Bep Al·lès / Ciutadella – El Camí de Sa Farola és, des de fa dècades, un dels indrets més freqüentats pels ciutadellencs per sortir a caminar, córrer o anar en bicicleta. Amb el seu traçat ombrejat per pins, aquest camí és una de les rutes més emblemàtiques del municipi. Però el pas del temps ha deixat empremta: l’asfalt deteriorat, les arrels que sobresurten, la manca d’il·luminació i la convivència perillosa entre vianants i vehicles fan evident la necessitat d’una actuació urgent.
Un passeig amb història
Els pins que avui donen identitat al Camí de Sa Farola van ser sembrats a inicis dels anys seixanta pel matrimoni Moll Serra, en plena època d’expansió urbana de Ciutadella. Aquell projecte, altruista, senzill però encertat, volia oferir ombra i verdor a una via que connectava la ciutat amb una de les zones costaneres més estimades. Amb el temps, els arbres van créixer i van convertir el camí en un refugi natural contra el sol d’estiu.
Ara, més de seixanta anys després, aquell patrimoni vegetal mostra signes evidents de cansament. Diversos exemplars presenten branques rompudes o inclinades, i el paviment aixecat per les arrels dificulta el pas a peu o en bicicleta. Els experts coincideixen que caldria aplicar-hi un pla de manteniment i poda estructural, no només per seguretat, sinó també per garantir la salut dels pins i la seva pervivència futura.
Un espai amb molt de potencial
Tot i el seu estat, el Camí de Sa Farola continua sent un espai molt viu. Cada matí i cada capvespre, centenars de persones hi passegen, hi corren o hi duen els infants a fer una volta. És un recorregut curt, tranquil i amb una bellesa natural que convida a desconnectar. Però l’ús intensiu i la manca d’infraestructures adequades han fet evident que cal una renovació integral.
La proposta més compartida entre veïns i urbanistes és la de transformar-lo en un passeig verd, amb voreres amples, carril bici i dos carrils per a la circulació de vehicles, limitats a baixa velocitat. La idea no és fer-ne una carretera moderna, sinó un espai amable, on conviure sigui fàcil i segur. A més, la incorporació d’una il·luminació suau i eficient permetria gaudir-ne també de vespre, sense perdre l’encant natural que el caracteritza.
Seguretat i convivència, els grans reptes
Avui, el Camí de Sa Farola és una via sense voreres delimitades. Cotxes, vianants i ciclistes comparteixen el mateix espai, sovint amb sensació d’inseguretat. Les famílies amb fillets o persones majors han d’anar amb molta precaució, especialment a les hores de més trànsit o quan a l’estiu hi circulen cotxes de lloguer, moltes vegades a velocitats excessives.
La creació de carrils diferenciats solucionaria aquest problema i faria possible que tothom pogués gaudir del camí amb tranquil·litat. A més, la connexió del nou carril bici amb altres vies ciclistes de la ciutat fomentaria una mobilitat més sostenible i saludable.
Respecte pel paisatge
Una de les grans virtuts del Camí de Sa Farola, en el seu primer tram, és la seva integració amb l’entorn. El verd dels pins, la pedra seca dels marges i la llum que es filtra entre les branques formen una postal única. Qualsevol projecte de reforma, per tant, hauria de preservar l’esperit natural del camí.
Això passa per mantenir els arbres existents sempre que sigui possible, replantar exemplars joves allà on hi hagi buits, i recuperar els murs de pedra seca com a element identitari del paisatge menorquí. També caldria controlar la proliferació de cables i instal·lacions aèries que avui trenquen l’harmonia visual del conjunt.
El Camí de Sa Farola podria convertir-se en un model de passeig verd dins la ciutat. No només seria un espai d’oci i salut, sinó també un exemple de com la planificació urbana pot respectar la natura i millorar la qualitat de vida.
Un camí que condueix a un espai emblemàtic
El Camí de Sa Farola no és només una ruta d’esbarjo: és també l’accés natural a una de les zones d’estiueig més antigues de Ciutadella. Al llarg de les dècades, moltes famílies hi han tingut les seves casetes d’estiu, i encara avui són nombroses les persones que hi baixen a peu o en bicicleta per gaudir dels replans de bany, aquells racons tranquils de roca i mar que formen part de la memòria col·lectiva ciutadellenca.
Aquest caràcter popular i familiar dona un valor afegit al camí, que no només connecta la ciutat amb el mar, sinó també amb la seva pròpia història social i emocional. La seva modernització hauria de tenir en compte aquesta dimensió humana, preservant l’encant senzill i mediterrani que l’ha fet únic.
Passada la zona de banys i el far —Sa Farola, que dona nom al camí—, la via continua modernitzada fins a Cala en Blanes, on ja s’hi va habilitar fa uns anys un carril bici i un únic sentit de circulació. Tot i que aquella reforma va representar un pas endavant important en termes de seguretat i ordenació del trànsit, el pas del temps torna a fer-se notar. L’empedrat, els marges i la senyalització comencen a necessitar tasques de manteniment i revisió per garantir la seva durabilitat i seguretat.
Aquesta realitat demostra que els espais públics, fins i tot els més encertats, requereixen un seguiment constant per mantenir-se vius i funcionals. El mateix esperit de cura que es reclama per al tram vell de Sa Farola hauria de servir també per consolidar tot el conjunt com un únic passeig costaner de qualitat.
Un futur més amable
Imaginar el futur del Camí de Sa Farola és imaginar un passeig on els ciutadellencs puguin continuar caminant davall els mateixos pins de sempre, però amb més seguretat, comoditat i bellesa. Un lloc on els infants puguin aprendre a anar amb bicicleta, on les persones grans puguin asseure’s a descansar, i on la ciutat pugui trobar un respir verd sense haver de sortir del nucli urbà.
Renovar aquest camí no és només una qüestió urbanística; és un acte de respecte per la memòria col·lectiva. Els pins sembrats als anys seixanta formen part del paisatge emocional de Ciutadella. Ara, sis dècades després, demanen atenció i cura.
El repte està servit: donar una nova vida al Camí de Sa Farola perquè continuï sent el gran passeig dels ciutadellencs, un espai on la natura i la gent tornin a caminar de la mà.
