Durant l’embaràs i el postpart és molt habitual que es promoguin les trobades entre dones. Actualment, cada vegades hi ha més grups d’acompanyament on la maternitat és el centre, però m’agradaria reflexionar sobre tot el que ve després o abans d’aquest moment tan màgic.
Durant el transcurs del grup es van creant uns vincles preciosos que setmana a setmana pots preveure, com a dinamitzadora, que aniran més enllà d’aquelles quatre paret que has creat especialment per elles. El primer dia, tímides i convençudes de voler ser allà, demanes a les mares que es presentin tenint la certesa que a poc a poc el teu paper dinamitzador o d’acompanyant del grup s’anirà difuminant en funció de les seves necessitats. El temps passa i el grup flueix: a vegades ja arriben juntes, fan trobades fora d’aquell dia acordat amb tu, ja venen amb un tema començat de quan s’estaven instal·lant… Anar veient aquesta màgia és fantàstic!
I arriba un moment en què el grup s’ha d’acomiadar. A vegades per temes laborals, altres per temes familiars, de disponibilitat… Hem d’entendre que tot inici té un final i que els grups d’acompanyament també ho han de fer, o almenys ho han de fer de la forma en què s’han creat inicialment. L’aventura del grup pot continuar més enllà. I què fan en aquestes noves trobades? Posar-se al dia, cuidar-se, menjar, riure, jugar amb les criatures… El que faries amb unes amigues on la confiança és infinita.
Així que t’animo a trobar el teu grup on et sentis l’abraçada forta i sincera de la tribu.
