Bep Al·lès / Ciutadella – Fa 30 anys, al 1995, Peter Hochsieder i Doris Hois, publicaven un llibre, “Les taules de Menorca. Un estudi arqueastronòmic” que donava una nova dimensió a l’origen del monument megalític més simbòlic i la vegada més esotèric de l’illa i, des del Setmanari El Iris em vam ser dels primers en donar-li ressò, amb una entrevista que els hi vaig fer 30 anys enrere. Avui, tres dècades després tornen a les nostres pàgines les seves aportacions, el seu missatge i aquesta nova o vella manera de veure el nostre passat ancestral.
Hi ha llibres que neixen del rigor científic, i n’hi ha d’altres que, a més, respiren passió. “Ossos i estels. Fenòmens arqueoastronòmics en la prehistòria de Menorca”, signat pels investigadors alemanys Peter Hochsieder i Doris Hois, pertany a aquesta segona categoria. Publicat per l’editorial mallorquina Documenta Balear, el volum és el resultat de més de quatre dècades de recerca i observació sobre la relació entre els monuments prehistòrics menorquins i els fenòmens astronòmics que, potser, en van inspirar la construcció.
Des del seu títol, el llibre ens convida a mirar cap amunt i cap avall alhora: “ossos”, perquè parla dels testimonis físics, les pedres, les restes humanes i rituals de la Menorca talaiòtica; i “estels”, perquè ens recorda que aquells pobladors antics, com nosaltres, també aixecaven la vista al cel per buscar sentit i mesura al pas del temps. Entre un món i l’altre, entre la terra i el firmament, és on Hochsieder i Hois situen el seu treball en aquest pont delicat que uneix la ciència amb el misteri, la història amb la imaginació.
Una vida dedicada a l’arqueoastronomia
Els autors, que des de la seva jubilació resideixen a la nostra illa, van néixer i treballar a Baviera com a professors d’art, però fa dècades que van orientar la seva curiositat cap a la arqueoastronomia, una disciplina que explora com les antigues civilitzacions interpretaven els moviments del sol, la lluna i les estrelles, i com aquesta visió del cosmos influïa en les seves construccions rituals.
A principis dels anys vuitanta, Hochsieder i Hois van arribar a Menorca atrets per les misterioses taules, aquelles grans estructures en forma de “T” que dominen el paisatge prehistòric de l’illa. Van reprendre així el treball iniciat als anys quaranta pel pioner Waldemar Fenn, i el 1995 ja van publicar “Les taules de Menorca. Un estudi arqueoastronòmic”, un volum de referència dins l’àmbit de la prehistòria menorquina.
Ara, gairebé trenta anys després, tornen amb una obra molt més ambiciosa. “Ossos i estels”, no només amplia aquell primer estudi, sinó que obre la mirada a un conjunt molt més ampli de jaciments, des de coves com les del Carritx o Biniedrís, fins a espais rituals com Binipati Nou o sa Cova des Mussol, tots ells analitzats sota una nova llum: la que projecta el cel damunt la pedra.
Un pròleg que arrela el llibre a Menorca
El volum s’obre amb un pròleg de Jaume Mascaró Pons, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, que funciona com una porta d’entrada perfecta per al lector local. Mascaró reivindica la connexió ancestral dels menorquins amb el cel, recordant que els nostres calendaris, festes i creences sempre han estat guiats pels cicles solars i lunars.
El text ens transporta a un temps en què mirar el cel no era un gest poètic, sinó una necessitat: per saber quan sembrar, quan collir o quan celebrar. A Menorca, explica Mascaró, hi havia fins i tot un “rellotge de pastor” basat en l’observació de les constel·lacions, i moltes llegendes populars -com les dels Deïols o les Cabrelles- que conserven encara l’eco d’aquest saber antic.
El pròleg, a més, serveix per situar el treball de Hochsieder i Hois dins d’un context científic i cultural més ampli. Mascaró reconeix que la seva recerca va obrir un camp fins llavors poc conegut i que, malgrat les dificultats pròpies d’una disciplina a cavall entre l’arqueologia i l’astronomia, la seva aportació ha estat fonamental per entendre la dimensió simbòlica dels monuments talaiòtics.
