Una habitació doble amb vistes a la mar -quasi a peu de platja i amb la sensació de poder tocar amb la mà l’horitzó marí- amb berenar inclòs a l’Hotel Melià Cala Galdana val a mitjans d’octubre uns 180 euros. Una habitació doble amb vistes a la mar -quasi a peu de platja i amb la sensació de poder tocar amb la mà l’horitzó marí- amb berenar inclòs a l’Hotel Melià Cala Galdana a mitjans d’agost val 780 euros. Cinc vegades més. Què ens hem perdut durant el camí, durant els dies que separen agost i octubre si totes dues ofertes estan destinades a turistes, a viatgers que volen visitar Menorca? L’estiu. Ens hem perdut l’estiu i hem entrat a la primavera d’hivern que és com s’anomena a Menorca la tardor. Per tant la pregunta que ens hem de fer és: la motivació del turista que paga aquests preus distants i desorbitats és Menorca o l’estiu, la calor, el bon temps? Ve a Menorca? O ve a l’estiu? Sense ser un expert en turisme la meva intuïció és que el que motiva el turista és una combinació basculant de les dues coses: Menorca i l’estiu. Si sabem açò, si sabem que són dos els inputs, Menorca i Estiu, per què no ens dedicam a potenciar i promoure la balma més dèbil i a la qual podem incidir: Menorca? L’estiu ja el tenim, un estiu preciós, sec, esplendent, mediterrani que t’empeny a prendre el sol i a fer activitats aquàtiques que són les més elegants i divertides del món. Amb el canvi climàtic no només no hi ha cap perill que aquest estiu calorós manqui sinó que pot augmentar fins i tot i ser més intens i aclaparador. L’estiu mediterrani no és universal però és compartit per tota la costa extensa i bellíssima d’aquest mar que els romans van batejar com a nostre i que banya les costes d’Europa, d’Àfrica i, en menor mesura, d’Àsia. Per tant, l’estiu nostre ha de competir amb centenars i centenars d’estius europeus, africans i asiàtics; més d’un poc aconsellable per la inseguretat provocada per conflictes bèl·lics o costums quotidians que ens resulten estranys als occidentals. S’ha de potenciar el segon ítem de l’equació: l’illa de Menorca. Com s’ha de fer? Potenciant la seva cultura en el sentit més ampli de la paraula: gastronomia, festes populars, literatura, art contemporani, arquitectura, música, teatre, etcètera. I ressaltar també els mites, les llegendes relacionades amb els esplèndids espais naturals. O els mateixos espais naturals. Ens hem de diferenciar de les altres destinacions. Per tant, hem de subratllar les nostres petites aportacions a la cultura mundial i exagerar-les, fer-les hiperbòliques. Per exemple, a Menorca es va inventar la salsa maonesa. Us imaginau que en un altre indret del món, sobretot anglosaxó, de la mesura de Menorca haguessin fet una invenció de la magnitud d’aquesta? Es farien celebracions, s’escenificaria la trobada entre el cuiner maonès i l’almirall Richelieu, es dedicarien cicles internacionals per tal d’estudiar-la i per meravellar-se que en aquesta illa de sol s’hagués descobert una salsa famosa a tot el món. I quina cosa feim aquí? Es publiquen estudis que, sense una base científica sòlida, posen en dubte que la salsa maonesa sigui menorquina i la regalen a França! Idò, el que s’ha d’aconseguir és un equilibri, com hi ha a la resta del món civilitzat, entre el pensament mític i el pensament empíric, entre la imaginació i la raó. Quan seguem capaços d’aconseguir açò aconseguirem també que els turistes venguin a l’estiu però venguin també a Menorca. MÍTIC. Pertanyent o relatiu al mite. Provinent del llatí.
