Marta Vidal Vilalta/Brussel·les – L’alta representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha afirmat aquest dilluns que el bloc comunitari ha decidit congelar les represàlies contra el govern de Benjamin Netanyahu, però ha avisat que es manté l’amenaça de sancions si no es produeix un “canvi real” sobre el terreny, especialment pel que fa a l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja. “Hem decidit no avançar amb les mesures, però tampoc retirar-les de la taula perquè la situació és fràgil. Hem de veure una millora real en l’arribada d’ajuda a Gaza”, ha dit Kallas. “L’alto el foc ha canviat el context, això és clar per a tothom. Tanmateix, si no veiem un canvi sostingut sobre el terreny, l’amenaça de sancions continua sobre la taula”, ha afegit.
Els ministres d’Exteriors de la UE s’han reunit aquest dilluns a Luxemburg per abordar la situació al Pròxim Orient després de l’acord de pau entre Israel i Hamàs, un pacte impulsat per president dels Estats Units, Donald Trump, que es va segellar formalment fa just una setmana a Sharm al-Sheik (Egipte).
El setembre passat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va apujar el to contra Israel per primera vegada i va proposar suspendre els acords comercials amb Tel-Aviv per pressionar Netanyahu perquè aturés els bombardejos sobre la població civil de Gaza.
Concretament, Brussel·les va posar sobre la taula una proposta suspendre les preferències d’Israel en les seves relacions comercials amb la UE i reintroduir així aranzels a prop del 40% de les exportacions israelianes al bloc comunitari. La mesura requeria el suport de, com a mínim, una majoria qualificada d’estats membres al Consell de la UE per poder tirar endavant, però grans estats com Alemanya o Itàlia ja s’havien posicionat en contra de la proposta.
A més, l’executiu comunitari també va proposar sancionar dos ministres d’ultradreta del govern de Netanyahu i ampliar la llista de colons violents a Cisjordània a qui la UE també aplica represàlies. Brussel·les va proposar sancionar el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, i del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, dos ministres a qui Espanya ja ha sancionat. La mesura requeria la unanimitat de tots els estats membres per poder tirar endavant.
Ara, però, la proposta de l’executiu de Von der Leyen ha quedat en suspens després que els ministres d’Exteriors de la UE hagin decidit aquest dilluns congelar la tramitació de les mesures. “L’alto el foc ha canviat el context, això és molt clar per a tothom. Tanmateix, a menys que vegem un canvi real i sostingut sobre el terreny, incloent-hi que arribi més ajuda a Gaza, l’amenaça de sancions continua sobre la taula”, ha defensat Kallas en la roda de premsa posterior a la reunió.
“El context ha canviat des que es van proposar aquestes mesures. Avui ho hem debatut i hi ha hagut opinions molt divergents. Per tant, el que hem decidit és no avançar amb les mesures ara mateix, però tampoc treure-les de la taula, perquè la situació és fràgil”, ha afegit.
En aquest sentit, Kallas ha reclamat una “millora real en l’arribada d’ajuda humanitària a Gaza, així com l’entrada de periodistes i treballadors humanitaris a la Franja i aixecar el veto a les ONG internacionals. “No avancem amb les mesures, però tampoc les retirem perquè la situació és delicada”, ha insistit.
Sobre la missió civil de la UE al pas fronterer de Rafah, la cap de la diplomàcia europea ha indicat que Brussel·les continua a l’espera del vistiplau d’Egipte i Israel per reprendre les tasques de la missió, que encara no ha pogut reiniciar la seva activitat sobre el terreny malgrat l’acord de pau. “Estem preparats per desplegar-la, però també necessitem la seva aprovació”, ha indicat Kallas.
Kallas rebutja concedir territori d’Ucraïna a Rússia
D’altra banda, els ministres d’Exteriors també han abordat la guerra d’Ucraïna, un conflicte ara pendent de la reunió que han anunciat Donald Trump i el president rus, Vladímir Putin, i que s’ha de celebrar a Budapest malgrat l’ordre de detenció internacional que pesa sobre el líder rus.
Preguntada per si el govern de Volodímir Zelenski hauria de cedir els territoris del Donbàs a Rússia per posar fi a la guerra, Kallas ha subratllat que “posar pressió sobre Ucraïna no és l’enfocament adequat”.
“No he d’oblidar que Rússia és l’agressor i Ucraïna és la víctima en aquest conflicte”, ha assenyalat. “La integritat territorial és un valor fonamental que defensem. Jo em mantindré ferma, perquè si regalem aquests territoris, això envia un missatge que es pot utilitzar la força contra els teus veïns per aconseguir el que vols”, ha defensat.
Sobre el paper de Trump en les negociacions, Kallas ha assegurat que els esforços del president nord-americà per aconseguir un acord de pau són “sincers” i ha insistit que qui no vol posar fi a la guerra és Rússia, motiu pel qual ha defensat augmentar les sancions contra l’economia russa, així com el 19è paquet de sancions contra el govern de Putin, l’aprovació del qual està pendent desencallar-se dijous en la cimera de líders de la UE que se celebrarà a Brussel·les.
“L’economia russa no està en bon estat. Les guerres acaben quan una de les parts es queda sense diners, per això apliquem sancions. Crec que sobreestimem la força de Rússia i subestimem la nostra capacitat per resistir-la”, ha sentenciat.
