Ricardo neix a Ciutadella el 10 de setembre de l’any 1927. És fill de Gabriel Squella Rossiñol de Zagranada (Ciutadella, 1889) i María de las Mercedes Martorell y Téllez-Girón, marquesa de Menas Albas (1895 – 1979). Son pare, Gabriel, havia estat diputat conservador durant el regnat d’Alfons XIII (1914-1916), escó que va guanyar als republicans en unes eleccions molt competides; després ho va tornar ser, però per la circumscripció de Segòvia. L’avi de Ricardo, Gabriel Squella Martorell, havia estat alcalde de Ciutadella, i el seu conco-avi, senador. O sigui, que pertanyia a una família aristocràtica, terratinent i implicada en la política local i espanyola. Des de feia molts d’anys, la família Squella era dominant a Ciutadella. Ricardo Squella va estudiar el batxillerat a Menorca, es va llicenciar en Dret a València (1953), i va començar a exercir com a advocat a Madrid. L’any 1952 s’havia casat a Sevilla amb la seva cosina, Consuelo Duque de Estrada i Martorell, amb qui va tenir dues filles i tres fills: Maria de las Mercedes, Gabriel, Juan Antonio, Ricardo, i María del Pilar. Ricardo era hereu d’unes grans propietats agrícoles, amb més de dues mil hectàrees. Va ser titular del marquesat de Terranova des de 1951 i de Menas Albas a la mort de sa mare, el 1979. De forta personalitat, populista, estrambòtic, del que es conten nombroses fetes i anècdotes, va resultar elegit diputat per Alianza Popular el 1982, l’any de l’aclaparadora victòria del PSOE. Només va fer una legislatura al Congrés, en la qual va estar integrat en les comissions de Defensa, d’Agricultura, Ramaderia i pesca i en la de Reglament. L’any 1986 ja no es tornà a presentar i, dolgut amb Aliança Popular o Coalició Popular, precedents del Partit Popular, abandonà l’activitat política. Ricardo Squella que va ser caixer senyor en el bienni 1956 (en el qual no va poder sortir per estar malalt) i 1957, va ser conegut com “el senyor de La Vall”, o sigui el propietari de les terres de La Vall. Durant molts anys, els ciutadellencs hi anaven a acampar i hi passaven tot l’estiu. Per diferents motius, alguns dels quals van ser causats per la massificació d’aquesta pràctica, aquest costum es va acabar en la segona meitat de la dècada dels vuitanta. Durant alguns anys, era el mateix Ricardo Squella que es posava a les barreres de la Vall i passava revista a aquells que hi volien entrar, deixant pas franc als ciutadellencs, a la majoria de menorquins, però negant el pas als turistes. Va morir el 23 de desembre de 1993 a causa d’un infart. Trenta anys després de la seva mort, la majoria de les seves propietats a Menorca han estat venudes, fins i tot la casa senyorial del carrer de Sant Sebastià, encara avui coneguda com can Squella.
