El gos de Camus a l’Espai Mallorca dins els actes organitzats per La Setmana del Llibre en Català i l’Institut d’Estudis Baleàrics que, amb independència i personalitat representada en Cristina Gaviño, fa una feina fenomenal. Presència de veus eivissenques com ara els admirats Isidor Marí i Bernat Joan o d’altres amics com ara el controlador aeri -ai, els ocells esmentats- Jesús García, l’artista Cristina Pastó, l’historiador Joan Pons Alzina -m’ha assegurat que la seva mare llegeix aquests escrits- o el també artista, aquest emergent, Biel Llinàs o Antònia del Rio, també relacionada amb el món de l’art i el seu company i ànima de l’Espai Mallorca en Toni Perelló; entre molts d’altres. Mentre fem un llonguet de sobrassada, de cuixot o de formatge menorquí a la terrassa de la plaça asseguts damunt cadires fabricades a Ferreries es produeix l’epifania esmentada: un ca negre com en Floc es passeja lliure i ens ve a visitar a la taula a la recerca de carícies i de menjar. Ensoldemà som al mòdul 35 de La Setmana del Llibre en Català amb la intenció de firmar llibres i es produeix el miracle que em tenia intrigat: un munt de lectors compren El gos de Camus gràcies a la magnífica ressenya que en va fer del llibre al diari Ara el poeta i crític literari Jordi Llavina (“Una joia que no hauria de passar desapercebuda al lector exigent”) i que confirma que la crítica literària quan està ben escrita i per un crític prestigiós té un impacte en el públic.
RAMALLET. Diminut de ‘ramell’. Sobrenom del glosador de Ferreries Marc Barceló.
