Clara Bagur Torrent neix a Ciutadella el 14 de desembre de 1882. És filla de Jaume Bagur i Catalina Torrent. Sembla que arriba a Maó de petita, a finals del segle XIX, amb altres membres de la família Bagur que deixen Ciutadella per motius polítics. Això no obstant, no apareix encara en el padró maonès de 1902. A Maó, es casa amb Antoni Mercadal Suaus (Maó, 1877 – 1929), orfe de jove, que fa de sabater i de passant -ajudant- del mestre d’escola Antoni Juan. Clara enviuda prest i puja una família de sis fills. Clara ingressa al PSOE el 15 de novembre de 1932. Ella és la mare de Deseado Mercadal Bagur (Maó, 1911-2000)], un dels principals dirigents socialistes de la capital; Germà (1912); Zeila (Maó, 1914), Ivo (Maó, 1921) i Bion (Maó, 1923-1991) i Josep Maria (1923). L’any 1939, Clara marxa a l’exili, com ho fan els seus fills: Deseado, Zeila i Bion. Clara és una dona amb empenta, de fortes idees polítiques, compromesa amb les classes populars, i també una mare que vol encaminar els fills cap al coneixement i la cultura; sense ésser una família benestant, dóna estudis de música als tres fills: Deseado serà compositor, violinista i pianista; Bion interpretarà clarinet, i Ivo serà trompetista. Durant els anys vint viuen al carrer de Sant Guillem, durant els anys trenta resideixen al núm. 57 del carrer Pi i Margall. En aquells anys trenta i durant la guerra, Clara i el seu fill, Deseado, que també fa de representant, mantenen una botiga de sabates, espardenyes, etc., que han d’abandonar al partir amb el Carmen Picó. Durant la guerra, Clara Bagur va ser una activista entre les dones que preparaven robes i altres útils per als homes del front. Marxa a l’exili a bord del Carmen Picó i fa el mateix recorregut que les altres dones que fugen. La fotografia que acompanya l’escrit és de juliol de 1939 a l’exili francès. Torna a Menorca aproximadament el novembre de 1939. Segons l’informe de la policia: … regresa de Francia por Figueras y Barcelona. Parece ser que a la muerte del general Mola exteriorizaba públicamente su contento por ello. Es considerada notoriamente en Mahón como afecta a la causa roja [Informe, 13/11/1939. Causa 1787/1939. Full 1]. Poc després unes veïnes del seu carrer (Ana Grau, Antonia Benejam, Magdalena March Seguí i Concha Margarita Sintes), la denuncien: … es persona extremadamente izquierdista desde antes del Gran Movimiento Nacional, elemento peligroso y gran propagandista de la causa roja” Però, què havia fet Clara? Les veïnes continuen: … Al poco tiempo de iniciarse el Gran Movimiento y quedar la isla en poder de los marxistas, se dedicó a confeccionar banderitas que entregaba a los transeúntes diciendo que todos debían llevarlas… Però no només això, sinó que també: se le oía decir que a los militares retirados no se les debía dar la paga, que eran unos gandules… [Causa 1787/1939. Full 7]. El 17 d’agost de 1940 ingressa a la presó de dones de Maó. El 2 de gener de 1941 compareix davant el tribunal militar que la condemna a 6 mesos i un dia de presó. Clara Bagur, ja ha fet quinze mesos tancada, per tant, n’hi sobren nou. Morirà a Maó el 1968, a 85 anys.
