La solitud dels cossos celestes, obra guanyadora de la present edició del Premi Born de Teatre, és un drama familiar d’alta intensitat emocional que utilitza una poderosa metàfora astronòmica per explorar les distàncies afectives, els silencis enquistats i els traumes heretats entre tres germanes. L’obra desplega un dispositiu dramatúrgic central —la “constel·lació familiar”— que funciona com a mecanisme terapèutic i teatral per desenterrar veritats ocultes i provocar una catarsi llargament ajornada.
El text destaca per la seva coherència estructural, la solidesa de la construcció dels personatges i la creació d’una atmosfera d’intimitat sostinguda per un domini evident de les convencions dramàtiques. A nivell lingüístic, cadascuna de les tres veus femenines presenta una personalitat pròpia i diferenciada, que permet anticipar un treball actoral ple de matisos i sensibilitat.
Es tracta d’una obra commovedora, escrita amb precisió i intensitat, que combina una gran riquesa expressiva amb una reflexió profunda sobre la família, la memòria i la reconciliació. Una proposta atrevida, d’una gran solidesa dramatúrgica.
El jurat de la L (50) edició del Premi Born, de l’any 2025, ha decidit, atorgar-li el guardó:
- per la intensitat emocional que utilitza
- per la coherència estructural
- per la solidesa de la construcció dels personatges
- per la creació d’una atmosfera d’intimitat sostinguda
- pel domini evident de les convencions dramàtiques
- per la sensibilitat, els matisos lingüístic i la riquesa expressiva
- i per ser una proposta atrevida i de gran solidesa dramatúrgica
Ferran Joanmiquel Pla (1975, Girona), el nou Premi Born de Teatre
És dramaturg, director i també treballa com a professor de teatre en diferents àmbits socioeducatius. Actualment, imparteix les assignatures de Teatre Social i Dramatúrgia a l’Escola universitària de les Arts ERAM-UdG de Salt.
A nivell internacional, participa en els projectes següents: A vegades em sembla que et veig, projecte d’escriptura al carrer dirigit pel director argentí Mariano Pensotti al Festival Temporada Alta; intercanvi d’autors coorganitzat per la Maison Antoine Vitez i la Sala Beckett, context en el que es realitza la lectura dramatitzada de Blau al Théâtre Ouvert de Paris, dirigida per Matthieu Roy; el text La crida és seleccionat pel Festival de dramatúrgia sobre la crisi PIIGS, del qual es fa una posada en escena al festival Tramedautore, al Piccolo Teatro Grassi de Milà, dirigida per Carolina de la Calle Casanova; i com a autor català vinculat a la Sala Beckett, forma part del projecte europeu d’intercanvi d’autors Fabulamundi Playwriting Europe, context en el que es realitza la lectura dramatitzada de la versió italiana d’El rey del Gurugú a l’Amfiteatro Augusteo de Lucera, amb direcció de Mauro Lamanna.
Ha guanyat diversos premis de dramatúrgia: el Boira de Vic per Riu Gener, el Recvll de Blanes per Dinou, el Bartrina de Reus per Blau, el de Calldetenes per Vidres als ulls i tambéPantà, l’Inicia’t de Badalona per La filla de Chagall, l’Octubre de València per Tots els colors del blanc, el de Sagunt per Dones que parlen, l’Àngels Poch d’Òmnium Terrassa per Samurai i també Una dona sense nom, el Palanca i Roca d’Alzira per Frontera, i finalment, l’Andreu Solsona de Badalona per Fúria.
Entre les seves obres estrenades, hi destaquen: Dinou (direcció de Carles Fernández-Giua, Sala La Planeta), Desitjar viure en un país sense vent (direcció de Sílvia Escuder, companyia El Mirador) o Blau (direcció de Jordi Prat i Coll, Sala Beckett). Amb la seva companyia, Cos a Cos, ha dirigit i estrenat Vidres als ulls, La crida, El rey del Gurugú (La Nave Va), La filla de Chagall i Cent dies i cent vides (Festival Temporada Alta).
Les seves peces de teatre documental, El color de la llum i El·lipsi, han format part del Cicle de Teatre Verbatim de la sala La Planeta de Girona. Més recentment, ha estrenat les obres Samuraii Una dona sense nom, ambdues produïdes per la sala La Mercantil de Balaguer.
