Miriam Triay / Ciutadella – Demà, dissabte 18 d’octubre, tindrà lloc la gala d’entrega del L Premi Born de Teatre. Durant aquesta, a més de l’anunci, per part del jurat, de quina ha sigut finalment l’obra elegida, també es representarà la comèdia El Tigre, de Ramon Madaula. Es tracta, un any més, d’una producció escollida fora dels guanyadors passats del premi. I que enguany ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Ciutadella Cultura i el Teatre des Born. Parlam amb el president de l’entitat al darrere, el Cercle Artístic de Ciutadella, en Pere Bagur.
Celebrau el lliurament del L Premi Born de Teatre… què ens pot explicar d’aquest esdeveniment?
En el Premi Born d’enguany s’hi ha presentat 116 obres, de 12 comunitats autònomes i 10 països diferents. D’aquestes el jurat n’ha escollit 4, que són les finalistes, i d’entre les quals decidiran, finalment, el guanyador. La darrera reunió que van tenir va ser el passat dissabte, 11 d’octubre. I el pròxim, 18 d’octubre, ho faran públic en la gala d’entrega.
Enguany, en aquesta gala gaudirem de l’obra El Tigre, una producció d’en Ramón Madaula, que hem pogut dur gràcies a l’ajuda i col•laboració de la Fundació Ciutadella Cultura i el Teatre des Born. I després celebrarem la gala com hem fet cada any. L’únic que sí que serà extraordinari, i per remarcar aquesta efemèride -50 edicions de Premi Born i 55 anys de l’existència del guardó-, serà la producció d’un documental per part d’IB3, que segurament s’estrenarà l’any vinent.
L’obra representada enguany durant la gala és una obra fora de les guanyadores d’anys passats del mateix guardó… Per què és així?
El que ens va obligar a replantejar la gala de lliurament del premi va ser la decisió, la comunicació de l’INAEM en què ens deien que per una sèrie de motius i revisions posteriors, la subvenció atorgada ja, del 2021, s’havia de tornar. Estem parlant d’uns 11.000 euros de subvenció que amb els interessos pugen a uns 13.000. Que hem de pagar abans del 21 de novembre, tot i haver presentat recursos. Aquesta xifra econòmica que hem d’abonar, afecta seriosament a l’economia de l’entitat. I no ens ha permès celebrar el Premi Born com en un principi, l’anterior junta, el tenia plantejat: Volíem fer la producció de Que nunca he llorado, la guanyadora del 2023, que ja estava pràcticament tancat que la muntaria una productora de Mallorca, amb la direcció de Pep Sardà, i la interpretació de Queralt Albinyana i Rodo Gener. Però per costs, finalment no l’hem poguda fer.
La comunicació de l’INAEM ens va arribar a finals de juliol, i hem tingut dos mesos per reinterpretar el premi d’enguany. Per sort, i com ja he mencionat abans, hem comptat amb l’ajuda de la Fundació Ciutadella Cultura i el Teatre des Born; que s’han fet càrrec del finançament de la producció. Gràcies a açò hem pogut trobar una obra, com és El Tigre, a la qual poder fer front i de gran interès per al públic.
Pel que sabem es tracta d’una comèdia, però les obres teatrals, tant les que es representen a les gales, com les que es presenten al premi, solen ser drames, tragèdies o assajos…
Sí, i açò és un tema que m’agradaria canviar o, almenys, qüestionar. Perquè no forçosament un premi de teatre ha d’estar precedit d’una representació d’aquest tipus. No tenim per què no riure. I pens que és una manera d’atreure a un altre tipus de públic, que potser amb una obra dramàtica no vindria. De fet, precisament per açò vam triar El Tigre, d’entre les altres opcions que teníem. En moments complicats i difícils val més riure que plorar.
Encara que les obres que es presentin al premi hagin de seguir uns criteris concrets, no vol dir que la representació que es faci en les gales hagi de ser forçosament una d’aquestes. Perquè, encara que hi hagi obres guanyadores que són perfectament representables i han tingut molt d’èxit en taquilla; també n’hi ha que són denses i destinades a un sector concret. Està molt bé que aquestes es representin, però també hem de cercar l’obertura del teatre, la popularització d’aquest.
Pel que fa a la resta d’activitats organitzades al voltant del Premi Born… què ens pot explicar d’aquestes?
