François Marie Arouet (1694-1778) més conegut com Voltaire fou un escriptor, filòsof i home de lletres emblemàtic del Segle de les Llums a França. Era molt famós el seu esperit satíric. Fou un ferm defensor de la llibertat individual molt crític amb les institucions, la intolerància religiosa i les injustícies i per això va patir els efectes d’una censura implacable.
A dia d’avui i fins el 4 de gener de 2026, el Centre dels Monuments Nacionals francesos proposa visitar el que fou la residència de Voltaire durant els darrers 20 anys de la seva vida, el “château de Ferney” per descobrir l’art de la taula al segle XVIII. És un lloc situat a la vila de Ferney-Voltaire que pertany a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps.
Després d’un breu repàs als fets marcats de la vida de Voltaire els visitants descobreixen la taula parada de porcellana, d’estany i d’orfebreria de la casa. Per aquest home de lletres, l’art de la taula és molt més que un simple plaer gastronòmic: “és un veritable ritual social, un espai de converses i de refinament”. Voltaire tenia sempre taula posada tan per als pagesos que venien a fer les messes o la verema a les seves terres com per als burgesos i aristòcrates.
Però el que li agradava era transformar els àpats sobretot els sopars en justes intel·lectuals i polítiques que duraven fins altes hores de la nit . Tan gastrònom com gormand aquest filòsof de les Llums es veia frenat pel seu estómac delicat des de la infància i no es podia permetre cap excés. Mentre els convidats assaborien exquisits pollastres amb tòfones, patés de tota classe i pastissos farcits de carn de colom, ell s’havia de conformar amb ous “mollet” (una mena d’ous bullits), de carns magres i d’arròs. Però es permetia qualque tassó de vi de Borgonya o de Màlaga (de moda a l’època). A ell no li importava perquè considerava que el seu menjar era de natura intel·lectual. No tenia molta gana però li agradava seure a una taula per alimentar el seu art de la conversa.
Voltaire va fer prosperar les seves terres. Els ingredients dels plats que es servien a ca seva provenien de la cria del seu ramat tan boví com oví i de les seves aus de corral, així com les verdures i les fruites del seu hort. També va contribuir a sostenir les petites fàbriques de porcellana de la regió. Voltaire amb els seus actes invita el món “a cultivar el seu jardí” és a dir la virtut i el caràcter.
M’agrada la seva frase que diu: “Al vespre necessites un sopar deliciós on siguis lliure i on puguis tastar molt bon vi amb unes bones paraules…” (1736).
