Menorca torna a tancar la persiana turística a mitjans d’octubre. Els hotels, els bars i restaurants fan comptes i les urbanitzacions queden en silenci. És la mateixa escena de cada tardor, la que confirma que, malgrat les bones intencions, la desestacionalització del turisme a l’illa continua sent una assignatura pendent.
Cada any es parla d’allargar la temporada, de diversificar l’oferta i de trobar fórmules perquè Menorca sigui atractiva més enllà del sol i la platja. Però la realitat és caparruda: sense connexions aèries, sense un pla coordinat entre institucions i empresaris, i sense una aposta decidida per un model sostenible i obert tot l’any, és gairebé impossible mantenir viva l’activitat més enllà de l’estiu.
El tancament anticipat dels hotels no és només una dada econòmica. És un símptoma d’un model que continua depenent massa del bon temps i dels mercats estrangers. Darrere cada persiana abaixada hi ha treballadors que tornen a l’atur, negocis que sobreviuen amb dificultat i famílies que viuen amb incertesa fins a la pròxima temporada que no sabem si será millor o pitjor, en un mercat turístic fluctuant i un model que està canviant totalment.
És totalment necessària una reflexió profunda i, sobretot, acció. Menorca té potencial per ser molt més que una destinació estival: patrimoni, gastronomia, natura i tranquil·litat són valors que podrien atraure un visitant diferent, si hi hagués voluntat de construir una estratègia conjunta i sostinguda.
La temporada 2025 s’ha apagat massa prest i no ha estat com molts pensaven que seria per mor d’un canvi de model turístic que deixa de banda el turista familiar i de qualitat per un turista més jove, amb menys poder adquisitiu i amb unes altres pautes de consum. Que no s’apagui també la determinació de repensar el nostre futur turístic. Perquè, si cada any repetim el mateix final, potser el que realment s’hauria d’acabar és la resignació.
