La matinada del diumenge 26 d’octubre, a les 03:00 tornaran a ser les 02:00 a la península (a les Canàries, de 02:00 a 01:00). Aquest dia tindrem 25 hores, cosa que significa que podrem dormir una hora més. És el canvi tradicional a l’horari d’hivern, un costum que es repeteix des de fa dècades i que continua generant debat: per què el mantenim, quins efectes té i fins quan continuarà en vigor?.
Tot i que avui ho vivim com una cosa rutinaria, el primer canvi d’hora a Espanya es va produir el 1918, com a mesura d’estalvi de carbó. Des de llavors es va aplicar de manera intermitent fins que el 1974, durant la crisi del petroli, es va consolidar com a norma al nostre país i a la resta d’Europa.
A la història no falten curiositats: durant la Guerra Civil, cada bàndol va arribar a manejar el seu propi fus horari; i el 1940, Franco va avançar una hora els rellotges per alinear-se amb l’Alemanya de Hitler i els països d’Europa Central, un ajustament que mai no es va revertir.
Des del 1996, l’horari d’hivern es fixa el darrer diumenge d’octubre i el d’estiu el darrer diumenge de març. És una tradició que compartim amb tots els països de la Unió Europea, encara que el futur està en discussió.
Endarrerir i avançar el rellotge dues vegades a l’any altera el nostre rellotge biològic o ritme circadià, cosa que genera un “mini jet lag”.
Els efectes són més evidents en nens, grans i persones amb problemes de son o ansietat. A més, la manca de llum a la tarda pot afectar l’estat d’ànim d’algunes persones.
