Ubicat damunt un turó, Montmartre fou un poble aïllat, fins a la seva annexió a Paris l’any 1860 com a barri de la capital. Fins aleshores havia estat un lloc cobert de camps sembrats de blat, de vinyes i de nombrosos molins de vent, -diuen que 25 aproximadament-.
Aquells molins tenien múltiples usos: molien el blat per abastir de farina els parisencs, servien de premsa en temps de verema per elaborar un vi local, aixafaven flors per crear perfums, trituraven materials i durant la guerra de 1870 contra Prússia tingueren un ús militar per espiar els moviments enemics.
A partir del segle XIX aquests molins encara situats a fora vila, començaren a transformar-se en tavernes (Guinguettes) sobretot a partir de 1834 quan els propietaris dels molins Blute-fin i Radet els convertiren en el famós molí de la “Galette”, un lloc de festa i ball on es venien pastissets casolans i vi. El tot París hi acudia així com els millors pintors de l’època que varen immortalitzar amb els seus quadres els balls i festes que se celebraven en aquests molins. Pintors com: Maurice Utrillo(1883-1955), Pierre Auguste Renoir(1841-1919), Van Gogh(1853-1890), Toulouse-Lautrec(1864-1901), Amadeo Modigliani (1884-1920)Cornelis Van Dongen(1877-1968) Pablo Picasso (1881-1973), Ramon Casas (1866-1932) i d’altres.
El barri de Montmartre té molta història i ha viscut moltes etapes fins arribar al que és avui. Un barri turístic “chic”. Ha sofert una gran transformació, després de les grans obres efectuades en base al projecte de Georges-Eugène Haussmann (1809-1891) que va fer un gran esponjament d’aquest barri on s’havien refugiat els parisencs més pobres construint cabanes i formant una comunitat anomenada “Maquis”. Un lloc que va atreure els artistes de vida bohèmia.
A principi del segle XX, els promotors immobiliaris començaren a construir cases de luxe transformant a poc a poc aquest indret, urbanitzant aquest turó de Montmartre que coneixem avui que malgrat tot, ha conservat una atmosfera de poble amb els seus carrerons i les seves escales empinades, un barri dominat pel magnífic “Sacré Coeur” (al qual ja vaig dedicar un article).
Crec que el barri de Montmartre de París, per molt que s’hagi transformat, representa en bona part allò que s’entén com l’art de viure “a la francesa”. Per ventura aquesta visió semblarà una mica xovinista però malgrat la meva total integració a aquest petit país on visc fa més de mig segle i que estim tant, anomenat Mallorca el meu cor no pot evitar sentir la pertinença a la terra que em va veure néixer.
