Plataforma per la Llengua a Menorca té un grup de voluntaris que treballam per viure plenament en català en el seu territori històric. En moments delicats per a la llengua pròpia, la situació es qualifica d’emergència lingüística per la davallada del català en l’ús social, es posen en marxa actuacions per revertir aquesta situació. En aquest cas volem posar èmfasi que mantenir-nos en català a ca nostra i donar a entendre la importància de conèixer la nostra llengua als que no la parlen i/o no l’entenen és bàsic per viure i treballar a la nostra illa. Amb aquest objectiu anirem publicant entrevistes breus amb persones que viuen a Menorca i han après català, o hi estan en procés, per mostrar com l’actitud dels menorquins que estimen la llengua és clau per ajudar-los (i ajudar-nos), d’aquí el títol d’aquesta secció.
El teu nom, edat i país de procedència
Nom Paquita Vílchez Sánchez, tenc 70 anys i en fa 47 que vaig arribar a Menorca. Sempre dic que som de Sabadell perquè, encara que vaig néixer a Granada, hi vaig anar a viure quan tenia només un any.
Per què vas venir a viure a Menorca? A quin poble vius?
Vaig venir de vacances amb dues mil pessetes, ja que havia quedat sense feina i ho tenia complicat per trobar-ne per haver participat en una vaga important al sector del tèxtil de Sabadell. A la vegada, però, no descartava mirar si podia trobar feina, ja que sabia que Menorca tenia indústria, sobretot de bijuteria i sabates. Al cap d’un temps, i com que Menorca m’havia agradat, ja vaig quedar a viure aquí i vaig fer feina a l’hostaleria.
Des que vaig venir a Menorca sempre he viscut a Maó.
Què en sabies de la llengua pròpia de Menorca?
A Sabadell, tot i que en el meu entorn hi vivien majoritàriament persones immigrades d’altres punts de la Península de parla castellana, vaig començar a entendre el català quan en la meva etapa adolescent vaig començar a participar en moviments obrers, sindicals i en els centres culturals populars que es van crear a la barriada. Allà em vaig relacionar més amb persones del país catalanoparlants i vaig sentir parlar per primera vegada de la cultura catalana, prohibida i perseguida durant el franquisme, i dels Països Catalans. També he de dir que a l’escola a Sabadell, com pertot, l’ensenyament era en castellà, i record que tenia companyes catalanes que si parlaven català al pati, les mestres, en aquest cas eren monges, els pigaven un toc dalt el cap amb la mà i els deien: “Habla en cristiano”.
El català per tant, quan vaig arribar a Menorca, l’entenia bé, però no el rallava.
Per què vas decidir aprendre la nostra llengua?
Com he dit ja l’entenia, però quan vaig decidir quedar a viure aquí, vaig pensar que si volia integrar-me també ho havia de fer a través de la llengua.
Per altra banda, pensant de manera pràctica, també era convenient de cara al món laboral. Tot açò va ajudar a voler aprendre català.
A més, jo trob que no pots dir que estimes un territori si no estimes la seva parla, si hem de viure fora d’on ens hem criat crec que açò seria el mínim que hauríem de fer.
On i com vas aprendre o estàs aprenent el català?
Em vaig matricular a l’Escola d’Adults, on hi havia molt bon ambient i em van donar totes les facilitats i l’impuls que necessitava per parlar-lo. S’hi organitzaven moltes activitats festives i de convivència que fomentaven l’ús de la llengua i els mestres em van ajudar molt. Allà vaig aprendre a escriure’l i llegir-lo, després ja va ser atrevir-me a fer-lo servir. Era a entre mitjans i final dels anys 80, hi vaig fer quatre cursos en diferents anys i en guard un gran record.
Quin ajut has rebut i quines han estat les dificultats?
Vaig començar a llançar-me parlant per telèfon, per a mi era més fàcil, perquè quan ho feia en persona en ocasions tenia la sensació que amb l’expressió de la cara em deien que no ho feia bé, i per telèfon era com si tingués més temps per traduir el que volia dir. Més tard vaig començar a parlar-lo a la feina sempre, i en el dia a dia amb la gent menorquina també.
També voldria destacar algunes persones compromeses amb la llengua que sempre em van animar en el meu aprenentatge i sempre em van parlar en català amb tota normalitat.
Pel fet que castellà i català són llengües germanes, com el francès, italià…, tampoc la dificultat no va ser tan gran.
Quines van ser les primeres paraules que vas aprendre?
Sabia moltes paraules en català, però a Menorca vaig descobrir idò, crec que com quasi bé tothom que arriba a l’illa, a més, segons com s’empra, pot significar coses diferents. Unes altres paraules que em va sorprendre va ser conco (a Catalunya deien oncle), i sobretot que la paraula cama volgués dir “pierna” i no “llit”, que és el pensava que significa quan la sentia.
Les persones catalanoparlants, en quina llengua et parlen majoritàriament? Què penses d’aquesta actitud? Com voldries que s’adrecessin a tu?
Hi ha de tot, jo sempre dic que em parlin en menorquí, que és la varietat del català que empram a Menorca, però veig que hi ha persones que els costa molt fer-ho. Per part meva no hi ha cap problema, després de tants anys ja no és com al principi que havia de traduir, ara ja puc pensar indistintament en les dues llengües.
En ocasions, et trobes persones que segurament de bona fe, et diuen que no t’hi esforcis i rallis en castellà, perquè no el ralles bé, i açò no ajuda, és millor deixar fer a la persona que està aprenent, i sobretot ajudar-la i animar-la. També és cert que amb les persones que al començament de viure a Menorca ens comunicàvem en castellà, moltes d’elles ho segueixen fent així i, per inèrcia, jo els contest en castellà, que és la meva primera llengua.
Si tothom em rallés en la llengua d’aquí, seria més fàcil per jo emprar-la, perquè m’hi hauria d’esforçar més, però ja entenc que en ocasions els costa i ho fan així, pensant que d’aquesta manera la comunicació serà més fàcil.
Com animaries els nouvinguts a aprendre la llengua catalana?
Els diria que si arribes a un lloc nou, és una bona opció intentar aprendre la llengua, que açò t’ajudarà a integrar-te i fer amistats. Per altra banda, segons els teus interessos ho pots fer d’una manera formal o simplemente a nivell de conversa.
