L’Ajuntament de Ciutadella prepara una nova taxa per al servei de recollida, transport i gestió de residus que entrarà en vigor l’any 2026. L’objectiu, segons el consistori, és adaptar-se a la normativa europea, estatal i balear que obliga els municipis a cobrir el 100% del cost real del servei i aplicar el principi de “qui contamina paga”.
El ple municipal té previst aprovar inicialment l’ordenança aquest octubre. Després, s’obrirà un període d’exposició pública d’un mes perquè la ciutadania i les entitats puguin presentar-hi al·legacions.
Un canvi que busca complir la llei, però que genera dubtes
Des de l’Ajuntament expliquen que la modificació respon a tres motius:
• Complir la normativa i garantir la cobertura total del cost del servei.
• Actualitzar el contracte de recollida, que incorpora més personal, nous vehicles i contenidors.
• Implantar un sistema més “just i transparent”, amb quotes adaptades a cada tipus d’habitatge o activitat econòmica.
Per als habitatges particulars, el nou sistema calcula la taxa segons el valor cadastral de la finca, de manera similar a l’IBI. Això implica que les cases unifamiliars o xalets pagaran més que els pisos del nucli urbà, independentment del nombre de persones que hi viuen o de la quantitat de residus que realment generin.
“Una parella o una persona sola pot acabar pagant més que una família de quatre”
Aquest punt ha aixecat crítiques entre veïns i observadors, que consideren que el sistema no reflecteix la generació real de fems i pot resultar injust.
Per exemple, una persona sola o una parella que viu en una casa gran podria pagar més que una família nombrosa que viu en un pis, tot i que aquesta darrera generi més residus.
Això fa que el model s’aproximi més a un impost basat en el valor de la propietat que no pas a una taxa ambiental, i posa en qüestió el compliment efectiu del principi europeu de “qui contamina paga”.
Maó aposta per un model basat en el nombre de persones per habitatge i manté una quota base de 65 €
Mentre Ciutadella prepara un sistema basat en el valor cadastral, Maó ha optat per un model diferent, vinculat al nombre de persones empadronades a cada domicili.
Fins ara, la taxa maonesa es calculava segons els metres quadrats de l’immoble. Amb la nova fórmula, s’aplicarà un coeficient que depèn del nombre d’habitants per habitatge, per ajustar millor el cost del servei a la generació real de residus. La quota base es manté en 65 € i s’estableixen trams segons residents empadronats: 52 € per habitatges sense habitants, 55,25 € per un resident, 58,50 € per dos, 61,75 € per tres i 65 € per quatre o més persones.
A més, la nova ordenança incorpora una bonificació vinculada a l’IPREM per a famílies amb menys recursos, sempre que l’habitatge estigui inscrit al sistema d’inspecció voluntària.
Pel que fa als comerços, la taxa base continuarà sent de 60 €, amb un coeficient reductor del 0,75 per a negocis situats en sòl rústic, on no hi ha recollida directa.
La tinenta d’alcaldia Elena Costa ha defensat el canvi com un pas per fer la taxa “més justa, amb el principi bàsic de la Llei de residus: qui més residus genera, més ha de pagar”. També ha recordat que la de Maó és actualment la taxa de residus més baixa de Menorca.
Els habitatges turístics, grans generadors de residus i amb consum més elevat
Un altre dels punts que genera debat és el tractament dels habitatges d’ús turístic o de lloguer vacacional, que a Ciutadella representen una part important del parc residencial. En molts casos, aquests immobles registren una ocupació mitjana de cinc o sis persones durant els mesos d’estiu, amb un consum intensiu de recursos i una generació notable de residus domèstics. Tot i això, la nova taxa no contempla cap diferenciació específica per a aquest tipus d’habitatges, més enllà del valor cadastral o la tipologia constructiva.
Diverses veus apunten que això pot afavorir els propietaris de cases turístiques respecte als residents habituals. A diferència d’una família local que paga tot l’any, un habitatge de lloguer vacacional pot tenir grans consums puntuals d’aigua, electricitat i fems concentrats en pocs mesos, sense que la taxa reflecteixi aquest impacte real sobre el servei municipal.
A més, l’increment de residus durant l’estiu obliga a reforçar la recollida i augmentar costos, un esforç que recau sobre el conjunt de contribuents. Per això, alguns sectors reclamen que la futura ordenança incorpori criteris específics per als allotjaments turístics, tenint en compte la seva major pressió ambiental i el seu ús intensiu del servei públic.
Bonificacions i debat obert sobre l’equitat
L’Ajuntament de Ciutadella també preveu bonificacions socials per a famílies nombroses, monoparentals o amb rendes baixes, així com incentius ambientals per a les llars i comerços que reciclin correctament o facin compostatge.
Tot i això, el debat sobre quin model és més just i sostenible —el basat en el valor cadastral de Ciutadella o el vinculat al nombre d’habitants de Maó— seguirà obert. Molts ciutadellencs es demanen si el seu sistema realment aplica el principi de “qui contamina paga”, o si acabarà penalitzant més la mida i el valor de la casa que no pas la quantitat de fems que es genera.
