Qualsevol pare o mare sap amb una certesa absoluta que la frase feta “dormir com un bebé” és mentida. Els recents nascuts dormen profundament i moltes estones és el seu estat, però els despertars nocturns també són molt habituals. I així també és com sorgeixen els milions de mètodes per aconseguir que els nadons dormi tots la nit. Avui vull parlar de la melatonina i la seva relació amb la lactància.
La melatonina
La melatonina és una hormona secretada per una glàndula situada al cervell anomenada glàndula pineal. Té moltes funcions en el nostre cos, però la més coneguda és la regulació del son. En el cas dels adults, es va secretant durant la nit per induir el son i es veu influenciada per l’exposició a la llum. En el cas dels recents nascuts, no hi ha secreció de melatonina per la glàndula pineal fins als 2-3 mesos després del naixement. Llavors, han de rebre la melatonina a través de la llet materna.
La llet materna
L’OMS recomana la lactància materna per un desenvolupament neonatal i infantil òptim. La composició de la llet materna s’estudia per intentar imitar-la i poder desenvolupar una llet de fórmula que s’hi assimili al màxim, però no s’aconsegueix. El motiu d’això és perquè la llet materna va canviant significativament al llarg del dia i de les necessitats del nadó.
Una de les molècules que va canviant és la quantitat de melatonina. S’ha observat que durant la nit la concentració de melatonina pot arribar a nivells molts alts i, en canvi, durant el dia les quantitats són indetectables. Això suggereix que la fluctuació de la melatonina en la llet materna és la forma per indicar als nadons l’hora del dia i anar creant, a poc a poc, un ritme son-vigília. Un estudi va observar que els nadons alimentats amb llet materna tenien una millora en el son nocturn amb un son més prolongat i menys fragmentats en comparació a nadons alimentats amb llet de fórmula. A més a més, s’ha observat que hi ha major concentració de melatonina en el calostre i que va disminuint durant el primer mes després del naixement.
Tot i aquesta meravella biològica, es reconeix que hi ha factors de risc que poden alterar aquesta concentració de melatonina en la llet materna i que afectin el nadó. Alguns exemples són l’edat materna, els hàbits alimentaris, patir una mastitis, el treball a torns, l’exposició a llum brillant durant la lactància nocturna… Alguns factors que podem modificar i altres intrínsecs o puntuals.
Conclusió
Ja sabem que la llet materna és fantàstica, però el més admirable és com el cos de la dona és capaç de crear una substància així i que, a més a més, vagi variant en funció de les necessitats del nadó. Es pot entendre, llavors, que no hi hagi cap llet de fórmula que sigui comparable.
