Bep Al·lès / Ciutadella – Entre els racons més desconeguts de Ciutadella hi ha un camí que guarda la memòria d’un temps passat però també recent. Es tracta del Camí Vell de Sa Farola, una via interior que neix als voltants de Sa Vinyeta, a tocar amb la rotonda que dona accés a Dalt Sa Quintana i al camí actual de Sa Farola, i que discorre entre parets seques, camps de secà i horts fins arribar a la zona litoral de Sa Farola, molt a prop de la platja. Avui, aquest antic traçat gairebé passa desapercebut, utilitzat només pels pocs veïns que encara hi mantenen els seus horts o petits habitatges. Tanmateix, el seu potencial com a nova via verda per al passeig i el senderisme és indiscutible.
El Camí Vell de Sa Farola és una d’aquelles rutes que parlen de la història quotidiana d’un poble. Durant segles, fou l’accés natural a la platja dels Frares, coneguda actualment com platjeta de Sa Farola, un camí de terra que servia per arribar també a Cala en Blanes. Era, sobretot, una via de pas tranquil·la, rural i amable, que unia la ciutat amb la mar sense el trànsit ni el soroll que avui caracteritzen el perímetre portuari.
Quan el progrés va tapar les platges
La història del seu declivi comença amb el projecte d’ampliació del port de Ciutadella iniciat abans de la guerra civil, a mitjan segle XX i acabat als anys 50. Amb el peltrer de les obres i els moviments de terres, es van acabar tapant les platges naturals de Cala en Busquets. Aquella transformació va comportar també la construcció del nou camí de Sa Farola, una via asfaltada que, tot i millorar la comunicació amb el far i amb la zona del port, va condemnar a l’oblit l’antic Camí Vell que portava a la Colònia de l’Assumpció i a Cala en Blanes.
A partir d’aquell moment, el Camí Vell va quedar relegat a un ús residual, emprat únicament pels propietaris dels horts i llocs com Es Rafalet i per algun caminant curiós. L’obertura del nou vial va desplaçar el trànsit i l’atenció pública i a poc a poc aquest camí de terra va anar perdent el seu ús. Avui, el camí encara és transitable, però amb un potencial inmens com a zona de passeig o via verda de lleure.
Una oportunitat per recuperar un patrimoni viu
Tot i aquest estat de semiabandó, el Camí Vell de Sa Farola conserva un encant autèntic, amb el seu traçat sinuós, les parets seques i la tranquil·litat que només s’experimenta en aquests espais on el temps sembla aturar-se. Per això, des del Setmanari El Iris proposem recuperar-lo com a via verda complementària a l’actual camí asfaltat, dins una estratègia més àmplia de mobilitat sostenible i redescoberta del patrimoni rural.
La idea potser no és nova, però pren força en un moment en què Ciutadella aposta per camins segurs per a vianants i bicicletes, i per reforçar la connexió entre la ciutat i els seus espais naturals. La recuperació d’aquest itinerari interior permetria crear un segon corredor verd des de Sa Vinyeta fins a Sa Farola recuperant una part del paisatge tradicional i oferint una alternativa atractiva per a passejades, activitats familiars o rutes turístiques respectuoses amb l’entorn.
Una via per conviure: horts, natura i passejants
Un dels aspectes més interessants del projecte seria compatibilitzar l’ús dels veïns amb la nova funció pública del camí. Actualment, alguns residents hi accedeixen amb cotxe per arribar als seus horts o petites propietats. Aquesta activitat, lluny de ser un obstacle, pot coexistir perfectament amb l’ús senderista, si es planifica amb criteri i sensibilitat.
La proposta més coherent seria habilitar dues voravies per a vianants i ciclistes, deixant al centre un pas d’asfalt o llambordat com el del segon tram del Camí de Sa Farola a Cala en Balnes, per al trànsit local. Així, els veïns podrien continuar entrant-hi amb els seus vehicles, mentre que la resta de ciutadans disposarien d’un itinerari segur, ombrívol i agradable.
Ombres, arbres i llum per a un camí viu
Perquè el Camí Vell de Sa Farola torni a ser un espai viu, caldria dignificar-lo amb intervencions senzilles però efectives. La més evident seria plantar una línia d’arbres autòctons -com ullastres, garrovers o magraners- que aportin ombra i frescor durant els mesos més calorosos. Aquest corredor verd contribuiria també a millorar la biodiversitat i a reforçar el caràcter paisatgístic del recorregut.
A més, la instal·lació d’una il·luminació suau i eficient permetria utilitzar-lo al vespre o en hores de poca llum, sense perjudicar la fauna ni alterar el seu caràcter natural. Amb aquests elements, el camí podria convertir-se en un espai d’ús diari per a passejos, esport o relax, i en un nou atractiu per a visitants que cerquin experiències tranquil·les i autèntiques.
Un complement ideal al camí actual
La recuperació del Camí Vell no ha de substituir l’actual camí de Sa Farola, sinó complementar-lo, fent de cadascun d’ells unes vies de convivència entre el tràfic rodat i els vianants, comproposam al report anterior.
Des del punt de vista urbanístic i turístic, la seva posada en valor representaria una nova via de connexió entre la ciutat i el barri de Dalt Sa Quintana i Baixamar, amb beneficis socials, ambientals i econòmics. A més, el cost d’aquesta actuació seria relativament moderat, ja que el traçat ja existeix i només caldria millorar-lo, senyalitzar-lo i adequar-ne els marges.
Caminar cap al futur sense perdre el passat
La recuperació del Camí Vell de Sa Farola seria, sobretot, una declaració d’intencions. En temps en què el progrés sovint s’associa amb l’asfalt i la velocitat, Ciutadella podria demostrar que també és possible avançar recuperant allò que ens connecta amb la terra i amb la memòria. Cada passa per aquest camí seria un gest de respecte envers el territori, una manera d’honorar aquells que el van fer servir quan la mar encara era més a prop.
Convertir aquest traçat oblidat en una via verda seria donar-li una nova vida sense trair la seva essència. Un espai on els pagesos hi puguin seguir accedint als seus horts, on els caminants hi trobin silenci i ombra, i on la ciutat retrobi, entre parets seques i aromes de romaní, el seu batec més autèntic.
