Abans que el rei romà Numa afegís dos mesos al calendari egipci (i que Juli Cèsar decidís que el seu nom havia de passar a la posteritat posant el seu nom a un dels mesos de l’any i que Octavi August fes el mateix amb l’agost), el calendari només tenia deu mesos. El novè era novembre, que deriva de novem (nou, en llatí), i va mantenir el seu nom tot i que amb l’arribada de gener i febrer passava a ser l’onzè mes de l’any.
El mes de novembre és le mes dels difunts. L’1 de novembre celebrem la festivitat de Tots Sants, mentre el dia 2 és el reservat per recordar els difunts.
El crisantem és la flor de novembre per la seva relació amb els difunts: és una flor que neix a finals d’estiu i dura fins a final d’any, però s’associa tradicionalment amb la festivitat de Tots Sants i és la flor més comuna als cementiris aquell dia, ja que representa l’eternitat i la immortalitat.
Per la seva banda, el topazi és la pedra que s’associa als nascuts aquest mes. Tot i això, és l’únic mes que compta amb dues pedres ja que també el citrí, la pedra de la prosperitat, es relaciona amb novembre.