Quan la llum parla a les pedres
El nucli del llibre és, sens dubte, l’anàlisi detallada de les alineacions astronòmiques dels monuments prehistòrics de Menorca. Amb una meticulositat admirable, els autors mesuren orientacions, calculen sortides i postes del sol en solsticis i equinoccis, i comparen resultats amb altres jaciments de la Mediterrània.
Però més enllà de les dades, el que captiva del llibre és la seva capacitat de suggerir imatges poderoses: la llum del primer sol d’hivern travessant l’entrada d’una cova ritual; la silueta d’una taula alineada amb l’estrella de Tramuntana; o el resplendor del cel nocturn reflectit en les pedres que encara avui es mantenen dretes després de tres mil·lennis.
Hochsieder i Hois no busquen provar dogmes, sinó plantejar preguntes. Quina relació tenien aquells antics menorquins amb el firmament? Veien en els estels una guia pràctica, o un reflex del món espiritual? Les seves observacions ens recorden que, molt abans que els telescopis, la humanitat ja tenia un observatori immens: el cel obert.
Ciència i poesia d’una illa antiga
Tot i el seu rigor, “Ossos i estels” no és un llibre fred. El text respira una sensibilitat poètica que el fa accessible a qualsevol lector interessat per la història o la natura de Menorca. Els autors saben que darrere cada mesura hi ha una història humana: una comunitat que mira el cel, un ritu que es repeteix, una idea que perdura.
En aquest sentit, el llibre també és un pont entre disciplines. L’arqueoastronomia hi conviu amb l’art, la filosofia i fins i tot amb l’ecologia, ja que convida a mirar la relació entre paisatge i cultura com un tot inseparable. Les pedres no són només restes materials, sinó testimonis d’una manera d’habitar el món i de relacionar-se amb el temps i l’espai.
Una Menorca que mira el cel
Llegir “Ossos i estels. Fenòmens arqueastronòmics en la prehistòria de Menorca” és, també, torbar a aprendre a mirar Menorca des d’una altre perspectiva. A vegades ens acostumam tant al nostre paisatge que oblidam la seva dimensió simbòlica. Aquest llibre ens recorda que cada talaiot, cada naveta i cada cova té una història que va més enllà de l’arqueologia: és una conversa antiga entre els habitants de l’illa i el cosmos.
El volum, a més, arriba en un moment en què la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial ha despertat un nou interès per entendre el significat profund d’aquells monuments. En aquest context, la feina de Hochsieder i Hois adquireix una rellevància especial: aporta una mirada que complementa l’arqueologia tradicional amb una dimensió més simbòlica i universal.
Un llegat per al futur
El llibre, editat recentment es tanca amb un missatge implícit però poderós: la recerca no s’acaba aquí. Els autors han continuat treballant, fent noves observacions i reinterpretant dades a la llum dels avenços tecnològics. El seu esforç, pacient i constant, és també una lliçó sobre la importància de la perseverança i la curiositat.
El pròleg de Mascaró es presenta com una fita simbòlica: quatre dècades després dels primers estudis, el cercle es tanca, però la mirada continua oberta. I és que “Ossos i estels. Fenòmens arqueastronòmics en la prehistòria de Menorca” no és només un llibre sobre el passat; és una convidada a continuar mirant el cel amb els mateixos ulls de sorpresa que devien tenir els nostres ancestres, aquells primers menorquins que van descobrir el simbolisme del cosmos dibuixava en les nits estrellades.
Una obra necessària
Amb una edició acurada i un llenguatge clar, aquest treballs s’incorpora ja al conjunt d’obres indispensables per entendre la Menorca prehistòrica. No només pels especialistes, sinó també per a tots aquells que estimen l’illa i volen descobrir-la des d’una altra perspectiva.
Llegir-lo és entrar en un diàleg amb el temps: amb els autors que han dedicat la seva vida a escoltar el que les pedres i els estels encara tenen per dir-nos, i amb una illa que, tres mil anys després, continua mirant el cel per trobar-hi sentit.
One Comment on “Ossos i estels: quan el cel parla amb la pedra Un viatge per la Menorca prehistòrica a través dels ulls dels arqueoastrònoms Peter Hochsieder i Doris Hois”