Es tracta d’un programa continuista. Hi ha hagut, com cada any, la representació de l’obra feta per la companyia que va guanyar la XI Residència de creació teatral Premi Born 2025, Atrote Teatro, titulada Vestidos de seda. També hi ha hagut el grup de lectura de l’obra guanyadora del Premi Born 2025, El Silenci, i també la lectura dramatitzada per part de l’autora, Elena Santiago. Així com la representació d’una obra infantil, El Rei Jorneu Jorneva, a càrrec de Maria Galetta.
Seguint amb aquesta programació, avui, divendres, a les 20 h, tindrà lloc la presentació de l’obra guanyadora del Premi Born 2024, El Silenci. Editada, com sempre, en les quatre llengües de l’Estat espanyol, i xerrada posterior a càrrec de l’autora, Elena Santiago.
Demà, i com a colofó d’unes activitats ben teatrals, hi haurà l’acte de lliurament del L Premi Born de Teatre 2025.
I, finalment, seguint amb el que és habitual, el mes de novembre, concretament el cap de setmana dels dies 15 i 16, tindran lloc les XXI Jornades Formatives de Teatre.
Continuam idò, com cada any, amb un desplegament d’actes teatrals que acompanyen la gala d’entrega del guardó. I que permeten que els diferents tipus de públic puguin gaudir del teatre.
I qui veurem enguany dalt l’escenari com a secretària o secretàries del Premi Born? Pel que sabem amb el canvi de Junta, també es van canviar les persones al darrere d’aquesta figura.
Sí, les anteriors secretàries van deixar l’entitat amb l’elecció del nou president; quan acabava la junta anterior elles dues van acabar, com a membres i secretàries del premi. I les persones que s’han encarregat de la comunicació amb el jurat, i de la preparació d’aquesta gala, han sigut na Lina Pons, l’antiga presidenta i nova vicepresidenta segona de la junta, i na Joana Riudavets.
Esperem que, si no hi ha res de nou, segueixin ostentant aquest càrrec, almenys, fins l’any vinent.
Llavors hi ha membres que encara segueixen a la Junta?
És que les eleccions al Cercle són singulars. Cada any es renova només mitja Junta. Així garanteixes la continuïtat. Enguany tocava elegir president, tresorer i els dos vocals. I l’any vinent toca la vicepresidència, la secretaria i els altres dos vocals.
Què vull fer jo a partir d’aquí? Amb el temps m’agradaria ampliar la Junta amb alguns vocals de presidència, que jo tenc la potestat de nomenar. Però açò ja quan passi tot el Premi Born, perquè ara és el nostre focus d’atenció.
Parlant d’aquesta tema, d’aquesta renovació… com va ser que acabés sent el president d’aquesta entitat? Amb quina idea ha entrat?
Jo havia estat dins el Cercle Artístic des del 1986, quan vaig entrar com a soci i membre de la directiva amb en Jeroni Marquès de president. I fins al 2004 vaig formar part de les diverses juntes, amb els diferents presidents que hi van passar. Quan va arribar aquest any, va seguir sent soci fins a dia d’avui, però vaig haver d’abandonar la Junta, ja que vaig partir a viure a Palma per feina.
Quan na Lina Pons va anunciar, precisament en la darrera gala del Premi Born, que marxava, es va obrir un termini de presentació de candidats i de a veure què fèiem. Va ser quan alguns expresidents van tocar a la meva porta, per saber si em podria implicar. I com que ja estic jubilat, i no tenia cap motiu per negar-m’hi, vaig decidir que sí, que m’implicava. I per açò som aquí.
Però clar, si ara em toca agafar aquest càrrec, i ajudar a l’entitat, no és per veure passar els dies. Sinó per intentar, d’alguna manera, que mai estiguem aturats, que puguem seguir caminant, ja sigui més ràpid, o fent més passes. Per executar aquesta idea tenim molts projectes en ment, dels quals, de moment, puc avançar que incorporarem els debats, una altra vegada, en la nostra programació. El Cercle tornarà a ser un lloc de trobada per discutir i debatre idees, projectes… Ja tenim en marxa un Cicle de Debats, que es farà de gener a juny, si tot va bé. I se centraran en Menorca. En els temes que preocupen i tenen importància, que afecten l’illa. Com l’habitatge, el turisme –plantejant la idea de com conviure residents i turistes-, i el cicle de l’aigua.
En general, tenim ganes d’implicar-nos més en l’activitat social, política i econòmica de Menorca. Crec, a títol personal, que el Cercle ha d’assumir la responsabilitat que té, de servir d’altaveu per les coses que ocupen i preocupen als menorquins. En la doble direcció: el que els ciutadans volen saber o proposar / el que els governants volen explicar. Aquesta doble direcció necessita un lloc de trobar, i crec que l’entitat ha de ser-ho.
