Dia 24 d’octubre és la festa de Sant Antoni Maria Claret i Clarà. A ciutadella li hem dedicat un carrer i una Parròquia. Qui era?. Va néixer a Sallent, Diòcesi de Vic, el 23 de desembre de 1807. Va ser el quint d’onze germans. Ell mateix dirà que tant els pares com els educadors li van cultivar la pràctica de la religió i demés virtuts. Si de petit volia ser fabricant de teixits, com el seu pare, després de viure diverses circumstàncies que el feren sentir al cor les paraules de Jesús: De que serveix guanyar tot el món si, finalment, es perd l’ànima? (Mc 8,36), de gran i entrant en el seminari de Vic va escollir ser capellà. Els primers anys del seu sacerdoci -fou ordenat a Solsona el 13 de juny 1835- els dedicà a recórrer tot Catalunya i les illes canàries predicant. El P. Claret entenia que el que necessita el poble és evangelització, sentir i escoltar la Paraula de Déu. Era el seu equipatge, el breviari, un vademècum pels sermons, un parell de calcetins, i una camisa de muda, res més. Juntament amb la predicació va iniciar un altre apostolat: el de les publicacions, creant la Llibreria Religiosa. El 16 de juliol de 1849, en el seminari de Vic i recolzat per cinc joves capellans catalans, funda la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria (els claretians). A l’illa de Cuba, de la qual va ser nomenat arquebisbe l’11 d’agost de 1849 i consagrat el 6 d’octubre de 1850, treballà intensament a favor de la promoció humana i religiosa dels seus habitants fins que, i després d’haver viscut un atemptat provocat per un sicari escollit pels cacics de Cuba, el 18 de març de 1858 va ser cridat a Madrid com a confessor de la reina Isabel II. Les seves múltiples activitats pel bé de l’Església li provocaren molts sofriments i persecucions. Destronada la reina, s’hagué d’exiliar i va morir al monestir cistercenc de Fontfreda (prop de Narbona, França) el 24 d’octubre de 1870. Tenia 62 anys.
Tota la vida d’Antoni Maria Claret va ser una ofrena d’amor. D’ell es diu: “Amb amor va actuar front la seducció de l’empresa de teixits; el seu ministeri parroquial el va viure amb contacte amb el poble i profundament preocupat pels pobres i marginats; va perdonar el sicari que intentà assassinar-lo; va abundar amb la sembra de la paraula escrita i amb el regal de llibres que segons deia “és la més gran almoina que es pot fer”; va ser profeta en la Cort d’Isabel II; va despertar i promocionar els seglars…”.
La seva missió profètica li provoca persecucions i calumnies. Aquilino Bocos, claretià, expressa: És difícil trobar en la història de l’Església un profeta que, no sols el superi, sinó que l’iguali en la vivència de les persecucions sofertes. I ell mateix dirà en els seus escrits autobiogràfics de l’any 1869: Tots m’odien i i diuen que el pare Claret és el pitjor home que hagi existit mai i que som la causa de tots els mals d’Espanya… Com que s’han format la idea, tot i que errònia, que els impedeix escalar el poder i satisfer la seva ambició, han dirigit contra meu tots els tirs.
Deia Gandhi: No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí. Mentre hi hagi al nostre entorn exclusió, insults i egoismes, necessitarem tenir present tothora la memòria històrica que ens aporten persones com sant Antoni Maria Claret.
