El Sexenni Liberal espanyol abraça des del 18 de setembre de 1868, amb el pronunciament del general Joan Prim Prats i l’almirall Topete, que provocà l’exili de la reina Isabel II a França, fins el dia 29 de desembre de 1874, amb el pronunciament del general Martínez Campos, el qual restituïa la corona Borbònica en la persona d’Alfons XII, fill i successor de la destronada reina Isabel.
Foren sis anys en els quals es produïren importants canvis socials i econòmics, que suposaren una ruptura de la classe política corrupta borbònica, que acabaren amb la proclamació de la Primera República Espanyola (1874), que a dures penes durà un any.
Uns anys abans de l’esclafit liberal de 1868, a les Balears alguns polítics havien contactat amb altres focus liberals peninsulars, residents a Catalunya i Aragó, els quals, estimulats per alguns militars progressistes, desterrats a Mallorca i Menorca pel seu ideari polític durant el govern isabelí, es convertiren en els principals promotors que ajudaren la rebel·lió, proclamada en el mes de setembre. A Ciutadella, la revolta fou dirigida pel canonge Camilo Mojón Lores i es produí el dia 1 d’octubre de 1868.
Aquella nit una gran multitud va recórrer els carrers de Ciutadella entonant l’Himne de Riego i cridant “Viva la Libertad”, anunciant el triomf de la Revolució. Malgrat no ser la persona més indicada per dirigir un grup exaltat, degut a la seva condició eclesiàstica, el canonge Camilo Mojón va protagonitzar alguns fets que desdiuen la seva personalitat. Personat a les Cases Consistorials amb un grup de partidaris de la nova ideologia, va prendre la vara de l’alcalde D. Tomàs de Salort i Salort, i des del balcó del Consistori (situat al carrer de la Catedral), es va dirigir al públic congregat amb un eloqüent manifest, mentre altres destrossaven el retrat de la reina, que presidia el Saló de Sessions del Consistori Municipal.
Les ires dels liberals més exaltats, dirigides contra tots els elements de la monarquia borbònica deixaren la seva empremta destructora a ciutat. El bust de la reina Isabel, que havia estat col·locat en el pati del Seminari Conciliar, obra de Ramón Cavaller Gelabert, va ser destruït, així com els escuts que coronaven els frontis de la Porta d’En Sales i de la Casa de la Caritat (actual Biblioteca pública).
En la sessió municipal convocada i presidida pel canonge Camilo Mojón s’elegí alcalde provisional a D. Joan Sabater Faner (en aquells moments absent de Ciutadella), essent substituït interinament per D. Manuel Salord, al qual el canonge va prendre jurament. Així doncs, una “Junta de Salvación y Gobierno” va regir la població fins l’elecció d’un nou Consistori. D’entre els funcionaris que foren rellevats dels seus càrrecs hi figurava D. Santiago Simó, el secretari, el qual, intentant fer prevaler els seus drets i titularitat, va apel·lar al Governador de la Província, el qual temps després el va restablir en el seu càrrec.
En la sessió celebrada pel Consistori interí (26 – X – 1868) el canonge Mojón va ser inclòs en dues comissions permanents: la Junta de Instrucción i la Junta de Sanidad, i acceptà el nomenament honorífic de Director de los Establecimientos de Beneficiencia i de Hijo Adoptivo de la Ciudad.
En vista d’aquella caòtica situació, moltes famílies nobles i burgeses de tarannà monàrquic abandonaren Ciutadella i es traslladaren a les seves propietats agràries, tement una reacció violenta contra els addictes al règim borbònic, buscant una pau i una tranquil·litat inexistent a ciutat.
A fi d’evitar algun enfrontament armat, la Junta manà una requisa d’armes, però a la vegada creà una força armada de voluntaris (30 – XI – 1868) els components de la qual se’ls conegué com a “milicians”.
Durant aquell nou canvi polític, la municipalitat va decidir també una nova retolació dels principals carrers de la ciutat, substituint els antics pel nom de personatges afins a la seva ideologia liberal. Així, el carrer d’Isabel II prengué el nom del general Espartero; el carrer del Príncipe per Prim; el carrer de l’Asalto per Méndez Núñez …
Dels acords presos per la Junta de Salvación y Gobierno de Ciudadela (3 XI 1868) fou que a partir d’aquells moments les eleccions municipals serien celebrades per Sufragi Universal. Convocades les eleccions municipals pels dies 6 – 9 de desembre de 1868 es va acordar l’establiment d’un únic col·legi electoral, ubicat en el Seminari Conciliar. Dies abans (3 – XI – 1868) la Junta de Salvació i Govern havia pres algunes mesures; les eleccions municipals serien celebrades, per primera vegada en la Història d’Espanya, amb el Sufragi Universal (podrien votar tots els homes majors de 19 anys, excloses les dones), del resultat de les quals sortirien els nous components del Consistori “democràtic liberal”.
Sembla ser que en aquelles eleccions es presentaren tres caps de llista com a candidats elegibles: D. Joan Sabater (liberal), D. Manuel Salord (liberal) i D. Gaspar Jorge Saura (conservador). Celebrades i escrutades les paperetes i elegits els candidats, l’Un de gener de 1869 es constituí el nou Ajuntament sota la presidència interina de D. Joan Sabater Faner, el qual va cedir la presidència al regidor més votat, que havia estat D. Gabriel Jorge Saura. Un monàrquic.
En aquella mateixa sessió s’elegiren dos Tinents d’alcalde i dotze regidors en un ambient tens i d’enconades discussions. Era evident que després d’un manifest liberal, que havia ressonat dintre la població, era imprevisible que l’alcaldia estigués novament en mans d’una persona de tarannà conservadora. Com a signe de protesta, els regidors de l’oposició (liberals) boicotejaren el nou Consistori no assistint a les sessions municipals, malgrat les amonestacions cursades pel Governador Provincial. Una actitud que dificultava la presa d’acords i la formació de Comissions Permanents per ocupar-se dels problemes de la ciutadania.
Davant aquella tessitura, el ministeri de la Governació acordà dividir la població de Ciutadella en dos col·legis electorals: un al Seminari Conciliar i el segon a les Cases Consistorials. Mentre el canonge Mojón removia cel i terra per aconseguir la destitució de l’alcalde Gabriel J. Saura.
“Diose cuenta de un oficio del Sr. Gobernador de la Provincia de 9 del actual en que transcribe una comunicación de la Excma Diputación, fecha del 8, participando haber anulado el acta de la elección de los Alcaldes 1º y 2º de esta Ciudad, por las razones de que hace merito, disponiendo en consecuencia se proceda al nombramiento de Nuevos Alcaldes; y enterado el Ayuntamiento acordó por unanimidad que el lunes próximo, 22 del que rige a las diez de la mañana tuviese efecto tal elección” (J. Cavaller: Alcaldes .. T. II, p. 44)
